Opinió

“Empieza el cambio”. Ha triomfat a Twitter via etiqueta: #empiezaelcambio. Primer encert del PP amb son eslògan electoral. Fixar-la en la ment d’un munt de gent. Injectar missatge via una fiblada simple, directa i viral. ¿Que a més diuen que no s’hi ha hagut de trencar gaire el cap perquè CiU ja havia utilitzat la fórmula en català (“Comença el canvi”) en sa campanya catalana de fa uns mesos? Oli en un llum. A més, no és la primera vegada que el PP mira de replicar CiU.

“En confianza”. És el títol de les memòries de Mariano Rajoy. Confiança, terme recurrent en sa projecció com a líder. Serà que les enquestes encara detecten, passats els anys, que no en genera. “Confianza” era el sec eslògan del PP en les municipals i autonòmiques del 2007, aquells temps amb els populars encara de post-trauma per la pèrdua de la Moncloa. Desorientats, insegurs, atordits, tornaven a buscar el centre. Va ser llavors quan van copiar CiU via color corporatiu predominant: el carabassa.

Mirin l’espot electoral del PP en aquella campanya. Una pilota en carabassa, les lletres de l’eslògan, ben grosses i en carabassa. Uns cubs gegant, en el mateix color. I fins i tot la brusa de Maria Dolores de Cospedal, llavors “només” candidata a estampar-se contra el delfí José Bono a Castella La Manxa, també amb el nou color corporatiu. Estava clar que, com a mínim al partit, triomfaria en breu. I així va ser, esdevenint-ne secretària general un any després. Al final de l’espot, gran pastilla en carabassa amb les sigles i la icona de la gavina en blanc al centre. Centre, aquesta és la qüestió. Perquè el PP volia ocupar-ne tot l’espai arreu, també a Catalunya.

CiU va començar a apostar molt pel carabassa en temps del traspassat Pere Esteve, quan ell i Felip Puig començaven a pilotar la maquinària de CDC allà a mitjan anys noranta del segle passat quan havien de pactar amb el primer govern del PP. Volien diferenciar-se del blau-dreta dels d’Aznar. Ha plogut molt, però des de llavors mai aquest color ha deixat d’acompanyar la imatge corporativa de la federació, ara via un ampli somriure que subratlla les sigles.

Carabassa, com a color, és sinònim de centre. La UCD el tenia junt amb el verd, Bayrou el té a França, Merkel hi ha jugat a Alemanya... Tot i que en els últims temps, també molt de moda en publicitat, ha contagiat certes formacions com Ciutadans o Compromís al País Valencià, per allò de buscar sintonia amb un públic més jove. El PP per la seva banda, se’n va desprendre a partir del seu congrés del 2008. Ha tornat al blau. A un blau suau, com alegre, fresc, modern. Són més ells, més desacomplexats, més diferents.

I ara, amb un PP i una CiU als quals ja només un eslògan de campanya uneix, caldrà estar amatents al següent moviment de diferenciació. La dimensió de la tragèdia socialista el 20N en condicionarà la tria. Tornarà el carabassa, en aquesta ocasió en plural i aplicat a la praxi política? És a dir, PP o CiU es donaran carabasses definitivament? A la federació nacionalista són ja uns quants (i amb càrrec) els qui esperen amb delit una contundent victòria del PP que forci Artur Mas a trencar i passar pantalla definitivament. No descartin que, per forçar-ho, el PP torni a fer com en temps de la majoria absoluta d’Aznar i ofereixi a CiU entrar al govern espanyol. Pura tàctica. OPA hostil a son espai, un cop més. No ho descartin. I ja a partir d’aquí, en confiança els ho dic, pot passar de tot. Ahir el president Artur Mas ho advertia: “Estic disposat a prendre decisions contundents”. Arriba l’hora d’estar alerta.