Una Diada de xifres i lletres

Malgrat que el primer aniversari del Govern de CiU no se celebrarà fins a finals d’any, la darrera Diada va evidenciar que el canvi, després de set anys de govern d’esquerres, era imminent. El Govern Montilla va haver de suportar escridassades al monument de Rafael Casanova. Tampoc el nou executiu se’n ha lliurat, en aquest cas a Sant Boi, a causa de la retallada sanitària, que sulfura a les capes més desprotegides de la població.

La tornada de CiU al poder s’iniciava amb xifres. Una batalla de números amb el dèficit i l’abast de la tisorada com a teló de fons. El Govern assegurava que el buit deixat pels anteriors inquilins de Palau ascendia a 11.000 milions mentre l’oposició els retreia que exageressin les xifres per justificar les retallades socials.

Amb el pas del temps, aquesta guerra s’ha apaivagat, i el Govern i sentències com les del Tribunal de Justícia de Catalunya han situat a l’agenda qüestions com la llengua o l’encaix futur de Catalunya i Espanya. És al terreny de les lletres on Mas se sent més còmode, i el que ha dominat l’acte de la Diada. El President començava la setmana assegurant que l’Estat “fa segles que toca els nassos amb el català”, i aquesta ha acabat amb Màrius Serra fent una apassionada defensa de la immersió i la llengua. Alícia Sánchez Camacho, amb cara de circumstàncies, es negava a aplaudir mentre el públic embogia entre crits d’independència.

Durant l’acte, aquesta combinació de xifres i lletres s’ha combinat, amb homenatges a Santiago Rusiñol, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, la Secció Filològica de l’IEC, Josep Pla o el rock català. Sota un sol de justicia, el públic, entre els que hi havia els presidents Pujol i Montilla, la ministra Chacón, l’alcalde Trias, el recentment nomenat candidat per ICV al Congrés, Joan Coscubiela, o la dona del President Mas, Helena Rakosnik, tancava, cantant Els Segadors, la Diada de la immersió.