A les portes d’un nou curs escolar i a dos mesos de les eleccions generals, el català torna a ser atacat i els catalans hem de tornar a sortir en la seva defensa. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la immersió lingüística en català a les escoles suposa un atac contra la línea de flotació del nostre sistema educatiu i contra el català com a vehicle integrador de la societat i obre la porta a la discriminació i segregació de les persones en funció de la llengua. Res mes lluny de la concòrdia i la cohesió social d una comunitat.
És sorprenent que aquesta decisió judicial contra el sistema d’immersió lingüística en el model educatiu català arribi desprès de tres dècades d’aplicació amb resultats positius contrastats, després de rebre la felicitació i admiració d’entitats i organismes tan dispars i reconeguts com la Unesco o la Unió Europea, i desprès de ser posat com exemple d’integració i de cohesió social. Aquesta persecució només pot ser entesa i endegada pels que consideren empobridor el coneixement de llengües i no entenen la pluralitat com a riquesa.
Per mol extravagant que sigui, en ple segle XXI haver de continuar defensant una i una altra vegada la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra identitat, per molt que cansi tenir que suportar una i altra vegada tot un reguitzell de disbarats i falsedats sobre la situació lingüística a Catalunya, per molt que fatigui haver de repetir i de demostrar una i altra vegada que els alumnes que surten de les nostres escoles tenen el mateix nivell de castellà que a la resta de l’estat i, per tant, que és fals que a Catalunya no s’aprengui el castellà, haurem de persistir i fer front una i altra vegada a quantes agressions es produeixin contra els nostres símbols, i molt especialment contra el nostre idioma. Entenem que la llengua és el nervi d’un país i que la seva salut es reflecteix també en la cura i en el respecte per la seva parla. Així les coses la salut del català te encara, lluny del que alguns creuen molt que millorar:
El sistema d’immersió lingüística no és, doncs, un aspecte negociable. Ha funcionat be, molt bé, i ha servit admirablement en la seva funció de cohesionar la nostra societat. Caldrà rearmar-nos novament com a ciutadans i com a poble per plantar cara a les noves i al mateix temps tant velles agressions.
Sap greu, és incomprensible i de molt poc sentit comú, desprès de més de trenta anys de democràcia, voler convertir unes mínimes excepcions en la norma general d’una immensa majoria. Tot fa pensar que l’objecte i subjecte de l’atac obeeix a motivacions que transcendeixen la llengua i el model educatiu per se. Tot fa pensar que tornem a la llei de l’embut i que només des de’una renovada majoria social i política podrem exigir el que en justícia ens correspon, i el que majoritàriament desitgem.
Hi ha batalles, com la de voler afeblir una llengua, diluir un sentiment de pertinença, excloure o segregar que no s’haurien de començar mai i malgrat això hi ha que ho tenen com a norma.
Doncs sàpiguen que com a norma nosaltres tenim la fortalesa de les nostres conviccions, la defensa de la nostra identitat i idiosincràsia.
Marta Llorens, vicepresidenta portaveu d’Unió Democràtica de Catalunya
