L'encreuament entre neandertals i els denisovans, un parent proper descobert recentment, han dotat a alguns bancs genètics humans de gens beneficiosos per al sistema immunològic, segons informen investigadors de l'Escola de Medicina de la Universitat de Stanford, en un article publicat aquesta setmana a 'Science'.
Encara que neandertals i denisovans comparteixen un avantpassat comú a Àfrica, els grups es van dividir en poblacions separades i diferents fa aproximadament 400.000 anys. El llinatge neandertal va emigrar en direcció nord-oest cap a Àsia i Europa, i el llinatge Denisovan es va traslladar cap al noreste d'Àsia. Els ancestres de l'home modern van romandre a Àfrica durant 65 mil anys, per seguidament expandir-se per Euràsia, trobant-se amb altres llinatges.
Fa un any, una seqüència del genoma dels neandertals, que es va extingir aproximadament fa 30.000 anys, va revelar que aquestes trobades van imprimir fins a un 4 per cent de l'ADN neandertal en el mapa genètic d'alguns éssers humans d'avui dia. En el passat mes de desembre, el genoma dels extingits denisovans va deixar en clar que fins al 6 per cent del genoma d'algunes persones són denisovan d'origen.
Ara, un equip d'investigadors dirigit pel doctor Peter Parham, professor de biologia estructural i de microbiologia i immunologia, ha trobat que aquestes relacions entre grups van tenir un efecte positiu en l'home modern. "El mestissatge ha estat d'utilitat per al patrimoni genètic dels humans moderns", afirma Parham, autor principal de l'estudi.
Els investigadors estimen que els europeus deuen la meitat de les seves variants genètiques a creus amb els neandertals i Denisovans, els asiàtics deuen fins al 80 per cent i la població de Papua Nova Guinea, fins al 95 per cent.
