Terrassa

Per a altres significats vegeu «Terrassa (Gavet de la Conca)».

Terrassa

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Vallès Occidental
Conjunt episcopal d'Ègara
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Occidental
Gentilici	Terrassenc, terrassenca (egarenc, egarenca)
Superfície	70,1 km²
Altitud	277 msnm
Població (2010[1])   • Densitat	212.724 hab. 3.034,58 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 417894 4602110(i) 41° 33′ 40″ N, 2° 0′ 29″ E / 41.56111, 2.00806
Organització Entitats de població • Alcalde:	5 Pere Navarro i Morera (PSC)
Codi territorial	082798

Terrassa és una ciutat del Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca. La seva àrea d'influència arriba al quart de milió de persones. L'any 2005 va comportar per a la ciutat arribar a la xifra de 200.000 habitants. En el cens del 2009 ^[2] es recull un nombre d'habitants proper als 211.000.

[modifica] Emplaçament

Terrassa és al sud del massís de Sant Llorenç del Munt, damunt la plana aturonada que s'estén entre les rieres del Palau a l'oest i de les Arenes a l'est, a 277 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb els de Matadepera, Mura i Vacarisses; a l'est amb Sabadell i Castellar del Vallès; al sud amb Sant Quirze del Vallès, Rubí i Ullastrell, i a l'oest amb Viladecavalls i Vacarisses. Les zones forestals ocupen el sector més nord-occidental del terme; la part septentrional s'integra dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

[modifica] Història

Les primeres notícies de l'actual Terrassa provenen de l'època dels romans, que fundaren la ciutat d'Ègara vora el torrent de Vallparadís prop d'un antic poblat ibèric, Egosa, del qual s'han trobat algunes restes ceràmiques i monedes. Pels volts del torrent de Vallparadís també s'hi han trobat algunes restes paleolítiques, prop d'on actualment hi ha el conjunt de les esglésies de Sant Pere i el castell cartoixa de Vallparadís. A final del 2005, es va anunciar el descobriment d'un important jaciment al Parc de Vallparadís amb restes humanes d'una antiguitat d'entre 800.000 i 1.000.000 anys. Es tracta del jaciment amb presència humana, detectada per indústria lítica i marques als ossos dels animals, més antic de Catalunya i probablement de la Península Ibèrica i d'Europa.

El castell de Vallparadís

Durant l'edat mitjana, la vila, emmurallada, va créixer al voltant de la plaça Major (actualment plaça Vella) i del castell palau,^[3] i fou conquerida pel Lluís I el Pietós i incorporada al regne franc el 801 durant la campanya que dugué a la conquesta de Barxiluna,^[4] arran de la qual el castell fou destruït pels musulmans en la ràtzia de Mussa ibn Mussa^[5] el 856. Tot i així, la major part del terreny fora muralla era propietat dels Terrassa, que posseïen el castell de Vallparadís. Amb el temps, el terme forà de la vila va acabar formant el municipi de Sant Pere de Terrassa (1800), amb el cap al petit nucli crescut entorn de l'antiga Ègara. El 1877, Alfons XII va concedir a la vila el títol de ciutat; pocs anys més tard (1891), el castell palau, que estava abandonat i molt malmès, fou enderrocat i només se'n va conservar la torre mestra, coneguda com la torre del Palau.

Santa Maria, una de les tres esglésies que conformen el conjunt monumental de Sant Pere

Durant el segle XIX Terrassa va ser una de les ciutats on la revolució industrial hi va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques i indústries dedicades al sector tèxtil. Avui en dia encara perviuen molts edificis modernistes d'aquella època, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1907), la Masia Freixa (1907), la Casa Alegre de Sagrera (1911), l'edifici de l'Ajuntament (1902), l'Escola Industrial (1904), el Teatre Principal (1911), el Gran Casino (1920) i el Parc de Desinfecció (1920), per citar-ne només els més destacats.

L'1 de juliol de 1904 la ciutat de Terrassa s'annexionà part del terme del poble de Sant Pere, que comptava amb 4.400 habitants l'any 1900. Sabadell se n'annexionà una altra part (la Creu Alta, Ca n'Oriac...) i Rubí una altra (Castellnou).

