El que a un li acusin de donar-li recursos als quals menys tenen i es gasti els diners públics en aquestes persones, no ha de considerar-se com a insult, sinó més aviat com un afalac al treball ben fet. Només els que defensen els impostos dels més rics i una societat menys justa haurien d'avergonyir-se dels seus actes i de les seves decisions polítiques. El paper tan galdós que ahir van representar al Parlament els Consellers Mena i Cleries és senzillament una barbaritat que frega l'esperpent. Vivim dies difícils en els quals una carta d'un banquer i "la genialitat" de dos polítics europeus ha fet perdre el sentit comú als nostres grans líders partidaris. Es a dir, que això dels nostres Consellers forma part de l'epidèmia d'estupidesa que pateixen molts dels nostres pares de la pàtria, anomeni's catalana o digui's espanyola. Si Vostès es fan un volt per les xarxes socials, podran comprovar com la gent té les idees bastant més clares que els qui els representen, i que ara els tirs que es disparen han escollit com a diana aquesta reforma Express que volen endinyar-nos sense passar per la lògica d'un Referèndum. És més que probable que els qui ara corren tant arribin de seguida a la meta que s'han proposat, però, la veritat és que, si ho aconsegueixen, van a provocar una fractura social amb els seus electors que, a curt o mig termini, començarà a notar-se al carrer, a l'oficina, a les llistes de l'atur i fins i tot a la missa dels diumenges o al rés dels divendres. Ja ho veuran.
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.pressdigital.es
www.catalunyapress.cat
