Alberto J. Lorrio. Catedràtic de Prehistòria de la Universitat d'Alacant
"Antas compta amb jaciments arqueològics de renom internacional"
24/08/2011
10:31
Purificació Outeiral.- En la conferència que va tenir lloc aquest mes d'agost en la població d'Antas en el marc de les xerrades organitzades pel seu ajuntament, el catedràtic Alberto J Lorrio, expert en Prehistòria nacional, va analitzar l'aportació de les figures de Luis Siret i Pedro Flores en el descobriment de jaciments corresponents a l'Edat del Bronze en el Sud-est peninsular, conegudes com Qurenima.
Els biznets de Pedro Flores, Julian Pérez i Carmen Pérez, van fer la presentació del catedràtic alacantí així com un breu repàs a la figura i descobriments del seu avantpassat, un antuso convençut "que no va voler en vida tenir cap protagonisme, malgrat ser un dels personatges que la història mereix reconèixer i recuperar, per la rellevància del seu treball en el camp de l'arqueologia, com a col·laborador imprescindible per a Luis Siret en el descobriment de la prehistòrica cultura de l'Argar" segons va afirmar en el seu discurs Alberto J. Lorrio.
Aquest acadèmic de la Real Acadèmia de la Història que ha col·laborat en nombrosos treballs d'excavació d'importants jaciments cèltics a Espanya i França entre els que destaquen, entre uns altres, el Castro de les Cogotas a Àvila o els Oppida de Bibracte en la Borgoña francesa va posar l'accent en la necessitat de "recuperar, per posar en valor, els jaciments que hi ha en Antas amb importants tombes funeràries de la cultura de l'Argar uns prolífics restes arqueològics que es troben repartits per nombrosos museus del món pel seu renom internacional". En aquest sentit va parlar de la importància de "reconstruir el treball de Luis Siret i Pedro Flores, dos pioners de l'arqueologia a Espanya, gràcies als que es pot reconstruir part de la prehistòria d'aquest país". Lamentant al "temps l'estat d'abandó en el que es troben tots aquests jaciments de tanta rellevància i singularitat".
En aquesta conferència Lorrio va analitzar, per als dos-cents assistents que van abarrotar la sala d'actes d'aquesta localitat, el panorama del final de l'Edat del Bronze a les terres de l'orient d'Almeria, principalment les referenciades a l'àmbit funerari, entre les que destaca el de Qurénima, una sepultura col·lectiva excavada a la fi del segle XIX en el municipi d'Antas, partint de la monografia dels germans Siret, publicada sota el títol "Les primeres edats del metall en el Sud-est d'Espanya" en 1889.
Lorrio al temps va fer un recorregut en la seva intervenció les investigacions de Luis Siret a la zona, i el paper del seu capatàs, Pedro Flores, en tals treballs, passant revista a la documentació original conservada en el Museu Arqueològic Nacional de Madrid tals com a diaris de camp o dibuixos, un material minuciós gràcies al com els arqueòlegs moderns han pogut plantejar noves interpretacions sobre aquest període de la Prehistòria a Espanya.
Cal destacar que durant la conferència l'alcaldessa d'Antas, Isabel Belmonte Soler, va parlar de l'avanç en les obres del museu de la localitat que albergarà part de les peces trobades per Pedro Flores.
Pedro Flores pioner de l'arqueologia a Espanya
La importància de Pedro Flores per a Arqueologia a Espanya radica en el fet que ell va ser qui directament va realitzar la majoria de les excavacions de jaciments prehistòrics de la denominada cultura de l'Argar, així com ho demostren els seus diaris conservats en el Museu Arqueològic Nacional a Madrid, i que estan plagats de dibuixos significatius. A més com a capatàs de l'enginyer, Luis Siret, va estar al comandament també d'altres jaciments de la mateixa zona d'Almeria tals com Els Millars o el protohistòric de Villaricos.
Aquests diaris que van constituir la base per a la realització, per part de Siret, de la seva obra "Les Llistes generals", inclouen la major part de tots els jaciments oposats i han permès als arqueòlegs constatar aspectes com el tipus d'enterrament, el ritual i els aixovars documentats, al mateix temps que han proporcionat, valuoses dades relatives a la localització dels mateixos. A més, s'inclouen els dibuixos de cada conjunt funerari generalment senzills.
