"Per al barri és impagable que l'hospital Dos de Maig pugui atendre 45.000 urgències en any i mig"

CatalunyaPress s'ha posat en contacte amb l'Associació de Veíns, i ha aconseguit parlar amb Maria Lluïsa Longan, que és Vicepresidenta de la Comissió de Sanitat del Districte i coordina les qüestions sanitàries a l'associació. Planera i natural, indignada, es nota que està poc acostumada al llenguatge polític, que es parla poc als barris populosos. Asseguren que saben més per premsa que per l'administració, i sembla obvi que són dies de desorientació, ja que no saben a que atendre's ni de qui fiar-se.

--El probable tancament de l’Hospital Dos de Maig s’ha convertit en un dels temes de l’estiu. Què saben oficialment, més enllà de tota la rumorologia?
--Tampoc sabem molt més que el que ha publicat la premsa. D’entrada, dir que tot el que se sent als àmbits oficials, això és, al Districte, al Catsalut i per les declaracions del mateix Conseller, és bastant similar a tot el que es diu de manera semioficial. Es a dir, que excepte que les negociacions facin un tomb, hi ha la intenció de tancar l’hospital.

El següent pas és que hi haurà una reunió a tres, entre el Consorci Sanitari Integral –que gestiona l’Hospital Dos de Maig-, Catsalut i els treballadors. El tancament està més que previst, perquè les negociacions entre Catsalut i Creu Roja es van trencar en el seu moment. El que sembla bastant clar és que no deixarà de ser un dispositiu sanitari (veure més sobre aquesta qüestió).

--Quan es podria fer efectiu el tancament?
--Aquí el dubte és si seran capaços d’arribar a un acord entre tots plegats per tal que, com a mínim, el tancament no sigui immediat, és a dir, que no ens tanquin l’Hospital Dos de Maig en setembre o octubre, perquè és inimaginable traslladar totes les visites que ja hi ha previstes a, per exemple, l’Hospital de Sant Pau. Aquest és un hospital molt gran, però també s’han tret llits, i per tant necessitarà més llits. Per tant, les negociacions són obligades.

--Tenen la complicitat dels sindicats.
--Ara també s’hi han implicat, i sobretot volen que no es perdin els 400 llocs de treball. Ara, si continuaran exercint a l’hospital o es distribuiran per les àrees que sembla té pensada la Conselleria, no ho sabem. Nosaltres, com a AAVV, hem demanat que no ens portin a Sant Joan Despí. Com a molt lluny, hauríem de desplaçar-nos a l’Hospitalet.

Sembla ser que no, i tampoc és que ens puguem fiar del que diu el conseller Ruiz, però ha dit recentment que no ens desplaçaran a més de 30 minuts. I això lliga bastant amb la possibilitat que les urgències es puguin conservar on estan ara –no n’estic segura, eh?- i els casos més greus es derivarien a Sant Pau.

--El que sí que hi ha hagut ha estat una gran efervescència al barri. I en ple mes de juliol...
--Sí, com a Associació de Veïns, des del primer moment en què es comença a parlar de la possibilitat del tancament, ens vam activar per recollir signatures. I en tenim més de 10.000, que es diu aviat. Unes 6.000 ja les té el Conseller al seu despatx. A partir de ja, l’enunciat del manifest que signa la gent del barri ha canviat, i passarà de signar contra un “possible tancament” a “No al tancament” de l’hospital Dos de Maig. I en breu farem un segon enviament.

--I també, en pocs dies, s’han teixit tota una sèrie de complicitats. Per exemple, amb els indignats.
--Estem molt indignats al barri, però el que es diu que s’han afegit el col•lectiu d’indignats, ho hem rebut via premsa. Però no m’estranya, ja que també s’han mobilitzat per l’Esperança i l’Hospital del Mar. Ara bé, aquí hi ha una diferència, perquè tot això són retallades, però el nostre cas és un tancament. Desapareix un dispositiu sanitari que en un any i mig ha lliurat de 45.000 urgències a Sant Pau. I això pel barri és impagable. A més a més, i puc parlar a nivell general i per mi mateixa, la gent del barri està encantada pel tractament del personal.

No sé fins a quin punt tindrà èxit tot el que estem fent, però em queda la tranquil•litat que els que manen vegin que el barri està actiu. Ara, l’amo de tot és la Creu Roja, i qui té poder de decisió, la Creu Roja i la Generalitat.