LA RÀDIO NO HA DE PAGAR

Perquè vostè pugui "veure" un partit a través de la ràdio, són necessàries dues coses. Una, que el que els descriu el que està veient domini una tècnica molt depurada que, entre tots els que hem treballat en el mitjà, hem elaborat durant molts anys, en condicions de vegades molt díficiles. I dos, que els oïdors engeguin la seva imaginació, de tal manera que cadascú veurà el partit com vulgui veure'l, però que mai s'assemblarà a les imatges de la tele o a la mateixa realitat. Amb aquests dos fonaments bàsics, i a més pagant als seus treballadors, la seguretat social, l'IRPF, l'impost de societats, els generosos drets que percep la Societat d'Autors i Agedi, les línies microfonicas i les ADSL, els micròfons, els telèfons mòbils, els viatges de tècnics i periodistes, la gasolina de les unitats mòbils etc.,etc, la ràdio pot fer els seus carrusels o les retransmissions locals. ¿ I què li donen a canvi els clubs? Doncs, un seient o una cabina on asseure's a explicar el que passa, és a dir: el mateix que reben els col·legues de la premsa, que poden escriure el partit en temps real, ja que poden fer-ho en les edicions digitals, o bé l'endemà, en lletra impresa. Per això, és pel que ara assistim a l'espantall que la millor ràdio comercial del món, la nostra, la d'aquest país, no pot explicar des dels estadis els partits del cap de setmana, perquè els dirigents del futbol s'obstinen a cobrar-los un cànon com fan amb la televisió i com no fan amb els periòdics, que expliquen el mateix que la ràdio, fotos incloses, però amb molts menys costos empresarials. Per això un pensa que si alguna cosa ha de pagar la ràdio per portar el futbol a qualsevol part, especialment a la gent que està treballant o sofreix una discapacitat, és la de pagar les entrades que utilitzin els seus locutors i tècnics perquè quatre mandants que no estan al dia amb les seves obligacions tributàries no s'arruïnin, i….. res més.


Manuel Fernando González
Editor i Director
www.pressdigital.es
www.catalunyapress.cat