Amb aquest títol, recupero una blocada que vaig fer ara fa prop de tres anys amb motiu de la presentació d’un estudi de viabilitat sobre la comarca del Lluçanès.

La situació econòmica i financera dels municipis de Catalunya és més que preocupant. A la manca de model de finançament local que el municipalisme reclama fa anys s’hi han sumat noves decisions de les administracions de Catalunya i de l’Estat que comprometen, encara més, la capacitat dels municipis per fer front a les seves obligacions i a les demandes i necessitats dels seus veïns i veïnes.

Una situació que s’agreuja si es té en compte que, en nombroses ocasions, les corporacions locals han de fer front, per responsabilitat i com a administració més propera, a obligacions per a les quals no tenen competència atribuïda legalment – els anomenats serveis impropis que, segons estudis recents, suposen un 30% del pressupost anual - i, per tant, tampoc compten amb recursos assignats.

D’altra banda, els municipis estem rebent constants notícies de retallades en els serveis públics per part de la Generalitat i també de reducció de les aportacions que el govern de Catalunya farà per al manteniment de serveis. Decisions que, indubtablement, ens afecten plenament.

La crisi econòmica que estem patint obliga a una profunda revisió de les finances públiques, certament. Deia la vicepresidenta Joana Ortega: "És el moment de mancomunar serveis als municipis i entre els municipis". Li prenc la paraula, vicepresidenta, crec que en  el Lluçanès ho fem i ho volem seguir fent; i segurament ho hem de fer millor.

Els canvis econòmics i socials requereixen respostes fermes per part dels governs locals. Hem de ser capaços d’articular respostes, però per fer-ho ens calen competències i finançament. Crec que la gent del Lluçanès, amb els ajuntaments al capdavant, i amb el partenariat públic-privat per a la prestació de determinats serveis, estem capacitats per articular una mancomunació de serveis eficient, però volem i necessitem un estatus que ens permeti ser present en la xarxa institucional.

Segueixo creient en el repte de convertir el Lluçanès en una comarca amb plena capacitat de decisió, amb assignació pressupostària, amb veu pròpia. I ho crec pel que és i ha de ser: un territori on hi vivim i on hem de desenvolupar la nostra vida, no només un pot de les essències.