Catedral del Sant Esperit

L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona, juntament amb el bisbat de Sant Feliu,i utilitza la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. No és la primera vegada que Terrassa és seu d'un bisbat. A mitjan segle V, l'any 450, ja hi havia el bisbat d'Ègara, on es celebrà l'any 614 el Concili d'Ègara, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, el 718. La seu de l'antic bisbat d'Ègara es trobava on avui hi ha el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.

[modifica] El nom de la ciutat

Segons l'historiador local Salvador Cardús i Florensa el nom de Terrassa s'origina a partir de la denominació Terracium castellum, 'castell de terra'. Aquest nom surt citat en un document del 844 de la cort franca de Carles el Calb, on se n'esmenta un altre de l'any 801, al·lusiu a la resistència davant les tropes musulmanes, i hom imagina que feia referència al material de construcció d'algun edifici militar.^[6]

A partir del segle X s'utilitza la forma Terracia, que es catalanitza com a Terraça i Terrassa. Al segle XVI el nom es transforma en Tarrassa, que va ser la forma més habitual fins al final del segle XIX. L'historiador Josep Soler i Palet va recuperar l'ús de la forma amb e: Terrassa. Alguns estudis etimològics, però, suggereixen que la forma correcta hauria de ser Terraça, però s'ha descartat la seva adopció. En la documentació escrita en castellà es va fer freqüent l'ús del nom Tarrasa.

Per acord del Consell de Ministres espanyol del 23 de juliol de 1977 (BOE del 23 de setembre de 1977) es va oficialitzar el nom de Terrassa. La Generalitat de Catalunya també mostra Terrassa com l'únic nom oficial de la població al llistat de noms oficials de municipis de Catalunya (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de l'11 de febrer de 1983).

[modifica] Barris de Terrassa (nucli urbà i voltants)

La Rambla d'Ègara el 1890

Can Vinyals, al carrer Major, el 1928

L'Estació del Nord el 1920

El raval de Montserrat el 1930

(les dades de població corresponen a l'any 2008)^[7]

Districte 1 - Centre (2,25 km² – 34.159 hab.)

• Plaça de Catalunya – Escola Industrial (0,21 km² – 4.994 hab.)
• Cementiri Vell (0,35 km² – 6.596 hab.)
• Centre (1,36 km² – 17.476 hab.)
• Vallparadís (0,25 km² – 4.522 hab.)
• Antic Poble de Sant Pere (0,08 km² – 571 hab.)

Districte 2 - Llevant (1,45 km² – 20.954 hab., 89 dels quals disseminats)

• Montserrat (0,12 km² – 2.064 hab.)
• Vilardell (0,04 km² – 898 hab.)
• Torre-sana (0,41 km² – 3.758 hab.)
• Ca n'Anglada (0,54 km² – 14.145 hab.)
• Polígons industrials: Sector Montserrat (0,34 km²)

Districte 3 - Sud (8,38 km² – 32.735 hab., 13 dels quals disseminats)

• Can Parellada (1,16 km² – 6.150 hab.)
• les Fonts (part del barri és dins el terme municipal de Sant Quirze del Vallès) (2,04 km² – 2.338 hab.)
• Can Jofresa (0,32 km² – 2.090 hab.)
• Guadalhorce (0,03 km² – 1.390 hab.)
• Can Palet II (0,07 km² – 1.205 hab.)
• Xúquer (0,08 km² – 1.365 hab.)
• Segle XX (0,73 km² – 5.923 hab.)
• Can Palet (0,51 km² – 12.261 hab.)
• Polígons industrials: Santa Eulàlia (0,22 km²) – els Bellots (0,50 km²) – Santa Margarida (1,26 km²) – Can Parellada (1,24 km²) – Can Guitard (0,22 km²)

Districte 4 - Ponent (6,26 km² – 38.350 hab., 25 dels quals disseminats)

• Ca n'Aurell (0,96 km² – 17.706 hab.)
• la Maurina (0,42 km² – 8.137 hab.)
• la Cogullada (0,42 km² – 5.101 hab.)
• Roc Blanc (0,46 km² – 5.553 hab.)
• Can Palet de Vista Alegre (0,76 km² – 1.345 hab.)
• Vista Alegre (0,21 km²)
• les Martines (3,02 km² – 483 hab.)