Pedro Flores García va néixer en 1840 i va morir el 9 d'octubre de 1928, a l'edat de 88 anys a la casa de la seva propietat situada en els Plans Colorits d'Antas on també havia nascut. Quan va morir era vidu de Marta Soler López amb la qual va tenir sis fills: José, Lucas, María, Francisco, Pedro i Cayetano. Sembla segons va relatar Carmen Pérez que tots els seus plançons excepte María van participar en major o menor mesura en les excavacions del seu pare.
Pedro Flores pertanyia a una família de treballadors i encara que no tenia estudis superiors, si sabia llegir i escriure, alguna cosa molt important per a la seva època, on l'índex d'alfabetització era molt baix.
Va iniciar la seva col·laboració amb els germans Siret en 1880 primer com a obrer en la portada d'aigua potable a Cuevas de Almanzora i després com a capatàs durant cinquanta anys de la seva vida, treballant fins i tot complerts els 70 anys.
Luis Siret en les seves memòries va constatar amb això per escrit la impressió que li va causar la fortalesa física de Pedro Flores a l'hora de treballar en el dipòsit d'aigües i va explicar d'ell que "en un sol dia va obrir catorze metres de galeria únicament ajudat per dues dels seus fills que retiraven els enderrocs". Als germans Siret, enginyers belgues, els va commoure de Pedro Flores el seu extraordinari talent natural, pel qual els seus companys de treball li sobrenomenaven afectuosament "l'enginyer".
L'oncle Pedro o Pedro l'Antuso, com també era conegut aquest fill predilecte d'Antas tenia un sisè sentit per identificar els terrenys, on podien existir tombes de la prehistòria cultura de l'Algar, ajudat això sí, per la seva fidel ruca "Platera" que segons explicava el propi protagonista va ser una de les responsables de part del descobriment de la Necropolis de l'Argar, en entossudir-se sense sentit aparent, a detenir-se i copejar certes parts del terreny. Pel que sembla "Platera" es va convertir en un component molt important en l'equip de Pedro Flores doncs a més li servia com a mitjà de transport en les anades i vingudes dels jaciments arqueològics que distaven distàncies considerables entre ells i que Pedro Flores recorria diàriament com a veritable excavador dels mateixos.
Malgrat que Pedro Flores vivia en els Coloriu-vos d'Antas, Luis Siret va posar a la seva disposició una casa en Les Herreries en la que certament va arribar a residir grans temporades amb els seus dos fills majors.
Un dels aspectes més desconeguts de la personalitat d'aquest pioner de l'arqueologia va ser la seva passió per la música. Quan el seu treball li deixava temps era normal veure-ho la porta del seu mas tocant la guitarra per als seus néts, per la qual cosa la imatge d'aquests és la de l'avi entrat en quilos amb la seva llarga barba blanca, la seva ruca i la seva guitarra.
La rellevància de la cultura de l'Argar
La població d'Antas es va convertir en el centre prehistòric en l'Edat del Bronze , amb l'assentament de l'Argar , que dóna nom a la cultura Argárica i que es va desenvolupar en el Sud-est entre 1900 a.d.C i el 1300 a.d.C segons els estudis duts a terme per l'enginyer Luis Siret i el seu capatàs Pedro Flores.
La cultura argárica, que pren el seu nom del jaciment situat prop d'Antas, és el període de referència per a l'Edat dels Metalls en la Península Ibèrica, sent l'Argar la primera societat coneguda en la Península que va tenir una organització política semblant a una forma d'estat, amb un desenvolupament important de la metal·lúrgia.
En aquells temps en què Pedro Flores a les ordres de Luis Siret van il·luminar i van documentar els seus descobriments la inexistència de coneixements i bibliografia sobre la prehistòria, en general del món, va despertar en aquesta època l'interès dels arqueòlegs per conèixer aquest període del desenvolupament de la humanitat. Va ser aquesta falta d'antecedents, la qual cosa fa més meritòria la labor d'investigació duta a terme en aquesta zona del territori andalús.
Els quaderns escrits per Pedro Flores sobre el terreny contenien dades primordials per al coneixement de la cultura de l'Argar tals com el nombre de sepultura, la seva localització, dimensions, posició de l'esquelet, i aixovar recuperat al costat de dibuixos fidels dels llocs d'enterrament d'aquesta civilització que data de 2.000 anys A.C segons les proves fefaents realitzats amb carboni catorze.
