Pere Fontanals: Deixant a banda el capítol de la important errada de no tenir en compte l'articulat referent a la paritat de gènere que ha de mantenir una llista segons la Llei electoral i de si aquesta normativa és justa o injusta, de la roda de premsa que van fer els veïns de MoVeM divendres passat cal fer-ne altres reflexions, sobretot en el que es refereix a l'ideari de partit que van fer públic.

MoVeM es declara compromesa nacionalment, municipalista, propera als problemes de les classes menys afavorides, propera, també, als barris i ferma defensora de la democràcia participativa. Si no fos que potser jo sóc molt dolent buscant el matís tota aquesta expressió em sona a CUP. No només em sona, sinó que fins i tot diria que és clavada: les mateixes coses i amb les mateixes paraules.

Així doncs, si a Manresa des de l'època en que la CUP era AUP hi ha una formació compromesa nacionalment, municipalista, propera a la població més desafavorida i als barris i defensora de la participació directa, i que, a més a més, ha demostrat en la seva acció a l'Ajuntament de la ciutat que les seves mocions en forma de proposició i els seus vots han anat sempre en aquesta direcció, i que, a més a més, no han estat al govern i, per tant, no se'ls pot dir que hagin fet acció contra el seu ideari; si a Manresa, tot això ja ho tindríem, quin és el propòsit real de MoVeM? En una legislatura en que la CUP ha estat, amb diferència, el grup del consistori amb més proposicions presentades.

Els veïns de MoVeM no confien en la capacitat o en la voluntat de la CUP per desenvolupar aquestes polítiques. O des de MoVeM es considera que la gent de la CUP s'ha aburgesat. O la formació veïnal pensa que la CUP està massa estigmatitzada entre la població. O, potser creuen que la CUP no els hagués acceptat a les seves files d'haver-ho proposat o no els haguessin escoltat les propostes per portar-les a l'Ajuntament. Una d'aquestes ha de ser, perquè si no és cap d'aquestes la raó per a presentar-se a les eleccions creant llista nova, hom pot arribar a pensar que ho fan per ser regidors, únicament, o fer de lobby d'influència. En tot cas volent el millor per a Manresa –no ho dubto- però sense voler deixar morir aquell cuquet de ser-ne protagonista.

Pere Fontanals: Espero que en Francesc Xavier Navarro em perdoni la indiscreció però veient els resultats que s'estan obtenint a l'enquesta que Manresainfo va publicar a finals de setmana passada no he pogut evitar recordar una conversa recent amb ell on m'advertia de la perillositat del racisme existent ja no en formacions concretes de l'estil PxC sinó de manera transversal entre els simpatitzants de totes les altres formacions. El racisme, com a fenomen, no entén de sigles polítiques.

És cert que a l'enquesta de Manresainfo, que –recordem- ni és ni pretén ser científica, una quarta possible resposta de l'estil "No, si només estan de pas" o "Sí, sempre que tinguin vocació de seguir vivint aquí" potser hauria afegit matís al quadre i el resultat no seria tant matusser com ho és ara, però malgrat tot també és fàcil entendre que les opcions proposades no són llei, ni vinculen a qui les vota, sinó que només pretenen recollir l'esperit d'una novetat electoral.

Vora un 70% de vots en contra que els immigrants puguin votar és una xifra alta i preocupant. No es pregunta si els molesta que les dones portin mocador al cap, ni si s'ha de fer menú especial a les escoles per a que no mengin porc, ni tampoc es fa una valoració sobre si es té la sensació que amb la immigració ha pujat la delinqüència; tot plegat molt discutible, però entenc, també més visceral. La pregunta de si els immigrants han de votar és una qüestió sobre la democràcia i els drets fonamentals. És una pregunta que reflexiona sobre un dret que els immigrants no tenien i ara alguns –pocs- tindran. No és donar-los més drets sinó que alguns –pocs- tinguin uns drets semblants als nostres –entenguis com a nostres els que tenim nacionalitat espanyola.

Però el resultat està essent clar, més de 2 de cada 3 dels que voten no volen que alguns immigrants votin. I encara més tenint en compte que els africans no podran votar i per tant no entrarien a la pregunta de l'enquesta. Quin és el temor? Que es presentin i entrin a les institucions amb càrrecs polítics? I això a Catalunya no en tenim experiència prou propera a la història del segle XX amb l'arribada d'immigració espanyola que si no va votar abans era perquè hi havia la dictadura? I? Vull dir, ha canviat el panorama, o contràriament els immigrants espanyols i els seus descendents –i els descendents de parelles mixtes- s'han integrat transversalment a totes les formacions existents? És por? Malauradament no. I m'agrada poc el maniqueisme, però és racisme directament.

Pere Fontanals: Arriba un moment que donen ganes de dir: voleu segregació? Doncs teniu segregació! Voleu un futur a Catalunya on hi hagi un grup de la població bilingüe i un altre grup monolingüe castellà? Voleu això? Doncs llestos. Acatem la sentència dictada pel Suprem sobre els recursos d'uns pares que estimen més el seu nacionalisme que els seus fills i ja s'ho trobaran d'aquí a 15 anys. És això el que voleu els demagogs de Ciudadanos i els Populars? Doncs miri, ja ho heu aconseguit! La veritat, donen ganes de treure el Labordeta a passejar per respondre l'estultícia sinó fos perquè les vegades que he escrit amb aquest to a l'"Anotació al marge" he rebut la desaprovació dels lectors.