Districte 5 - Nord-oest (4,27 km² – 44.867 hab., 453 dels quals disseminats)

• Sant Pere (0,61 km² – 11.774 hab.)
• Pla del Bon Aire (0,16 km² – 2.657 hab.)
• Can Roca (0,25 km² – 2.852 hab.)
• Poble Nou – Zona Esportiva (0,88 km² – 11.713 hab.)
• Torrent d'en Pere Parres (0,24 km² – 5.516 hab.)
• Can Boada (Casc Antic) (0,28 km² – 7.787 hab.)
• Can Boada del Pi (0,67 km² – 1.628 hab.)
• Can Gonteres (0,27 km² – 373 hab.)
• Pla del Bon Aire – el Garrot (0,33 km² – 114 hab.)
• Font de l'Espardenyera (0,18 km²)
• els Caus – els Pinetons (0,38 km²)

Districte 6 - Nord-est (3,03 km² – 40.728 hab.)

• les Arenes – la Grípia – Can Montllor (0,89 km² – 13.815 hab.)
• Sant Llorenç (0,21 km² – 4.852 hab.)
• Sant Pere Nord (0,71 km² – 15.416 hab.)
• Ègara (0,42 km² – 4.282 hab.)
• Can Tusell (0,14 km² – 2.363 hab.)
• Polígons industrials: Can Petit (0,40 km²) – Nord (0,25 km²)

Terrassa vista des de l'oest, amb alguns dels barris marcats

[modifica] Demografia

[modifica] Govern municipal

Edifici neogòtic de l'Ajuntament

Segons les darreres eleccions municipals (2007), la composició de l'Ajuntament és la següent:

• PSC-PM 13 regidors (28.640 vots, 43,56%)
• CiU 6 regidors (13.041 vots, 19,83%)
• ICV-EUiA-EPM 3 regidors (6.736 vots, 10,25%)
• PP 3 regidors (6.468 vots, 9,84%)
• ERC-AM 2 regidors (4.870 vots, 7,41%)

Formen el govern municipal la coalició PSC-ICV-ERC i l'alcalde és Pere Navarro, del PSC, des del 13 d'abril del 2002 en substitució de Manel Royes.

[modifica] Cultura i tradicions

La ciutat, hereva d'un ric patrimoni medieval, modernista i industrial, compta amb una extensa xarxa de biblioteques (entre les quals la moderna Biblioteca Central de Terrassa, que recull el llegat, entre d'altres, de la històrica Biblioteca Soler i Palet), arxius i museus.

[modifica] Arxius

• l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa / Arxiu Comarcal del Vallès Occidental
• l'Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa
• l'Arxiu Tobella

[modifica] Museus

El vapor Aymeric, Amat i Jover, seu central del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

• el Museu de Terrassa, de titularitat municipal, que compta amb diverses seccions:
  • Castell Cartoixa de Vallparadís, al Parc de Vallparadís
  • Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, a l'antic poble de Sant Pere
  • Casa Alegre de Sagrera, casa modernista al carrer de la Font Vella
  • Torre del Palau, a la plaça Vella, únic vestigi del castell palau de Terrassa
  • Centre d'interpretació de la vila medieval de Terrassa
  • Convent de Sant Francesc, en què destaca el claustre decorat amb plafons ceràmics
• el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, instal·lat a l'antic vapor Aymeric, Amat i Jover, dependent de la Generalitat de Catalunya
• el Centre de Documentació i Museu Tèxtil, gestionat per un consorci entre l'Ajuntament de Terrassa i la Diputació de Barcelona^[8]
• el Museu Parroquial del Sant Esperit, dins la Catedral, a la plaça Vella

[modifica] Festa Major

La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge després de Sant Pere i dura de divendres a dimecres; el diumenge n'és el dia central, quan té lloc la diada castellera al Raval de Montserrat. Se celebra en honor dels sants patrons de la ciutat, que són sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí. El dilluns de Festa Major, l'endemà del primer diumenge després de Sant Pere, és festivitat local. El programa de la Festa Major s'ha anat consolidant amb els anys i sempre comença amb la baixada del drac de Sant Llorenç del Munt i acaba amb el castell de focs i la típica cantada d'havaneres i rom cremat, servit per la corporació municipal.^[9]

Pilar de 7 amb folre dels Minyons de Terrassa

[modifica] Terrassa, plaça castellera

La ciutat, tot i no pertànyer a l'àrea castellera tradicional, compta amb colles castelleres pròpies. La colla dels Minyons de Terrassa, fundada el 1979, és una de les capdavanteres del país. Els Minyons de Terrassa i els Castellers de Terrassa, fundats el 1980, actuen cada any durant la diada castellera de la Festa Major, on acostuma a convidar-se a una colla de prestigi per completar el cartell. Tanmateix l'actuació on es realitzen els castells més importants –entre altres s'hi han descarregat els únics castells de 10 pisos de la història^[10]– es fa el tercer cap de setmana de novembre, durant la diada dels Minyons.

