Aquestes darreres setmanes hi ha hagut algunes notícies que tot i la seva rellevància se n’ha parlat poc. Un estudi d’Intermón posa de manifest que, en general, cada vegada mengem pitjor. Ho relaciona directament amb la crisi econòmica i amb l’encariment dels aliments bàsics que s’ha produït sobretot a partir del 2008, quan sectors del món borsari han entrat a “jugar” amb els aliments. L’estudi apunta que cada cop consumim més aliments elaborats (industrialitzats) paradoxalment “perquè són més econòmics”, i en aquest procés s’està produint també una empobriment i uniformització de les dietes on els precuinats i fastfood substitueixen la cuina i els productes locals.

Per altra banda, entre els dies 16 i 22 d’agost, la ciutat austríaca de Kerms ha acollit el Primer Fòrum Europeu per la Sobirania Alimentària, on més de 400 delegats representants d’agrupacions de pagesos, consumidors i experts han debatut sobre la tendència i perspectives de l’alimentació a Europa. En el document final del Fòrum s’alerta del procés d’alienació social pel que fa un àmbit tant essencial com és l’alimentació, així com dels riscos implícits en el sistema alimentari actual dominat per unes poques empreses i inversors, i els perjudicis que tot això està suposant tant pels petits productors com pels consumidors.

En aquest context, i coincidint amb l’inici del nou curs escolar, són especialment remarcables i lloables aquelles escoles i ampes que estan tractant l’alimentació dels alumnes com una qüestió primordial. I ho és no només des de la perspectiva de la bona alimentació i la salut, sinó també relacionant-ho amb l’educació i els programes curriculars, i en la generació de sinèrgies amb els productors locals.

A Osona cada cop hi ha més escoles que treballen en aquesta direcció, dedicant espais de l’escola per a fer-hi horts on els alumnes treballen i aprenen tot el cicle dels aliments que hi conreen i, en aquells casos que hi ha una cuina pròpia, els preparen i gaudeixen després en el menjador escolar.

Hi ha també escoles osonenques que estant treballant colze a colze amb productors locals, pagesos i pagesos de l’entorn que s’avenen a proveir el menjador de l’escola amb els seus productes. I al llarg del curs, els alumnes visiten les explotacions agràries per a conèixer i aprendre de primera mà com es produeixen aquelles verdures, iogurts o carn que mengen a l’escola.

Vivim immersos en temps de canvis, no ja amb el risc sinó amb l’evidència que la crisi està afectant i perjudicant la nostra alimentació. L’escola, en coordinació amb les ampes i productors locals, poden contribuir d’una manera molt decisiva i alhora pedagògica en contrarestar el procés d’empobriment alimentari que s’anuncia. Aquests llaços de col•laboració són una doble inversió de present i de futur: una alimentació més rica i saludable dels nens i nenes, ara a l’escola i en les seves etapes posteriors, i una recuperació de la viabilitat de moltes explotacions pageses de la comarca que estan patint la crisi de manera insostenible.