"No vull ser exemple de res, només fer l'ofici que tant estimo tan bé com sigui possible"
Guardiola, emocionat i "fos" per rebre tants afalacs, s'ha dirigit a un Auditori del Parlament en el qual la seva família i màximes autoritats del país ocupaven la primera fila per agrair la confiança dipositada en ell i explicar el secret del seu èxit, que no és un altre que voler l'ofici i intentar fer-ho tan bé com sigui possible des del respecte i admiració cap als companys i cap al rival, una cosa que ha après des de petit en el si de la família barcelonista.
Així, ha assegurat que si ha guanyat tants títols com a jugador i ara com a entrenador és gràcies a haver estat, sempre, "l'escollit". "Qualsevol altre podria haver estat el triat per ser entrenador però vaig ser jo, i el mèrit és d'ells. El dia que el president Laporta i els seus van creure que podia ser jo, em van dir que l'únic mèrit que tenia era que havia estat el triat, i va ser la millor manera de començar. No ens podem queixar, perquè ha anat tot molt bé, però sé que el que transmeto als meus jugadors no pertany a mi, tots m'han aportat alguna cosa", ha manifestat.
Amb "la passió" i l'"admiració" que sent pel futbol i l'esport en general, ha afegit que tot es redueix a un sol instant "màgic" en el qual sent que ja té tot llest per enfrontar-se al rival. "Abans de cada partit, un dia o dos, em vaig al soterrani del Camp Nou, sense llum, a un petit despatx que he arreglat i em tanco en ell durant un parell d'hores, i em vaig amb dos o tres DVD's sobre l'equip contra el qual hem de jugar", va dir.
"Em sento, agafo bolígraf i paper, i els miro. Començo a apuntar detalls, tot el bé que fan els contraris i debilitats, però arriba un moment fantàstic que dóna sentit a la meva professió, i sóc entrenador per aquest instant, que és quan t'adones, i duri el que duri, que ja ho tenim: Demà guanyem. No saps per què, però hi ha alguna cosa que t'ho fa veure. No tinc una fórmula màgica, sempre ho he pensat i de vegades hem perdut. Però és l'amor d'un ofici, i quan arriba aquest moment llavors transmeto als meus jugadors què fer", ha desvetllat.
Modest, ha reconegut no saber d'on li va venir la passió pel futbol però ha assegurat que d'ell, del seu món, ho ha après tot en aquesta vida. "Aquest moment màgic, això que et surt de dins, és el que dóna sentit a la meva professió. M'ha ajudat moltíssim i m'agradaria fer una referència a la meravella de l'esport, ja no del futbol. El que m'ha donat el microsistema que és un equip és el que m'ha fet ser persona. He après a guanyar i celebrar-ho amb moltíssima moderació, m'ha ensenyat a perdre, la qual cosa dol de debò, però després t'ajuda a guanyar. Les excuses no serveixen de res, quan perds és responsabilitat teva, també quan les coses no van. L'esport i el Barça m'han donat això", ha rematat.
Són molts els records que el de Santpedor té dels seus anys com a blaugrana, però ha volgut desvetllar una conversa que encara li acompanya i li fa no perdre el rumb. "Vull citar a Valero Rivera, valuosíssim entrenador d'handbol, que un dia em va dir que el Barça ens feia bons a tots. Em va dir que donés gràcies per estar en la institució i no digués res dolent d'ella. M'ha acompanyat sempre", ha assegurat.
"Amb 40 anys em donen la Medalla d'Or de la institució més preuada del meu país. Arriba aviat, però si no m'ho haguessin donat estaria igual d'orgullós del que fem. No vull ser exemple de res. Només vull fer l'ofici que tant estimo tan bé com sigui possible. Només espero que la gent pugui veure aquesta passió i donar-los als quals m'envolten això que sento. És un honor immens poder rebre aquesta medalla. De part de la meva família i meva personal, no sé quan podrem retornar tanta gratitud. Si ens aixequem ben d'hora, i sense retrets, som un país imparable. Som imparables. Moltes gràcies i visca Catalunya", s'ha acomiadat.
