Ahir es va aconseguir, després d’anys de negociacions, un acord clau per a l’economia basca i per complir les consignes de reforma del panorama financer en el conjunt de l’Estat. Ni més ni menys que la fusió de les caixes dels tres territoris històrics, la BBK (unió de la de Biscaia i la de Bilbao), Kutxa (també de la guipuscoana i la de Sant Sebastià) i Vital (de Vitòria i Àlaba). Queda fora la caixa navarresa, per raons polítiques òbvies, però potser també per diferències de potència i solvència.
El resultat serà la cinquena d’aquestes entitats, per volum, en el conjunt espanyol. Feia anys que es va llançar la iniciativa, amb el suport de PNB i PSE-PSOE. Va trigar bastant en afegir-s’hi el PP i el més cridaner ha estat, contra el previst inicialment, el suport final de Bildu.
La culminació del procés podria encara millorar els resultats de l’autonomia financera derivada del Concert econòmic i que en els darrers dies ha estat confirmat per les dades de les tres hisendes forals. Quan arreu es produïa una caiguda lliure dels ingressos públics, la disminució en Àlaba va ser l’any passat del 9,5 per cent; a Guipúscoa, del 4,1, però a Biscaia van augmentar del 4,5%.
La temptació de les forces nacionalistes de lligar aquestes dades al domini o no en cada territori resulta evident.
Falta l’acord més esperat, el d’ETA anunciant l’autodissolució. Aquest encara és molt més difícil, sobretot pel que fa a la acceptació unànime i efectiva de tots els membres. L’exlehendakari Jose Antonio Ardanza, a qui tothom suposa ben informat, expressava recentment el temor que “algú” hagi manat callar al conjunt de l’òrbita de l’esquerra radical independentista sobre el procés encetat cap a la pau.
Un altre senyal, que cadascú valora segons les idees o els interessos, ha estat la demanda de Bildu de reunir-se amb el col•lectiu de presos de l’organització, amb l’objectiu declarat de fer-los participar en la pressió social i política sobre la direcció actual dels terroristes.
Una delegació de “quadres” de la coalició es va desplaçar a Madrid, per obtenir l’accés als reclosos, però la directora general d’Institucions Penitenciàries, Mercedes Gallizo, no els va voler rebre. Va dir que no li havien demanat l’entrevista prèviament i formalment, cosa que van negar els visitants, que en tot cas li van deixar un escrit de petició.
La sensació de tot plegat, al respecte, és que Ardanza pot tenir raó, i que el motiu, com ja vam dir, seria no donar al candidat Rubalcaba un arma electoral important per reduir les perspectives de victòria aclaparadora del PP el 20 de novembre. Conegut és que la lògica política té ben poc a veure amb la dels activistes que es consideren revolucionaris, amb la de les revolucions, inclòs el principi de “com pitjor, millor”. Fa anys, els “desencantats” van estendre la dita “Què bé que vivíem contra Franco”. Potser ara estan pensant com de bé viuran contra el PP.