[modifica] Música

La música és força present a la ciutat. Cal destacar el gran nombre de grups musicals que hi ha, així com el Festival de Jazz, que s'hi organitza anualment des del 1982.

[modifica] Ciutats agermanades

Ciutats agermanades amb Terrassa:

[modifica] Esports

L'esport que ha donat més renom a la ciutat és l'hoquei herba, del qual ha estat la ciutat pionera a Catalunya i Espanya. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, Terrassa va ser la subseu olímpica de l'hoquei herba. El gran nombre de jugadors terrassencs d'hoquei que han participat a les diferents edicions dels Jocs Olímpics han fet que la ciutat sigui coneguda com la "ciutat més olímpica del món". Actualment militen en la Divisió d'Honor A del campionat espanyol de lliga els següents equips terrassencs:

• Atlètic Terrassa Hockey Club (també l'equip femení)
• Club Deportiu Terrassa (també l'equip femení)
• Club Egara (també l'equip femení)

D'altres esports on hi ha participació destacada són el futbol, amb el Terrassa Futbol Club (actualment a la Tercera Divisió); el bàsquet, esport pioner a la ciutat,^[13] amb diversos equips (el C.N. Terrassa, el Sant Pere, l'Sferic –club destacat en hoquei sobre patins–, etc.); el waterpolo, amb el Club Natació Terrassa, i sobretot els escacs: el Club d'Escacs Terrassa ha estat cinc vegades campió de Catalunya (1954, 1964, 1967, 1969 i 1972) i un cop campió d'Espanya (1983).

[modifica] Mitjans de comunicació

Terrassa té un diari propi, el Diari de Terrassa, que es publica de dimarts a dissabte; malgrat el títol, la presència de la llengua catalana hi és tan sols testimonial. Des de l'abril del 2008 i fins el maig del 2009 el diari Avui publicà també un suplement els dilluns i els divendres per a la ciutat anomenat Avui+ Terrassa, que també disposava d'una versió electrònica [1] encara operativa. Els darrers anys hi ha hagut també alguns periòdics de difusió gratuïta, com ara MésTerrassa (que es va publicar de dilluns a divendres, del novembre del 2005 al desembre del 2007) i Terrassa Societat (de periodicitat mensual, del novembre de 1999 al maig del 2009).

Pel que fa als mitjans radiofònics, Terrassa ha comptat durant 78 anys amb Ràdio Terrassa de la Cadena SER, que fou una de les pioneres a Catalunya i Espanya, al 828 OM i al 89,4 FM; va deixar d'emetre el 31 de gener del 2010. D'altra banda, la radiofórmula musical Ràdio Club 25, que se sintonitzava al 95,5 FM, fou comprada per Kiss FM el juliol del 2007, que ara n'ocupa la freqüència per a les seves emissions a l'àrea de Barcelona. Actualment Terrassa només disposa de l'emissora municipal Noucinc.2 [2], dins la xarxa local de COM Ràdio, al 95,2 FM.

En televisió, Terrassa té dues cadenes: la municipal Canal Terrassa Vallès [3] i la privada TV20, una de les pioneres de les televisions locals –creada el 1986–, actualment adquirida també pel grup Kiss.

Compta, a més, amb un diari electrònic, pioner a la ciutat: infoTerrassa.com [4], i amb terrassadigital.cat [5], d'iniciativa municipal. La web municipal té més de 115.000 visites mensuals i se situa en els primers llocs de les webs de l'Estat.

Terrassa disposa d'una web ciutadana anomenada terrassa.net [6], que actualment està considerada la segona web més visitada de la ciutat, després de la de l'Ajuntament.

[modifica] Comunicacions

Pel que fa al transport terrestre, Terrassa està comunicada amb Barcelona a través de dues autopistes, la C-58 (que passa pel sud de la ciutat) i la C-16 (de peatge, que passa pel sud/sud-oest de la ciutat). La C-16 forma part de la via europea E-9, que uneix Barcelona amb el túnel del Cadí i França passant per Manresa i Berga.