Tals treballs d'excavació arqueològica i les figures oposades van suposar en paraules de Julián Pérez Flores una autèntica revolució en l'àmbit científic, atorgant-se'ls a tals descobriments la Medalla d'Or de l'Exposició Universals de Touluse en 1887 i el Premi Martorell en 1888.
La major font d'informació del Bronze Final de la Península Ibèrica, està recollida en les publicacions dels germans Siret, en la pròpia col·lecció del Museu Arqueològic Nacional i en els diaris de camp del Siret i de Pedro Flores l'estudi del qual ha permès catalogar 60 conjunts funeraris. Tot això ha donat lloc al millor coneixement del període del Bronze Final i de l'arribada dels colonitzadors fenicis a aquestes terres del Sud-est.
L'Argar és un important jaciment arqueològic d'un poblat prehistòric del sud-est ibèric que dóna nom a la Cultura de l'Argar.
L'espectacular desenvolupament d'aquesta cultura va fer pensar que no mantenia cap relació amb les fases anteriors, tenint el seu origen en influències mediterrànies encara que ara es pensa que és una continuïtat dels Millars.
Té un urbanisme complex, exclusiu d'aquesta cultura i en els llocs excavats per Pedro Flores es van trobar han trobat unes dues mil sepultures encara que amb prou feines es coneixen les estructures dels habitatges i encara que es caracteritza per un urbanisme en terrasses, amb una acròpoli situada en el més alt del jaciment.
Quant a la seva metal·lúrgia aquesta cultura es caracteritza per les armes tals com: punyals, espases i alabardas amb creixent presència d'adorns de plata i or en els aixovars funeraris de major prestigi, encara que sembla que al final del període es van realitzar els primers aliatges de bronze.
El patró funerari d'aquesta cultura prehistòrica es basava en sepultures individuals o dobles, situades sota les cases i en ella el ritual i els aixovars reflecteixen una marcada desigualtat social. A partir sobretot de la distribució dels objectes en les necròpolis del món argárico, s'ha arribat a proposar que la societat argárica ja estaria estratificada.
La ideologia dominant era l'aristocràtica i guerrera que queda reflectida en la fortificació dels poblats, la gran importància de les armes i la presència d'aquestes en els aixovars funeraris.
L'evolució social argárica cessa en el Bronze Tardà i entorn de 1300 a. C., la informació decaurà en tota la Península; pel que per tornar a tenir informació clara de la posterior etapa, el Bronze Final, caldrà esperar entorn de l'any 1000 a. C.
En paraules de Julián Pérez Flores emparades en els escrits d'eminents i il·lustrats entesos en la matèria la cultura argárica va ser la manifestació i expressió dels poblats del sud-est peninsular en l'Edat del Bronze, que van formar una de les societats de major rellevància en l'Europa de l'II mil·lenni a. C. i de les millor estudiades gràcies a l'excel·lent estat de conservació de les restes arqueològiques.
Durant molt temps es va creure que poc abans de la meitat de l'II mil·lenni, alhora que cobrava cos la cultura del got campaniforme, tenia lloc en el sud-est peninsular un nou impacte colonitzador de gents procedents de l'àmbit greco-micènic que seguien els passos de navegants més antics, instal·lant-se en els importants focus miners d'Almeria i les seves zones limítrofes. En l'actualitat s'ha verificat que la cultura material argárica es correspon amb una evolució de la qual hi havia en el substrat previ, per la qual cosa es descarta aquesta colonització, sent palesa els forts contactes amb el Mediterrani oriental, que es materialitzen en aspectes que apareixen totalment nous en aquesta cultura. La cultura argárica es va expandir principalment des d'Almeria per Jaén cap a occident i per la Foia de Guadix i la Foia de Basa, segurament, buscant les riques zones mineres de Linares i la Regió de Múrcia.
La presència d'aquesta cultura va ser comprovada per primera vegada en el poblat d'Almeria de l'Argar, que li dóna nom, i es caracteritza per l'ús de la pràctica d'inhumacions individuals, en cistas primer, i en grans gots o pithoi després. Aquest aspecte és un clar indici del canvi en les idees i en l'estructura social respecte a èpoques anteriors. També s'observa un major individualisme en la societat fruit d'una major especialització de les activitats econòmiques. La metal·lúrgia és ja bastant avançada, s'estandarditza la producció de ceràmica i les noves necessitats que sorgeixen en una societat més avançada provoquen l'aparició d'un comerç millor organitzat.
