Mataró
|
|||||
| Localització | |||||
  
|
|||||
| Municipi del Maresme | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Maresme |
||||
| Gentilici | Mataroní, mataronina | ||||
| Malnom | capgròs, capgrossos | ||||
| Superfície | 22,53 km² | ||||
| Altitud | 28 msnm | ||||
| Població (2010[1]) • Densitat |
122.905 hab. 5.455,17 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 453731 4599067(i) | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Joan Antoni Baron Espinar (PSC) |
||||
| Codi territorial | 081213 |
||||
| Festes majors | Les Santes | ||||
| Patró/Patrons | Santa Juliana i Santa Semproniana | ||||
| Agermanament | Cehegín (Múrcia) Corsico (Itàlia) Créteil (França) Dürnau (Alemanya) Gammelshausen (Alemanya). |
||||
Mataró és una ciutat catalana situada al litoral mediterrani. És la capital i la ciutat més gran de la comarca del Maresme. Es troba a uns 30 quilòmetres al nord de la ciutat de Barcelona. Des d'aquesta localitat va sortir el primer tren de la Península Ibèrica, amb el recorregut Mataró-Barcelona, el 1848.
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
Està situat entre la Serralada Litoral i el litoral mediterrani barceloní, entre Cabrera de Mar i Sant Andreu de Llavaneres.
| Dosrius | Sant Andreu de Llavaneres | |
| Argentona |  |
|
| Cabrera de Mar | Mar Mediterrània |
L'autopista C-32 i la N-II comuniquen el municipi amb Barcelona i amb la resta de la comarca. A Mataró neix la C-60 que comunica amb Granollers i enllaça amb la AP-7. La carretera comarcal C-1415 arriba fins a Mollet del Vallès passant per Argentona i La Roca del Vallès.
[modifica] Història
La ciutat de Mataró té el seu origen a l'època romana, quan es va fundar Iluro.[2] S'han trobat nombroses restes arqueològiques de la vila romana, sobretot al nucli antic de la ciutat, on s'han descobert fonaments de les cases romanes i zones de clavegueram. La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i el d'Ausa, construida entre el 120 aC i el 110 aC.[3] Al barri del Pla d'en Boet es conserven les restes de la Vil·la Torre Llauder, de finals del segle I aC, que quedava fora de les muralles de l'antiga Iluro.
L'aspiració contínua de desfer-se de la jurisdicció feudal, al segle XVI, va fer crear una defensa permanent de la vila per a la seguretat del seus habitants. L'any 1480 el rei Ferran el Catòlic va atorgar el privilegi d'incorporar-se definitivament a la Corona, que representava també la formació definitiva del municipi de Mataró. Durant el segle XVI va quedar enllestida la muralla.
Al segle XVI, Mataró era una petita vila edificada al voltant de l'església de Santa Maria i de la Plaça Gran. El seu important i progressiu creixement econòmic i demogràfic va fer necessari i a la vegada possible la construcció d'una segona muralla i la incorporació de nous espais urbans.
Les Muralles de Mataró, construïdes entre 1569 i 1600 van ser projecte de l'enginyer reial Jorge de Setara. Es poden veure trams de la muralla actualment al carrer Muralla dels Genovesos (recentment restaurada), al carrer Muralla D'en Titus i per sobre del Camí Ral. També queden les restes d'una torre de la muralla al pati d'un edifici privat al carrer Hospital.
El projecte d'emmurallament de la vila es va prolongar més de trenta anys a causa de l'escassetat econòmica i les disputes sobre el traçat de la mateixa.
La muralla disposava de 7 portals i accessos, el més destacat era el de Barcelona (actual carrer Barcelona amb plaça Santa Anna), del qual es reprodueixen els escuts del principat, de Mataró i de Barcelona. Els escuts originals actualment figuren sobre la cel·la dedicada a Sant Sebastià. Del portal de Valldeix encara es pot percebre la silueta a l'encreuament entre els carrers de La Coma i de Sant Francesc d'Assís. Els altres portals eren els d'Argentona, Cabrera, Sant Josep, Sant Feliu, el Pou de la Sínia i la Penya d'en Roig o Portalet.
