Indica publicitat
Sunday, 18 de September del 2011
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Monday, 12 de September del 2011 | 16:39
Opinió · Política
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

Novament, batalla per la història

Els alcaldes del Partit Popular de Badalona i Castelldefels han retirat l'adjectiu "nacional" de la Diada de l'Onze de Setembre. Ciutadans-Ciudadanos han publicat un escrit titulat "Vamos a contar Diadas" que redueixen el setge i la caiguda de Barcelona de 1714 a una batalla d'una guerra dinàstica, sense cap contingut nacional.

Tot plegat té un objectiu: amagar que entre 1707 i 1715 el País Valencià, Catalunya i les Illes van ser annexionades al Regne de Castella per la força de les armes, apel·lant al dret de conquesta; un dret amb el què es va destruir el règim parlamentari i l'autonomia municipal i s'hi va implantar un règim d'ocupació militar en el què el Capità General acaparava tots els poders militars i civils, judicials i fiscals. El Partit Popular i Ciudadanos volen substituir la memòria històrica catalana pel relat històric borbònic i franquista de la "Unidad de España".

Aquesta mitologia situa l'origen d'Espanya en temps immemorials, amb Viriato, la Hispània romana, els reis gots, Don Pelayo i la "reconquista", els Reis Catòlics, les "Cortes de Càdiz". Culmina amb un salt mortal en la dimensió temporal, en la Constitució espanyola de 1978.

Catalunya estava al costat de les nacions parlamentàries més avançades d'Europa. El Regne de Castella, de la monarquia absoluta i reaccionària

L'escriptor de la Catalunya Nord Joan Lluís Lluís mostra com la República Francesa també té la seva ficció històrica imposada en els programes unificats i obligatoris. Al llibre "Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos" explica que com l'Imperi francès va imposar la història de França a totes les seves colònies. Els escolars algerins i vietnamites, els senegalesos i els de la Martinica, els de Tahití i els de Madagascar havien de repetir "els nostres avantpassats, els gals".  La llegenda històrica espanyola com la francesa són insostenibles des del rigor històric. Però són recolzades per la literatura com els còmics Astèrix, el Gal o sèries televisives pseudohistòriques com Hispania situada a l'antiguitat i d'altres com "Cuéntame" una visió edulcorada de la Transició.

El combat per la història és decisiu. La mort de Josep Termes ens ha fet recordar fins a quin punt la tesi de Jordi Solé Tura, exposada al llibre "Catalanisme i Revolució Burgesa" va arribar a calar en els anys setanta del segle passat en cercles de l'esquerra catalana. Termes va contrarestar aquesta ideologia aportant dades fefaents: el pes de les classes populars en el naixement i consolidació del catalanisme polític.

Unió Catalanista va encertar de ple en instaurar l'Onze de Setembre com a diada nacional. La va encertar perquè sintetitza les grans tendències que han caracteritzat Catalunya en els seus mil anys d'història, "l'esperit de Catalunya" com el va anomenar el Doctor Trueta després de la II Guerra Mundial. Precisament la "Guerra de Successió" no va ser un conflicte dinàstic sinó el primer enfrontament bèl·lic entre un règim absolutista, la monarquia borbònica francesa, i els països parlamentaris europeus encapçalats per Anglaterra. Un conflicte que es reproduirà fins a la II Guerra Mundial.

Catalunya és la nació democràtica més antiga d'Europa. En canvi, el Regne de Castella i el d'Espanya han estat autoritaris des de l'expulsió dels jueus

L'any 1688 a Anglaterra va triomfar la "Gloriosa Revolució" contra l'absolutisme reial i contra el fanatisme religiós de Cronwell. Es va instaurar el primer règim basat en les teories de Locke, la separació de poders i la tolerància religiosa. Pel mateix temps Lluís XIV va revocar l'Edicte de Nantes que reconeixia la llibertat de culte als protestants francesos. 200.000 hugonots van haver d'exiliar-se de França. Per aquesta raó la Guerra de Successió tenia una dimensió religiosa i ideològica a escala europea: l'absolutisme basat en l'origen diví del poder contra la divisió i l'equilibri de poder dels règims parlamentaris. Calia impedir que la dinastia borbònica es reforcés amb les colònies americanes del Regne de Castella.

Catalunya estava al costat dels països parlamentaris, dels països de la prosperitat econòmica, de les nacions més avançades d'Europa. Les que van impulsar les ciències experimentals, amb Isaac Newton com a figura senyera, i van arraconar l'escolàstica. Les que van portar a terme la Revolució Industrial al llarg del segle XVIII.

En canvi el Regne de Castella estava al costat de la monarquia absoluta i reaccionària. Era l'opció congruent amb el model autocràtic del seu Estat. Des des de la victòria de la monarquia sobre els Comuneros, els nobles i la Cort reial no tenien cap límit; les Corts de Castella no es reunien; s'havien eliminat les llibertats municipals; s'havia expulsat els jueus i els moriscs; els "conquistadores" que massacraven els indígenes a Amèrica; la Inquisició havia instaurat un règim de terror que havia eliminat qualsevol dissidència intel·lectual.

Catalunya no té els recursos per fer sèries televisives que enalteixin el seu passat. Per això, els mestres i professors han d'ensenyar a les noves generacions el que va explicar Pau Casals a les Nacions Unides: Catalunya és la nació democràtica més antiga d'Europa. En canvi el Regne de Castella i el d'Espanya han estat autoritaris des de l'expulsió dels jueus fins a la dictadura del General Franco.

Versió PDF Imprimeix
Més opinions de Josep Pinyol i Balasch
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari
Opinió · Política
Disposats a anar a la presó
Opinió · Política
S'ha fet bé la feina a Madrid?
Opinió · Política
El camí vers la residualitat
Opinió · Política
Què haurien fet Cambó i Macià?
Opinió · Política
"Perro ladrador, poco mordedor"
Opinió · Política
Reaccionem! Preparem una oportunitat històrica
Opinió · Política
ERC: Ascens i caiguda d'una política
Indica publicitat
Av. Gaudí, 13 1r 2a
08025 Barcelona
(+34) 93 454 97 02
(+34) 93 454 97 03
redaccio@tribuna.cat
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya � Dept. de Cultura i Mitjans de Comunicaci� Diputaci� de Barcelona