Avui toca sopar al domicili del Comte Godó. A ell acudirà Mariano Rajoy disposat a menjar-se'ls a tots amb ‘grelos’, encara que aquesta sigui terra de Bledes. Al seu voltant, es col•locaran els principals empresaris de Catalunya i Madrid, que ja es posicionen amb vista al futur, pel bé de les seves empreses i, també, perquè saben que el candidat, en plena campanya electoral, li convé oferir la imatge pública que les grans fortunes empresarials el reben amb els braços oberts en el seu selecte cercle. Però no s'enganyin, es tracta d'allò que escrivís amb tant encert, al començament del passat segle, el poeta, crític i editor de revistes Ford Madox Ford en retratar l'escenari d'una festa d'alt standing: Gent acuradament vestida passejava una alegria minuciosament prevista, a hora determinada. I a partir d'aquesta foto-fixa, vostès es poden imaginar l'editor de La Vanguardia fent d'amfitrió mentre Florentino Pérez tracta de convidar el líder gallec a "la seva llotja" i Rosell l'observa, admirant les taules, per no dir una altra cosa, de l'amo d'ACS. Una escena de les moltes que podríem descriure'ls, que ens demostren "la insuportable lleugeresa de l'ésser", que titulés l'escriptor txec Milan Kundera allà en la dècada dels vuitanta. Encara que, en aquest cas, es tracti d'una parella de conveniència, que sap com donar-li sentit a la seva pròpia vida professional i política, precisament, perquè assumeix, millor que la resta dels mortals, la certesa de la inutilitat de la seva pròpia existència. I com li passés a Mister Kundera, a diversos d'ells els entrarà la irresistible passió de reconvertir-se en mordaços crítics del recent socialisme que els ha tocat "patir". Al cap i a la fi, els nostres grans empresaris són humanoides com nosaltres i necessiten amb l'arribada dels freds hivernals l'abric i la calor que sempre dóna el poder.
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
