En la cara de l'actualitat, les del gènere femení, sentim una immensa alegria davant el recent nomenament de la periodista novaiorquesa, Jill Abramson, com a nova directora The New York Times. Abramson, s'erigeix així, com la primera dona, a ocupar aquest lloc en la història d'aquest prestigiós diari.
A la llum d'aquesta notícia, per tant, cal ser justs amb els Estats Units i elogiar a aquest país, on sembla ser que s'han adonat que ha arribat l'hora que les dones ocupem càrrecs directius en els mitjans. Potser per això també, poden alardejar de tenir a Anna Wintour com a editora general de la revista Vogue a EUA, des de 1988 o a Tina Brown, com a editora i creadora del diari The Daily Beast . I fins i tot, a una de les figures més emblemàtiques del periodisme americà, Helen Thomas, que des dels anys 60 ha cobert les rodes de premsa de la Casa Blanca, ha estat cap del departament d'United Press International (UPI) i membre de la White House Press Corps.
I si ens traslladem de país, a Mèxic a més tenen com a directora general de la Jornada a Carmen Lira, qui sota la seva responsabilitat es troba un dels principals periòdics mexicans d'àmbit nacional. A més des del 2007, Alexandra Föderl-Schmid, és l'única dona que dirigeix un periòdic a Àustria, el Der Standard.
Però abans que totes elles poguessin ocupar aquests llocs, en els anys 70, i en la ficció la mítica Nancy Marchand, va fer una magistral interpretació de la propietària del Washington Post, Catherine Graham, en la mítica sèrie Lou Grant. Graham, una extraordinària i exemplar professional, que des de 1963 fins al 2001, data en la que va morir, va obrir el camí a la resta, en una professió, la nostra, que aquí a Espanya copen, unilateral i incomprensiblement, únicament els homes.
En aquest sentit si als EUA, Mèxic i Àustria donen passos cap endavant aquí en quant a igualtat es refereix, són tots en l'equiparació cap a la precarietat. És per això, que em pregunto quan va haruà més llocs directius ocupats per dones en els mass media insígnies del nostre país?. És una avís per a navegants, que un gran elenc de dones, siguin ara per ara, les reines del prime time televisiu a Espanya. Encara que també és cert que la igualtat, ara mateix, està quedant sempre sobre el paper, i ja toca que es doni sobre el terreny. En definitiva que es passi de la paraula a l'obra.
