"Moltes vegades es subestima la migranya, però és una de les infermetats més incapacitants"

Aquest dilluns se celebra el Dia Internacional d’Acció Contra la Migranya, i el doctor Samuel Díaz Insa, Coordinador del Grup de Cefalees de la Societat Espanyola de Neurologia ens explica les veritats i mentides d’un dels dolors més incapacitants segons la Organització Mundial de la Salut (OMS).

--Què és exactament la migranya i quins símptomes presenta? Li ho pregunto perquè moltes vegades es tendeix a vincular-ho simplement als mals de cap.
--La migranya, evidentment, és un tipus de mal de cap, però té una sèrie de particularitats. És un dolor que sol ser pulsatiu, que afecta en la majoria dels casos a una meitat del cap, i que sol venir acompanyats de nàusees i vòmits. Es produeix en persones que tenen molta sensibilitat a la llum, soroll o determinades olors, i sol ser molt incapacitant per a la persona que les pateix: difícilment es pot continuar treballant o fent l’activitat que sigui.

Està molt influenciada per qüestions hormonals, com la menstruació en el cas de les dones –de fet, és una infermetat molt més habitual en dones que en homes-, l’estrès i altres elements com canvis atmosfèrics, dormir més del que toca o dejunis prolongats.

--És una infermetat que afecta a 3,5 milions de persones arreu de l’Estat, però una part important no va al metge per tractar-ho. Es subestima?
--Alguns pacients no van al metge perquè tenen crisis molt de tant en tant, però sí que hi ha un percentatge de pacients que no ho comuniquen al doctor perquè prenen qualsevol cosa que els diu el veí o un amic. Per això és una patologia que està amagada.

Tendim a subestimar-la perquè és una malaltia que no afecta a l’esperança de vida, però és cert que la OMS l’ha situat com una de les 20 infermetats més incapacitants.

--Com es poden prevenir els atacs de migranyes?
--És una informació que haurien de tenir tots els ciutadans. Hi ha casos, com els canvis atmosfèrics, que són molt difícils de prevenir, però hi ha altres elements que sí estan a les nostres mans: fer cinc menjades molt reglades, no deixar moltes hores sense ingerir aliments, intentar evitar situacions d’estrès. En cas de tenir molts atacs de migranya, tres o quatre al mes, hi ha tractaments preventius que fa que no siguin tant greus, però per això és important consultar amb professionals per obtenir informació de qualitat.

--Hi ha tractaments que afecten a elements de la dieta. Hi ha una fòrmula exacta?
--No. Hi ha uns pocs pacients migranyosos als que determinats aliments, com els formatges molt forts, alguns xocolates o l’alcohol, els provoquen atacs, 0però això no passa en tots els pacients ni amb tots els aliments. L’objectiu és que el malalt es conegui a si mateix, i si detecta que un aliment determinat li provoca migranyes freqüents, l’eviti.

Es tracta, sobretot en el cas de la xocolata, d'un tòpic molt estès a la societat. I ho creiem així perquè molts malalts de migranya, abans dels atacs, tenen ‘atacs’ d’apetència o de gana sobtada, i van a buscar aliments per picar entre hores, com la xocolata. I de vegades es vincula la migranya amb això, però era l’atac de migranya, que ja estava en marxa. S’han d’evitar els tòpics, perquè quan s’han fet estudis seriosos donant a malalts de migranya xocolata i altres aliments, s’ha demostrat que en pocs casos influeixen en l’infermetat.

--A nivell mèdic, què queda per fer? Cap a on s’ha de seguir investigant?
--Doncs encara ens queda saber perquè es produeixen les crisi de migranya; sabem el que passa quan un te un atac, però no l’origen, és a dir, perquè el cervell reacciona com reacciona davant d’estímuls que a la majoria de gent no li produeixen cap dolor.

També és cert que tenim tractaments útils per a la majoria de pacients, però n’hi ha que no responen als tractaments. En aquest sentit, necessitaríem més tractaments preventius que siguin més còmodes per als pacients i que redueixin els efectes adversos.

--Com està l’investigació sobre el tema a Espanya?
--La investigació en aquest camp està molt limitada, i només hi ha tres centres que fan investigació experimental amb migranya. Aquests estan situats a la Vall d’Hebron (Barcelona), al Marqués de Valdecilla (Santander) i a Santiago de Compostela.