Amb aires resignats, un alcalde explica als seus veïns que s'ha vist obligat a donar el pregó de festes per no disposar de fons per pagar a un pregoner de luxe. A això hem arribat.
Tan arrelat està en el cervell dels edils la necessitat de gastar, a la babalà, els diners del contribuent que han convertit el pregó de festes en un acte sense substància en el qual una cort de famosos de tot pelatge es desparramen per l'Agost fent caixa.
El pregó de festes de qualsevol localitat hagués de ser honor per a aquells que anuncien als veïns els moments gojosos de qualsevol localitat i no assumpte d'aliens complimentats i pagats per molta fama que tinguin.
En alguns pobles de Castella, es procedeix a subhastar les camines del patró per tenir l'honor de passejar al sant en processó i seria infàmia contractar a un estrany per dur a terme tan alta missió. El pregó de festes hagués de sotmetre's al mateix ritu que, estic segur, a cada territori hi ha gents mereixedores d'animar al festeig als seus paisans amb més i millors qualitats que tant mercenari com cobra per això.
I el famós, segons el pelatge que gasti, a Telecinco o a fregir espàrrecs i guanyar-se la vida amb la suor del seu front, suposant que aquests il·lustres de mig pèl, suïn.
