En temps de crisi, diuen, és quan més es desenvolupa la creativitat humana. Potser és només una manera eufèmica de dir que quan no tens de res no et queda altre remei que fer anar la imaginació per sortir d’aquest pou. Sigui com sigui, he repassat mentalment el que hem viscut aquests darrers anys de carestia i m’he adonat que, efectivament, no tenim gaires motius per estar contents.

Delictes urbanístics d’empresaris i polítics influents, sous abusius dels que governen, milers de persones a l’atur, pensions de jubilació i viduïtat irrisòries versus pensions vitalícies d’exalts càrrecs polítics, amputació dels nostres drets nacionals, retallades dels drets socials més bàsics com la sanitat i l’ensenyament, hipoteques abusives que deixen a centenars de famílies sense llar, racisme creixent fruit de la utilització partidista i electoralista de la qüestió migratòria, criminalització de les persones que es manifesten i s’expressen pacíficament contra les injustícies socials...

Davant aquest panorama desolador, hi ha gent que s’ha despertat i ha obert els ulls. Deixar de ser un subjecte passiu és el primer pas per a transformar una societat. Participar de la vida social, econòmica i política és essencial per refer els lligams d’una societat fragmentada. Indignats i no indignats, la majoria de persones demanen serietat, transparència i implicació en la vida pública.

La societat civil catalana ja va demostrar la capacitat d’organització i participació democràtica amb la consultes populars per la independència del nostre país i Vic en va ser un referent per excel•lència, el 13 de desembre de 2009.

Aquesta acció d’inici de recuperació de l’espai públic no ha estat pas l’única. Sense anar més lluny, els vigatans i les vigatanes, per primera vegada en molts anys, han agafat el timó i enguany han abanderat l’organització de la festa major. En plena crisi econòmica i, per tant, de retallada pressupostària, s’ha fet servir tot el potencial creatiu perquè tothom s’hi impliqués, participant activament de la mateixa.

Estic parlant, efectivament, de la renovada Crida a les Festes, capitanejada pels caps de Llúpia El Merma, La Vella i El Nen. Verds, negres i vermells avançaven ballant pels carrers de Vic fins a trobar-se a la plaça de la Catedral. No havia vist mai tanta gent il•lusionada portant el mocador de la seva colla al ritme de les xarangues. No havia vist mai, tampoc, unes cercaviles tan diverses d’edat ni una Crida tan multitudinària, traspuant un sentiment viu de festa major i un orgull de pertinença a Vic.

És així com jo entenc l’avenç d’una ciutat i d’un país. La radicalització de la democràcia, és a dir, la democràcia participativa, és el camí per avançar plegats com a subjectes lliures i no com a objectes d’una societat. Aquesta és la meva manera d’entendre la política i també ho és la de la CUP.

Per aquest motiu, és indispensable que s’obrin canals de participació populars directes dins les institucions públiques, com per exemple, permetent que es formulin precs i preguntes al plens. Només és qüestió de voluntat política i ara tenim l’oportunitat de fer-ho possible articulant-ho en el Reglament Orgànic Municipal (ROM), reglament inexistent a Vic fins a dia d’avui.

En aquests propers mesos tots els grups polítics treballarem per a la redacció i aprovació del ROM. Aquest reglament no només ha de regular el règim organitzatiu i de funcionament de l’Ajuntament i l’estatut dels membres de la corporació local, sinó que també hauria d’incloure els mecanismes per fer efectiu els drets d’informació i participació dels vigatans i les vigatanes.

Aprovar un ROM amb aquest esperit obert implica que la majoria de regidors que han fet servir públicament el binomi “participació ciutadana” fins a la sacietat ho tinguin present, ho vulguin incloure i hi votin a favor. És així com demostraran que les promeses electorals de canvi esdevenen fets i no se’ls endurà cap ventada de tardor.