La industrialització de la ciutat va arrancar l'any 1839, quan s'instal·là el primer motor a vapor per a accionar una fàbrica tèxtil. Des d'aquest moment el sector tèxtil, d'antiga tradició artesanal, se situà al centre de l'activitat econòmica.
La capital del Maresme va viure un gran creixement industrial, que va comportar l'arribada de milers d'immigrants. Aquesta arribada d'immigrants va fer-se especialment evident durant les dècades dels anys 60 i 70, quan desenes de milers d'immigrants provinents de Múrcia, Andalusia i Extremadura (principalment), van instal·lar-se a la perifèria de Mataró, creant els barris de Cerdanyola, Cirera, Rocafonda i la Llàntia, entre altres. Aquests barris eren sovint molt llunyans del centre de la ciutat, ja que els nouvinguts no tenien suficients diners per poder instal·lar-se al nucli urbà.
Aquests nous barris van viure situacions molt precàries, donat que l'Ajuntament mataroní no els prestava cap atenció, i els habitants dels barris gaudien d'una situació econòmica molt precària.
Durant els anys 60, van aparèixer associacions veïnals als barris per millorar la condició de vida dels seus habitants, i reivindicar l'ajuda de les institucions públiques.
Amb la restauració de la democràcia, es va aconseguir millorar les infraestructures de la ciutat i aconseguir la connexió entre els diferents barris, amb l'aprovació del Pla General d'Ordenació del 1977, i la revisió d'aquest, el 1993, projectant la Via Europa, eix perpendicular a la costa, que unia els barris perifèrics, abans allunyats entre ells, i també del centre urbà.
Actualment està vivint una segona arribada d'immigrants, provinents del Magrib, Xina, l'est d'Europa i Sud-Amèrica.
[modifica] L'agricultura mataronina
Com a la majoria de les poblacions de la comarca, la vinya era antigament la base de l'agricultura local, però la invasió de la fil·loxera a la darreria del segle XIX va reduir considerablement la superfície dedicada a la vinya.
Gràcies a la repoblació dels ceps amb peus americans, més resistents a les malures, la vinya encara va tenir força importància fins ben entrat el segle XX.
El 1945 la superfície era encara una mica superior a la del regadiu.
Paral·lelament a la regressió de la vinya es va anar incrementant el conreu de regadiu, sobretot a partir del moment en què es va utilitzar l'energia elèctrica per a l'extracció de les aigües subterrànies.
La plataforma quaternària que limita amb el mar, formada per l'acumulació de sorres i graves procedents de la disgregació del granit, resulta molt a propòsit per al conreu de regadiu, tant per l'existència de capes freàtiques, com per la bona permeabilitat dels sòls.
Però no tot ha estat fàcil: el pagès ha hagut de reconstruir moltes vegades els camins, esplanar-los, anivellar-los, cercar l'aigua a molta profunditat, canalitzar-la degudament i modificar la qualitat dels terrenys.
Les zones d'horta més fèrtils es troben al pla de Sant Simó i Cinc Sènies, al cantó de llevant, i al pla d'en Boet, amb el Rengle i el Camí del Mig, fins a la riera d'Argentona, al cantó de ponent.
En aquesta darrera direcció és on l'acció urbanitzadora ha engolit més parcel·les dedicades a l'horticultura.
Hi ha també llenques d'horta situades a més altura, però no tenen la importància dels indrets planers.
Fins no fa pas gaire, la collita de la patata primerenca era tinguda com a principal. El seu conreu arrencava de la fi del segle passat i s'havia consolidat vers el 1910 amb l'adopció de la llavor anglesa Royal Kidney, que era la que s'avenia millor amb aquesta classe de producció hortícola, amb vista a l'exportació, i que va fer que el 1932 es declarés obligatòria la denominació d'origen Mataró per a aquesta classe de tubercle obtingut a la comarca i les zones limítrofes.
L'enciam Trocadero i el pèsol també van ser objecte d'exportació.
Cap al 1952 es va introduir a Mataró la producció de la clavellina, que poc després passaria a ocupar força extensió, però més aviat com a alternativa, juntament amb d'altres conreus.