La immersió lingüística busca garantir la supervivència del català, sens dubte, però per sobre d'això és una eina de convivència i d'igualtat d'oportunitats de primer ordre. Per això sorprèn que qui sempre se n'ha mostrat més contrari sigui precisament el col·lectiu a qui més beneficia. I la veritat és que tot plegat cansa: cansa que ens diguin egoistes tot i el desequilibri a les balances fiscals, cansa que es vulguin carregar una immersió lingüística que ha permès que tothom qui ha sortit del sistema educatiu els darrers 20 anys sigui bilingüe de forma natural.

No comparteixo les visions apocalíptiques sobre la supervivència del català que s'han sentit les darreres hores. Hòsties més fortes ha rebut la nostra llengua a través de la història. Aquestes sentències, si s'apliquen, afectaran només un petit grup de kamikazes que han prioritzat la seva tonteria i els seus complexes per sobre del futur dels seus fills. Però si fem les coses, fem-les bé: no el 50% de quota lingüística per tothom. Les meves filles ja treuen notables i excel·lents de castellà sense necessitat de quotes lingüístiques. Fem que triïn els pares la llengua d'escolarització dels seus fills. Comprovarem en realitat quina és la veritable magnitud de la preocupació lingüística de l'ensenyament a Catalunya i, de passada, veurem quan tarden els segregacionistes a apreciar la seva estupidesa. Això sí, comencem a preparar gent per donar classes de català per a adults.

Pere Fontanals: No perquè la gent passi gana tot l'any hem de deixar de fer seure un pobre a la nostra taula per Nadal. Amb una ullada al diari podem veure que els Mossos recullen joguines, Ampans fa el Concert de Nadal i Rotary farà el de Reis, que el Banc d'aliments continua infatigable la seva tasca, que la Marató torna amb un munt d'actes per a tots els gustos, que Creu Roja manté a la comarca el seu Rock'n'Reis*... Hem de ser egoistes i compartir. Ho hem de fer per a nosaltres. La satisfacció d'aquest gest ens omplirà les Festes més que qualsevol regal. No només moltes persones passaran el seu Nadal més trist, sinó que altres volent compatir no podran més que deixar una poma d'amagat al costat del portal. Aquell que pugui fer-ho desacomplexadament, que no se n'estigui. Seurà a la taula de Nadal més cofoi que mai.

(*) Si m'he descuidat alguna acció, que segur que sí, agrairia ho deixéssiu com a comentari

Pere Fontanals: Vista en perspectiva, aquesta crisi que ens toca viure serà com una calcomania del crac del 29 a Nova York. Una societat americana mal educada –o gens- en el funcionament d'una borsa que després de la seva primera mecanització no feia més que pujar especulativament. Fins que va sortir el primer acollonit -amb un petit dubte n'hi ha prou- i va fotre l'invent enlaire com si estiguéssim en una mà de "farols" de pòquer. La crisi global, que a Catalunya és immobiliària sobretot, ha seguit el mateix camí: s'ha anat inflant mentre tots pensaven que podrien vendre per 4 allò que havien adquirit per 2. Com a petits tallerets xinesos a la clandestinitat tothom amb quatre duros d'estalvi es veia amb cor d'imprimir-se unes targetes i emprendre el camí de l'or. Fins que va arribar un moment en que no pocs no havien calculat el límit que podia pagar una família treballadora ben pagada, o, millor dit, fins a quants terminis i de quin import estava disposat a assumir el banc com a risc per a la futura compra.

No m'ha estranyat escoltar Sor Lucía Caram als Matins de TV3 dir que entre els més de 2.000 usuaris del Banc d'aliments de Manresa n'hi ha un que té un Audi que no pot pagar ni pot vendre i només pot esperar a que el banc executi l'embarg que arribarà d'un dia a l'altre. En la mateixa situació, explicava la monja a l'Helena, es troben molts nous pobres avergonyits per haver perdut negocis o cases a mans d'un sistema bancari que, ara sí sense miraments, es mostra més depredador i inhumà que mai, i que ja no tolera el més mínim contratemps. "Embargar a la mínima que la llei ens deixa i el que falta per pagar de la hipoteca és molt menys que el valor de l'immoble" és l'ordre de dalt, em deia un director d'oficina.

Malgrat l'atur ha baixat al Bages els darrers quatre mesos, la travessia pel desert que porten molts empresaris ja no podrà aguantar a més promeses de recuperació si no van acompanyades de "molla", i la retallada dels 426 euros no farà més que deixar sense cobertura hipoteques i lloguers. És per això que el Banc d'aliments de la Fundació Rosa Oriol serà aviat també Banc de sostres. L'estat estalvia diners ara en subsidis per a gastar-los demà –demà de demà, no és una metàfora- en assistència social. I encara hi ha ponts quan s'haurien de prohibir els diumenges.