Sembla que és el que pretenien la senyora Merkel i el ciutadà Sarkozy (ho dic en termes republicans, que és el que se suposa que encarna ell) el 16 d’agost era reforçar la zona euro davant els problemes derivats de la incredulitat dels mercats (digueu inversors i, el que tingui un pla de pensions ja es pot anar afegint, en comptes de fer una ferotge crítica “progre” als mercats ) en que el camí que es porta en les finances públiques i amb el creixement econòmic que es veu venir es pugui pagar el deute acumulat (públic i privat).

Després que es desvetllés el pacte entre Grècia i Finlàndia per garantir-li els dinerets que aquesta li prestava en el marc dels ajuts de la Unió Europea, la credibilitat de l’acció comuna queda en entredit, doncs immediatament s’han afegit d’altres estats demanant quelcom de semblant (Espanya sembla que no, que anem sobrats o som molt solidaris... o pensem en quan ens toqui rebre a nosaltres).

Una mena de taxa Tobin sobre les finances, una ratlleta a la Constitució per dir que no és permès de gastar (o endeutar-se) per sobre d’un límit, que ha destorbat més que no pas afavorit en el cas dels Estats Units, recentment, quan la lluita política entre republicans i demòcrates ha fet més por que gràcia, no sembla que ens tregui la por al cos que ens posa el senyor Alan Greenspan (ex-president de la FED) quan diu, en un fòrum a Washington, que l’euro es a prop d’esclatar i que aquesta es la més gran incertesa que dificulta el creixement econòmic als Estats Units.

El Govern d’Espanya, bon alumne europeista, s’esforça en ser dels primers en seguir els desitjos de la senyora Merkel, no fos cas que ens deixés de la maneta, però ho fa amb mesures més aparents que reals, mentre el Regne Unit va a la seva i aprofita en el que pot la depreciació relativa de la seva moneda respecte de l’euro (un 30%
aproximadament des de 2007 en termes de mitjanes mensuals) i Alemanya s’aprofita de la relativa debilitat de l’euro per ser campiona de l’exportació, que si tingués moneda pròpia molts farien el que estan fent amb el franc suïs, comprar-ne i fer-lo pujar de preu dificultant-li les exportacions.