Grècia, cap a l'abisme

El Ministeri de Finances d'Alemanya està estudiant l'impacte potencial d'una possible fallida de Grècia, focalitzant-se en els escenaris que podrien donar-se, fins i tot que Atenes abandoni l'euro. En una maniobra de pressió a Atenes, diversos dirigents de la cúpula de la coalició de Govern liderada per la cancellera, Angela Merkel, han contemplat públicament la possibilitat que Grècia acabi abandonant l'eurozona, una opció que Merkel ha descartat.

No obstant això, el polític alemany de la governant Unió Cristià Demòcrata (CDU) i president de l'estat d'Hesse, Volker Bouffier, ha declarat al setmanari alemany 'Der Spiegel' que "si els esforços del Govern grec per a l'aprovació de retallades i de reformes no resulten reeixits, deurem també preguntar "si no necessitem noves normes que habilitin la sortida d'un estat de la Unió Econòmica Monetària". Segons ha informat 'Der Spiegel', alts càrrecs alemanys consideren que el fons de rescat europeu (EFSF) jugarà un paper fonamental a l'hora de prevenir el 'default' grec.

"Hem decidit lluitar en la batalla per evitar el desastre per al país i el seu poble, i romandre en l'euro", ha declarat el primer ministre grec, George Papandreu. "Qualsevol retard o titubeig és perillós per a la nació", ha afegit.

Pressió dels inversors

D'aquesta forma, envia un missatge contundent als inversors estrangers i els altres membres de l'Eurogrup, en un context d'incipient escepticisme sobre la capacitat dels grecs a prendre les decisions necessàries per voltejar la conjuntura econòmica nacional.

En part, aquesta situació es deu al fracàs del Govern a complir els objectius fiscals fixats per la UE i el Fons Monetari Internacional (FMI) després del seu rescat, la qual cosa ha soliviantat de nou les veus que demanen que Grècia surti de l'Eurogrup. Per això, Papandreu ha asseverat que redoblarà els esforços per combatre l'evasió fiscal, el principal escull amb el qual s'està trobant Atenes per acatar els objectius fiscals.

Així mateix, el ministre de Finances grec, Evangelos Venizelos, ha deixat entreveure que el Govern podria emprendre més mesures durant aquest any per pal·liar el dèficit pressupostari, que amenaça el desemborsament del proper tram del rescat, valorat en 8.000 milions d'euros. Venizelos també s'ha compromès a prendre més accions per retallar les nòmines dels funcionaris públics, impulsar les privatitzacions i aprofundir les reformes al mercat laboral.

Descontent als carrers

Més de 20.000 persones es van manifestar ahir a Salónica, en el nord del país, per protestar contra les retallades i la política d'austeritat empresa per l'Executiu grec. La Policia va llançar gas lacrimògen contra els joves, que van trencar cristalls i van provocar fogates als principals carrers comercials de la ciutat. Unes 106 persones han estat detingudes pels agents policials.

En aquesta manifestació van participar estudiants, funcionaris i taxistes. Alguns restaurants han tancat amb motiu de la protesta contra "la pujada sense precedents dels impostos que estem sofrint", en paraules del president de la Federació de la Cambra de comerç de Grècia, George Kasimatis.

D'altra banda, el ministre de Desenvolupament, Mihalis Chrisohoidis, ha manifestat que "Europa ha de fer front al repte i avançar cap a la implantació de les decisions preses el passat 21 de juliol" en el cim de l'Eurogrup "i posar fi a la dura experiència 'sisifiana' per la qual està travessant el poble grec". "No fer res és desastrós per tots nosaltres", ha afegit.

El funcionariat públic és un dels sectors més afectats per la política de retallades duta a terme pel Govern de Papandreu. Després de veure reduïts salaris en una cinquena part, milers de funcionaris passaran a engrossir la denominada "Reserva Laboral", en la qual percebran el 60 per cent dels seus emoluents. No obstant això, podrien ser acomiadats si no troben un altre treball en el sector públic en el termini d'un any.

Les mesures d'austeritat han enfonsat la recessió econòmica a Grècia en més d'un cinc per cent en el que portem d'any.