La setmaneta ha estat de festa major, amb focs artificials d'imprudència dignes de piromusical. La manifestació, contramanifestació, la moratòria i les justificacions de Mena sobre la seva gestió del PIRMI han estat dignes d'una mena de coses que no s'han de fer. A alguns dirigents, els recomanaria la lectura profusa i insistent de Lecciones de Cosas, de don José Dalmau Carles.

La publicitat gens encoberta que ha brandat PxC els darrers dies per la seva convocatòria de manifestació a Salt ha acabat amb una prohibició, relativament justificada  -no van tenir pebrots amb la de Falange a Arenys de Munt...- , i amb una moratòria de construccions de temples a la població gironina. Recordo quan el Sr. Anglada era l'únic regidor de la seva formació a Vic i va esperonar un grup de veïns a protestar per la construcció d'una església evangèlica que tenia tots els permisos.

Els veïns, crèduls amb la llegenda urbana que els negres fan vudú i potser sacrifiquen verges als déus, van embolicar la troca fins arribar a un acord amb l'aleshores alcalde de Vic, Jacint Codina, que els confinava en un polígon industrial del nord de la ciutat. La resposta de l'Ajuntament hagués hagut de ser intervenir amb els Mossos i obrir el temple, peti qui peti. La conseqüència, mesos després: Anglada va passar d'un a quatre regidors. Cinc anys més tard, 68 regidors a tot Catalunya i 75.000 vots a les passades eleccions al Parlament.

Si l'ambient no estava prou enrarit, divendres el conseller Mena -diuen que d'Empresa i Ocupació, jo li dic d'atur- exhibia a la cambra catalana la colla de xoriços que cobren el PIRMI. Entre ells, 9.000 marroquins. "Més fusta!", que deia aquell. I més greu encara: tampoc no veig que es queixi amb la mateixa fruïció pel frau que ens representa ser espanyols.

Vaig coincidir amb el conseller a la missa de Tomàs Moro a la Basílica de la Mercè fa pocs mesos. S'agenollava i tot davant el ritual catòlic! Li recordaria que abans de catòlics érem cristians, i l'objectiu legítim de perseguir el frau no justifica l'expansió d'una llegenda urbana que ja ens ha fet prou mal.  Sant Mateu ho va deixar escrit: "Els enemics seran gent de la pròpia casa". (Evangeli segons Sant Mateu 10, 36).