l Bisbe de Vic, Romà Casanova, ha fet un petit pas endavant en la liberalització de les idees de l'Església Catòlica amb la defensa de l'eutanàsia passiva en la seva homilia de diumenge passat. És clar que el pas és tan petit, tan petit, que no saps exactament si dir-ne així o pensar simplement que el senyor Bisbe s'ha despistat una mica a l'hora d'expressar-se.

Sovint, l'Església Catòlica i els seus intents d'evolucionar em recorden els de la Xina. Però la Xina ara és molt més endavant que el Vaticà excepte en un tema, el dels drets humans, en què hauríem de discutir qui els té més presents: si els que mantenen la pena de mort i la tortura o els que maten no permetent les mesures de protecció per a les malalties mortals de transmissió sexual. Discutible, d'acord.

Quant a la resta, totes dues administracions són conscients que s'han de renovar si no volen morir, però totes dues saben també que aquesta renovació és molt perillosa: si obres la caixa dels trons encara que sigui una mica, pot petar tot: uns es poden quedar sense fidels d'aquells que creuen, més que en Déu, en relíquies i miracles, i als altres els pot esclatar una guerra civil. Per tant, la corda ha de continuar tibada i ben tibada, i només deixar-la anar una mica de tant en tant, com qui no vol la cosa. Despistant, com el senyor Bisbe. O sense precipitar res, sense córrer, creant una estructura capitalista sòlida que ens passi a tots la mà per la cara, com ara mateix està fent la Xina.

Però, ep, tot molt tranquil com si no passés res de res, aquí tot continua igual: fins i tot políticament, ara hi ha dretes i esquerres, però totes són a dintre del partit comunista. Segurament haurem de canviar l'entrada comunisme al diccionari perquè queda clar que ja no és ben bé el mateix que en temps de Lenin i de Stalin.

El terme eutanàsia no cal que el posem en dubte perquè el Bisbe ni tan sols l'ha esmentat: ho ha dit tot d'una altra manera i ja està. No fos cas que, deixant-ho anar de sobte amb totes les lletres de la paraula, se li espantés la clientela. Millor així, sense desconnectar.