SERGI BELBEL. DIRECTOR ARTÍSTIC DEL TNC
"La gent té ganes de venir al teatre i això fa que s'entrevegi un gran futur"
14/09/2011
22:03
P. Alegre .- La crisi abasta tots els àmbits de la vida diària i la cultura no és aliena. El Teatre Nacional de Catalunya arrenca la nova temporada amb menys pressupost que l'any que acaba, però això no es trasllada a la qualitat dels espectacles, sinó a la quantitat, com ens explica el director artístic del TNC, Sergi Belbel, que destaca la gran salut del teatre a Catalunya.
--Quines novetats hi ha aquesta temporada al Teatre Nacional de Catalunya (TNC)?
--Hem baixat el nombre d’espectacles. Abans en fèiem fins a 20 títols i aquest any en fem 15, però sense tocar gens ni la qualitat dels espectacles ni la envergadura de cada un d’ells. És a dir, hem optat per mantenir la qualitat en detriment de la quantitat. Són menys, però no són ni amb menys personatges ni amb menys envergadura cada una de les propostes. Bàsicament, el centre és l’autoria. Hi ha autors clàssics, autors contemporanis, autors catalans, autors estrangers... i bàsicament hi ha molt autor català, des de poetes com Maragall, com Verdaguer, fins a autors de narrativa, com Jesus Montcada, autors de teatre com Benet i Jornet, com els que faran el T6, com a Jacint Verdaguer, que també és poeta.
I desprès tenim dramatúrgia clàssica, que estarà personalitzada en Shakespeare, Oscar Wilde i els baixos fons de Màxim Gorki. Són tres autors molt potents que contraresten una mica la programació de teatre autòcton nostre.
--El fet que aquest any la major part de la programació sigui producció catalana és conseqüència de la retallada del pressupost del TNC?
--Si, es una petita conseqüència, perquè a l’hora de prescindir d’algunes de les propostes, hem prescindit de coses que ens venen de fora i d’altres menes de teatralitat no tan basades en el text, que havíem fet alguna cosa i que també en fem, perquè tenim un espectacle del James Thierree, que es diu ‘Raoul’, que és un espectacle que té molt poc de text, per no dir gens. A l’hora de reduir, s’ha potenciat molt més el d’aquí i la figura de l’autor. Per això, és segurament l’any en que hi ha més produccions d’autors catalans en comparació o en proporció.
--Es nota en alguna altra cosa la retallada pressupostària?
--No, de moment no, perquè en la qualitat insistim molt, tant en els directors, que són tots molt bons, com en els actors, que anem a buscar sempre els que considerem millors per cadascuna de les propostes. Per això tenim des del Hermann Bonnín, tenim Egos Teatre, tenim l’Antonio Calvo, Rafael Duran, que ha treballat molt amb nosaltres, Toni Casares... És a dir, no hem volgut rebaixar la qualitat de la gent que hi treballa, per això, el que s’ha ressentit és la quantitat d’espectacles.
--Hi haurà alguna celebració especial pel quinzè aniversari del TNC?
--Tampoc és un moment per anar fent grans festes; els diners que tenim són per fer teatre, bàsicament. Ara, és evident que podem fer també una petita festa sense gastar molt, no? Segur que quan s’acosti la data, que és al novembre, farem alguna cosa; però una macrofesta no, perquè no vivim uns moments per fer aquest tipus d’actes.
--Com ha canviat el Teatre Nacional de Catalunya en quinze anys?
--S’ha guanyat molt en qualitat, tant d’intèrprets, ara jo veig que els actors surten preparadíssims, com d’autors. Els autors cada vegada fan més bon teatre, cada vegada hi ha més. La gent jove no para, hi ha una creativitat constant. Hem avançat molt en creativitat i en qualitat. Ara hi ha una qualitat superior al teatre que es feia als anys 90, que és quan el teatre va arrencar. I per contra, potser hem baixat en tipus d’espectacles cars. Ara són uns moments en que grans escenografies, grans moviments, no es porten per qüestions lògiques degudes a la crisi i que hem d’estalviar i reciclar. I que el teatre no és només un gran aparell. On hi ha un actor, una bona història que explicar i un espectador, només amb això ja hi pot haver bon teatre.
--Perquè a Catalunya es viu ara un gran moment teatral...
--Jo, sincerament, crec que de la cultura catalana, el teatre, sinó és l’única, és una de les arts que té més bona salut, malgrat la crisi, malgrat les mancances, que també les hi ha. Però cada vegada hi ha més autors que estrenen fora de les nostres fronteres, en altres idiomes. La gent continua venint a veure’ns, no ens ha donat l’esquena, ni en un moment de crisi econòmica. La gent té ganes de venir al teatre i això fa que s’albiri un gran futur.
