En la presentació del llibre 'Sense Espanya' de Modest Guinjoan i Xavier Cuadras, el conseller Andreu Mas-Colell va dir que "els efectes que tindria la independència no serien molt diferents dels de les pertorbacions macroeconòmiques que viu avui Catalunya arran de la inestabilitat dels mercats financers i del deute sobirà". El titular d’Economia de la Generalitat va afegir que a l'ONU hi ha 95 països més petits que Catalunya i va concloure que una Catalunya independent seria “perfectament viable ".

Per la seva banda, els autors del llibre han assenyalat que, si Catalunya aconseguís la independència, un descens del 40% de les vendes a Espanya (56% de les vendes catalanes) per boicot al consum i del 20% pel de les empreses implicaria una caiguda del PIB del 4%, la qual cosa quedaria compensat per la inexistència de dèficit fiscal.

A l'espera de la lectura del llibre, permetin-me unes primeres impressions:

1. No sé que és un estat viable econòmicament parlant. Si el que diu el conseller és que hi ha estats molt més pobres del que seria Catalunya si fos independent, no és molt difícil donar-li la raó. Però em sembla irrellevant. El que cal veure és si els catalans viuríem millor, des d'una perspectiva econòmica, en un estat independent o en Catalunya amb l'estatus actual. Simplificant, millor Baviera que Kosovo.

2. Els autors mesuren l'efecte d'una caiguda de les compres per part de consumidors i empreses espanyols que quantifiquen en un retrocés del 4% del PIB. És una hipòtesi que dependria del grau de conflicte que la independència generés i de la posició de la Unió Europea que, en principi, no seria molt favorable, tenint a dos estats membres, Espanya i França, que es veurien afectats per les possibles reivindicacions territorials dels Països Catalans.

3. És molt difícil quantificar l'efecte econòmic del trasllat de domicili de particulars i empreses. Que se’n produïssin molts o pocs dependria de la conflictivitat del procés d'independència i del grau de sectarisme identitari del nou estat. La pèrdua d'habitants i empreses no enriqueix un país, tot i la creixent popularitat dels postulats de l'extrema dreta.

4. També caldrà tenir en compte l'efecte sobre les inversions i desinversions d'empreses espanyoles i d'altres països. En tot cas els diners i les incerteses polítiques són mals companys de viatge.

5. Un altre efecte que no s'analitza és l'augment de la despesa pública que implica un nou estat. Quant val crear un exèrcit de nova planta i mantenir-lo? I un servei exterior? I més organismes públics?

6. Aconseguiria finançar-se internacionalment una Catalunya independent? Amb la situació actual sens dubte no. Si Catalunya fos independent demà mateix, el seu deute públic no trobaria compradors exteriors, almenys a preus raonables.

De tot l’esmentat, es conclou que un procés d'independència portaria una caiguda del nivell de vida dels catalans, almenys d'uns anys. En tot cas l'impacte dependria molt de si es tracta d'una independència pactada o unilateral, és a dir del grau de conflicte exterior i interior.

El que per descomptat no es correspon amb la realitat és el missatge d'alguns partits independentistes que divideixen el dèficit fiscal pel nombre d'habitants i diuen que aquesta és la millora que els catalans tindríem en les nostres rendes en cas d'una Catalunya independent. En un estat independent caurien els ingressos fiscals i pujaria la despesa pública.

I per acabar, una última consideració. La independència reporta a la classe política tots els avantatges inherents a un augment del seu poder.

Per als que no som nacionalistes, ni espanyols ni catalans, el lloc de residència està condicionat per raons econòmiques i de llibertat individual. I, a dia d'avui, la independència de Catalunya no em garanteix ni viure millor econòmicament, ni en un estat més democràtic i respectuós amb els seus ciutadans. Són més els riscos i incerteses que els avantatges. Encara que aquesta no és una situació inalterable.