La resta de carreteres que comuniquen Terrassa són la BV-1221 o carretera de Matadepera, que comunica Terrassa amb el Bages passant per Matadepera, Mura, Talamanca i Navarcles; la B-122 o carretera de Rellinars, que arriba a Castellbell i el Vilar passant per Rellinars; la C-58 en el tram que no és autopista, coneguda com a autovia de la Bauma, que connecta Terrassa amb Viladecavalls i Vacarisses fins a l'enllaç amb la C-55; la B-120 o carretera d'Olesa, que enllaça Terrassa, Viladecavalls i Olesa de Montserrat; la C-243c o carretera de Martorell, que uneix Terrassa, Ullastrell i Martorell; la BP-1503 o carretera de Rubí, que comunica la ciutat amb Rubí i Sant Cugat; la N-150 o carretera de Montcada, que connecta Terrassa, Sabadell, Barberà, Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac; i la C-1415a o carretera de Castellar, que uneix Terrassa amb Castellar del Vallès, Sentmenat i Caldes de Montbui.

[modifica] Accessos per carretera

L'autopista C-16 al seu pas pel sud de la ciutat, amb la Mola al fons

Autopistes

• Des de Barcelona:

Autopista C-58 Barcelona-Terrassa (gratuïta)

Autopista C-16 Barcelona-Sant Cugat-Terrassa, pels túnels de Vallvidrera (peatge)

• Des de Lleida:

AP-2, connexió amb les autopistes AP-7 i C-58

A-2, connexió amb la C-243 (Martorell-Terrassa)

• Des de França-la Jonquera-Girona:

AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)

• Des de Tarragona:

AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)

• Pròximament, l'Autovia Orbital de Barcelona B-40 o Quart Cinturó, que anirà per tot l'oest i el nord de Terrassa.

[modifica] Ferrocarril

Estació del Nord, al passeig del Vint-i-dos de Juliol

Respecte al ferrocarril, la ciutat disposa de dues estacions de passatgers de la línia R4 de Renfe Operadora, Terrassa i Terrassa Est. Hi ha la previsió d'una estació més, Terrassa Oest, al barri de la Maurina.

També hi ha l'estació de Terrassa Rambla, la terminal de la línia S1 (Metro del Vallès) dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb una segona estació a la zona universitària, anomenada Vallparadís Universitat, actualment en període de construcció. D'aquí a pocs anys la línia es perllongarà amb dues noves estacions, una que connectarà amb l'estació Terrassa de la línia R4 (Terrassa Estació del Nord) i la segona que arribarà al barri de Can Roca, al nord de la ciutat (Terrassa Nacions Unides); també hi ha en projecte una estació a l'entrada de la ciutat pel sud, entre els barris del Segle XX i la Cogullada (Porta Sud). Tot aquest conglomerat d'estacions dels FGC conformen l'anomenat Metro de Terrassa.

El municipi compta, a més a més, amb l'estació de les Fonts dels FGC i amb el baixador de Torrebonica de la Renfe, actualment fora de servei.

Un projecte en estudi de la Generalitat de Catalunya és la futura Línia Orbital Ferroviària, la qual aprofitaria el tram de Terrassa de l'Adif i a partir d'aquí es bifurcaria amb un nou tram de via fins a Martorell.

[modifica] Transport públic interior

Dins de la ciutat operen un total de quinze línies d'autobús de dia i una de nit. Actualment el servei el realitza l'empresa TMESA (Transports Municipals d'Egara). Les línies actualment vigents són:

• 1 Sant Llorenç - Rambla d'Ègara - Hospital
• 2 les Arenes - la Grípia - Rambla d'Ègara
• 3 les Arenes - la Grípia - la Maurina
• 4 Can Parellada - Ca n'Aurell
• 5 Pla del Bon Aire - Poble Nou - Rambla d'Ègara - Roc Blanc - Can Trias
• 6 Can Tusell - Sant Pere Nord - Rambla d'Ègara - la Cogullada
• 7 Nord - Sud (Pla del Bon Aire - Dr. Robert - Can Jofresa)
• 8 Avingudes (Can Jofresa - Avingudes - Rambla d'Ègara - Can Jofresa)
• 9 Avingudes (Can Palet - Can Jofresa - Rambla d'Ègara - Avingudes - Can Palet)
• 10 les Fonts - Estació del Nord
• 11 Poble Nou - Estació del Nord - Ca n'Anglada - Hospital
• 12 Can Gonteres - Rambla d'Ègara - Can Palet de Vista Alegre
• 14 Mercadal setmanal de Martí l'Humà - Can Parellada
• 15 Polígons industrials (les Fonts - Colom II - Can Parellada - Santa Margarida)
• 16 Bus Dnit (segueix el mateix itinerari que la línia 9)