La producció floral, doncs, és minsa i es continua amb els conreus d'horta tradicionals (cols, col-i-flors, bròquils, escaroles, pebrots, mongetes, cebes i patates), però s'han millorat les tècniques de l'agricultura intensiva (hivernacles, umbracles, regatge per aspersió), amb la qual cosa l'horticultura manté el seu pes econòmic dins el municipi.
L'any 1986 hi havia conreades 144 ha de secà i 913 ha de regadiu, amb els següents cultius: 27 ha de cereals, 14 de llegums, 203 de tubercles, 90 de flors, 48 de farratges, 50 de fruites, 545 d'hortalisses, 3 de vinya i 77 d'altres.
[modifica] Arquitectura
Com a lloc de naixença de l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch (1867–1956), s'hi poden trobar diferents edificis dissenyats per ell:
- Casa Coll i Regàs
- Casa Parera
- Casa Sisternes
- El Rengle
- La Beneficiència
- Interiors de la botiga "La Confianza"
- Alguns interiors de l'ajuntament
[modifica] Festes locals
La festivitat local de Mataró és "La festa de Les Santes" (Juliana i Semproniana) que se celebra a finals de juliol. Durant aquestes festes es realitzen actes populars i tradicionals, com "El Desvetllament bellugós" que consisteix en baixar pel carrer de la Riera (carrer principal del centre) ballant amb els gegants fins a arribar a la plaça de Santa Anna, on esclata un musical.
La setmana Santa, també és un esdeveniment cultural de gran importància, on calen destacar tot un seguit de processons de les diferents confraries i germandats de la ciutat, essent la més important la de Divendres Sant amb la participació de 13 passos processionals i els Armats de Mataró.(Es té coneixement de l'existència dels armats des de principis del segle XVIII.)
Els dissabtes té lloc el mercat setmanal de Cerdanyola, Cirera, l'Escorxador i Plà d'en Boet.
[modifica] Llocs d'interès
- Museu de Mataró.[4]
- Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
- Fundació Jaume Vilaseca, Museu del Gènere del Punt
- Vil·la romana de Can Llauder
- Cooperativa Obrera Mataronense, seu provisional de la col·lecció d'art contemporani català de Lluís Bassat.
- Ca l'Arenes Centre d'Art
[modifica] Llista de batlles de Mataró des del 1835
[modifica] Transports
[modifica] Autobusos urbans
Mataró, te 8 línies urbanes
| Línia | Recorregut |
|---|---|
| 1 | Línia Circular |
| 2 | Línia Circular |
| 3 | Camí de la Serra - Vista Alegre - Rocafonda |
| 4 | Cirera - Molins |
| 5 | Estació Renfe - Hospital de Mataró/Vilardell |
| 6 | I. Català de la Salut - Ctra. Mata |
| 7 | Plaça de les Tereses - Cerdanyola |
| 8 | La Rambla - Galicía |
A l'estiu, es creen línies especials fins al Passeig Marítim.
La majoria de las línies passen per l'Estació de Renfe i l'Hospital
[modifica] Ferrocarrils
Mataró té una estació de rodalies Renfe de la línia 1 (Molins de Rei/Hospitalet - Blanes/Maçanet).
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[modifica] Mataronins il·lustres
Vegeu també: Categoria:Mataronins
- Miquel Biada i Bunyol (1789-1848), emprenedor i impulsor del ferrocarril a Catalunya.
- Josep Puig i Cadafalch (1867-1956), arquitecte modernista.
- Joan Pera (1948-), actor de cinema i teatre.
- Espartac Peran i Masafrets (1972-), periodista i presentador de TV3.
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a 1-1-2010» (en castellà i anglès). Institut Nacional d'Estadística, 23-12-2010. [Consulta: 3 de gener de 2011].
- ↑ Viatge a Iluro
- ↑ David Farell i Garrigós i Francesc Lladó i Tubau, La via romana de Parpers
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 80. ISBN 84-393-5437-1.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic (Mataró Centre)
- Patrimoni històric i artístic (Mataró Perifèria)
- Mataró Bus
|
|||||||
|
||||||||||||||||||||||||||
