Segons ha informat la galeria Canals de la seva ciutat natal, Sant Cugat del Vallès, l'artista tenia previst visitar la localitat al setembre, coincidint amb la celebració d'una exposició en la citada galeria.
Grau Garriga, renovador internacional de l'art del tapís
L'artista Josep Grau Garriga, nascut el 18 de febrer de 1929, va conrear la pintura, el dibuix, el gravat, la pintura mural i l'escultura, però destaca abans de res la seva aportació a l'art del tapís, disciplina que va renovar des de l'antiga fàbrica Casa Aymat de la seva ciutat natal.
Nascut en el si d'una família de camperols que va passar les dificultats de la Guerra Civil i la postguerra, va viure la presó i l'exili, on va descobrir la seva vocació per l'art. Al començament dels anys quaranta descobreix i rep les primeres influències del Museu d'Art de Catalunya, els seus frescs, pintures romàniques i gòtiques.
Es va formar en l'Escola d'Art Aplicades i Oficis Artístics Llotja i en l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, caracteritzant-se els seus primers murals de temàtica religiosa i estètica postcubista.
En 1956, l'empresari Miquel Samaranch li va encarregar revitalitzar l'antiga fàbrica de catifes i tapissos Casa Aymat de Sant Cugat, i des de la secció artística que ell va dirigir de 1957 a 1970 va comandar la renovació de l'art del tapís a nivell espanyol.
Va ser molt significatiu el seu viatge a París en 1957, on va conèixer al pintor i poeta francès Jean Lurçat -considerat un mestre de la tapisseria moderna- i va entrar en contacte amb l'informalisme i la pintura matèrica, descobrint les grans possibilitats expressives del tapís com a llenguatge propi.
Portarà a Catalunya els coneixements tècnics i conceptuals adquirits a França, dirigirà l'Escola Catalana de Tapís, i en 1964 presenta la primera exposició individual de tapís de Catalunya a la sala Gaspar de Barcelona.
Participa en la II Biennale Internationale de Tapisserie Moderne de Lausana (Suïssa) amb la qual obtindrà un especial reconeixement públic, i en 1969 es va instal·lar un any a Estats Units durant un any gràcies a una beca de l'Institute of International Education de Nova York, que aprofitarà per viatjar també per Mèxic i Canadà.
Durant la dècada dels setanta compagina el seu treball amb una notable labor pedagògica, impartint diversos tallers i cursos.
De la seva etapa de maduresa destaca la retrospectiva que el Palau Robert de Barcelona li va dedicar en 1988 i l'homenatge que la seva ciutat natal li va fer en 2004 amb la declaració del 'Any Grau Garriga', que es va materialitzar en una doble exposició d'obra recent i una altra dedicada als seus orígens com a artista.
En els anys noranta, l'artista es va instal·lar definitivament a França, al petit poble de Saint Mathurin sud Loire, prop d'Angers, on residia amb la seva esposa i les seves dues filles, encara que sempre va mantenir els vincles amb la seva ciutat natal.
Entre les seves últimes obres sobresurt el tapís que des de 2007 presideix el vestíbul del nou Ajuntament de Sant Cugat.
Exposició a la seva ciutat natal
Dijous que ve, la Canals-Galeria d'Art de Sant Cugat del Vallès inaugura la temporada amb una exposició sobre Grau que mostra dibuixos, pintures i tapissos elaborats entre 1970 i 2005.
A aquesta mostra retrospectiva s'afegeix una altra en el Museu del Tapís Contemporani de la localitat, que exhibeix l'obra tèxtil de l'artista.