[modifica] Terrassencs il·lustres

Vegeu la Categoria:Terrassencs

[modifica] Curiositats

• A Terrassa, el 6 de gener del 2009 hi va tocar el primer premi del sorteig de Reis: el número 28.920 es va vendre íntegrament a l'administració número 23 de la ciutat. El premi fou de dos milions d'euros en cada sèrie (200.000 el dècim).

[modifica] Galeria

Torre del Palau	Pont de Sant Pere	Masia Freixa	Escola Industrial
Casa Baumann	Xemeneia de l'antiga bòbila Almirall	Xemeneia de l'antic vapor Aymerich, Amat i Jover	Sala Muncunill, antic vapor Amat
Mercat de la Independència	Parc de Vallparadís	Homenatge a Malèvitx de Jorge Oteiza, al Parc del Nord	Biblioteca Universitària de la UPC
Seu central de Caixa Terrassa	Centre Cultural de Caixa Terrassa	Cambra de Comerç

[modifica] Vegeu també

• Caixa Terrassa
• Cobla Principal de Terrassa
• Patge Xiu-Xiu

[modifica] Notes i referències

[modifica] Enllaços externs

Més informació de Wikimedia:
	Commons
	Commons
	Viccionari
	Viquidites
	Viquiespècies
	Viquillibres
	Viquinotícies
	Viquipèdies
	Viquitexts
	Viquiversitat

• Portal de la ciutat de Terrassa
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Terrassa candidata a Ciutat Gegantera 2010

Municipis del Vallès Occidental Badia del Vallès  · Barberà del Vallès  · Castellar del Vallès  · Castellbisbal  · Cerdanyola del Vallès  · Gallifa  · Matadepera  · Montcada i Reixac  · Palau-solità i Plegamans  · Polinyà  · Rellinars  · Ripollet  · Rubí  · Sabadell  · Sant Cugat del Vallès  · Sant Llorenç Savall  · Sant Quirze del Vallès  · Santa Perpètua de Mogoda  · Sentmenat  · Terrassa  · Ullastrell  · Vacarisses  · Viladecavalls

Les 40 ciutats més poblades de les terres de parla catalana   > 100.000 habitants 1. Barcelona 1.619.337 · 2. València 809.267 · 3. Palma 404.681 · 4. Alacant 334.418 · 5. L'Hospitalet de Llobregat 258.642 · 6. Elx 230.822 · 7. Badalona 218.886 · 8. Terrassa 212.724 · 9. Sabadell 207.338 · 10. Castelló de la Plana 180.690 · 11. Tarragona 140.184 · 12. Lleida 137.387 · 13. Mataró 122.905 · 14. Santa Coloma de Gramenet 120.060 · 15. Perpinyà 117.500 · 16. Reus 106.622 · 17. Torrevella 101.091   < 100.000 habitants 18. Girona 96.236 · 19. Cornellà de Llobregat 87.240 · 20. Oriola 87.113 · 21. Sant Boi de Llobregat 82.411 · 22. Sant Cugat del Vallès 81.745 · 23. Torrent 79.843 · 24. Gandia 79.430 · 25. Manresa 76.209 · 26. Rubí 73.591 · 27. Benidorm 71.198 · 28. Vilanova i la Geltrú 66.532 · 29. Sagunt 66.259 · 30. Paterna 65.921 · 31. Viladecans 64.077 · 32. El Prat de Llobregat 63.434 · 33. Castelldefels 62.250 · 34. Alcoi 61.417 · 35. Granollers 59.691 · 36. Cerdanyola del Vallès 58.407 · 37. Elda 54.815 · 38. Sant Vicent del Raspeig 54.088 · 39. Mollet del Vallès 52.459 · 40. Calvià 51.462   Referències i notes Dades extretes del padró recollit a Espanya per l'Institut Nacional d'Estadística el 2010 i a França per l'Institut Nacional de l'Estadística i els Estudis Econòmics el 2006. Les poblacions en cursiva indiquen que són poblacions que tot i que formaven part de l'antic Regne de València actualment no són de domini lingüístic català.