Els actes d'aquesta Diada han estat plens de gestos, en general subtils, que indiquen en quin moment es troben cadascuna de les forces polítiques catalanes i quines poden ser les pròximes jugades en el tauler nacional. CiU, per exemple, ha mesurat fins al mil·límetre la pressió sobre el PP i, a la inversa, el partit de Garcia Albiol ha administrat l'enfrontament amb una certa prevenció. Els trens no xocaran, en cap cas, abans del 20-N. Però les posicions es van definint i comencen a ser visibles.

La qüestió és que tot aquest joc d'acumulació de forces, de simulació i amenaça, de començar l'acció i no acabar-la ha estat massa complicat per a la premsa de Madrid. Ells han vist una bandera espanyola cremada, i ja està. Una reacció que no deixa de ser curiosa quan, posem per cas, destinen tant d'espai i tinta a analitzar el conflicte del Pròxim Orient. Cap director no acceptaria una crònica tan simplista com per centrar-se en el fet que en alguna capital àrab hagin cremat una bandera nord-americana o d'Israel.

Els anys vuitanta, el Fossar de les Moreres era una concentració de joves agitats que muntaven un escenari d'estètica basco-irlandesa abans d'enfrontar-se amb la policia. Ara és un lloc de passejada per a famílies joves, amb cotxets de nen, que compren marxandatge sobiranista. La diferència és brutal i la significació, enorme. Però -sigui per ceguesa o desinterès- el cas és que a Madrid encara no han vist mai aquesta foto.