Aquesta darrera diada ha estat marcada per la reivindicació de la immersió lingüística, la defensa de la llengua catalana i per la polèmica en relació al paper del PP en l’acte institucional de Badalona. La meva sensació, però, ha estat diferent. En el seguici sindical que fem cada any, on reafirmem el caràcter nacional i de classe de la nostra lluita, es van encaixar tres de les reivindicacions que ens tenen mobilitzats aquests dies: el qüestionament de l’ús del català com a llengua vehicular a l’escola; la ruptura del consens constitucional en imposar sense consens polític ni referèndum ciutadà la limitació legal al dèficit de les administracions públiques; i la persistència de les retallades en béns i serveis públics. Una realitat reivindicativa que deixa clar que els drets nacionals i els drets socials han d’avançar junts. Per això “som escola”, “prou retallades” i “jo vull votar” eren consignes lluïdes en seguici sindical.
Des de l’àmbit institucional s’ha volgut focalitzar l’atenció en la sentència que qüestiona la immersió lingüística. I certament aquest és un fet preocupant amb el qual hem de ser bel•ligerants. Negar l’ús del català com a llengua vehicular és atacar la recuperació de la identitat cultural i lingüística de Catalunya, quan encara el català es troba en una situació de clara inferioritat respecte del castellà en molts àmbits socials. El model d’immersió lingüística que es va aplicant, i que ja està consolidat en la legislació educativa del país, ha demostrat àmpliament que és eficaç. Aquest model gaudeix de consens i ha facilitat el coneixement de la llengua catalana a amplis sectors de la societat que no hi tenien accés i, a més, ha configurat un model educatiu integrador i de cohesió de la vida comunitària. Per això la reivindicació sota el lema de “som escola” és clarament assumida per amplis sectors socials, que entenem que la vinculació dels drets socials i nacionals és una qüestió cabdal en la construcció d’una comunitat socialment més justa i cohesionada.
Però és precisament per això que la reivindicació de “som escola” és indissociable de la de “prou retallades”. El compromís per una societat cohesionada requereix defensar el paper fonamental que els centres educatius tenen en la promoció del coneixement del català i en la integració educativa. I la política de retallades que s’està aplicant pel Govern ho posa en qüestió. Les retallades en educació, com ja ha passat en salut, es faran notar en els centres educatius. I això és especialment preocupant en moments com els actuals, de profunda crisi econòmica, on, a més de fer polítiques que ens permetin combatre els problemes socials i reactivar l’economia, hem d’apostar per un canvi de model productiu que permeti incorporar capacitat d’innovació i modernitzar les empreses. Per tant l’educació s’ha de tractar com una inversió de futur per dotar la societat dels coneixements i qualificacions que ho facin possible. Per això “som escola”, perquè cal defensar un model integrador que s’ha mostrat d’èxit per fer avançar la nostra identitat, però amb “prou retallades” perquè cal entendre que l’educació és una inversió irrenunciable.
Però tot això s’emmarca també en el context d’un canvi constitucional imposat, que es inútil per la reactivació econòmica i que només servirà per reforçar l’acumulació de riquesa en poques mans i augmentar les desigualtats socials, a través de la justificació de les retallades en la provisió de béns i servis públics. Aquest canvi pretén limitar també la capacitat d’autonomia financera de les CCAA. Limitar l’autogovern provocarà nous conflictes entre qui creiem que cal resoldre els problemes des de la proximitat, la participació social i l’adequació de les institucions a una realitat nacional històrica, cultural i socialment determinada, com és Catalunya, i qui vol recentralitzar l’Estat.
Joan Carles Gallego
Secretari general de CCOO de Catalunya
