Actualitzat el 16/09/2011 a les 00:01h
Senyor Alcalde, no s'arronsi
Hi torno amb Vic. Va començar amb la Marxa dels Vigatans, l'estelada (tema del meu últim article en aquest diari), i ara l'Ajuntament de la ciutat encapçala l’associació d'ajuntaments per la independència. La resclosida, tancada i estreta Vic dels últims segles, s’està convertint de nou en la ciutat resistent que, als segles XVII i XVIII, va encapçalar un dels moviments més valents d’aquella guerra que va acabar amb les nostres llibertats.
Més endavant, tot va canviar: tal com estaven les coses al segle XIX, penso que mossèn Cinto al•lucinaria mandarines si sabés el que es proposa ara la ciutat que va portar tants problemes a la seva vena artística. Poc s’ho haurien imaginat ell i Miquel Llor. Poc s'ho hauria imaginat el nen protagonista de “Pa negre”.
Aquesta setmana, el govern català s'ha posicionat a favor del gest vigatà, o almenys diu que “ho veu amb interès”. Però també aquesta setmana, ha aterrat a la plana el secretari general d’UDC, Josep Maria Pelegrí, i ha fet un toc d’alerta al senyor alcalde de la ciutat: les coses de casa –Vic- són les coses de casa, però demanar la independència, eps, això ja són paraules majors, i una cosa és jugar a fer lip dubs, marxes nocturnes i treure estelades, i l’altra, molt diferent, començar a organitzar una cosa que es flaira que pot ser grossa, i anar així en contra de l’opinió política de tot un Duran Lleida, que farà el que sigui per no quedar-se sense Madrid.
Quan escric aquest article, no sé encara què farà l’alcalde de Vic en referència a aquest tema. Però estaria bé que, com fa tres segles, Vic prengués les regnes d’una revolució que sembla que no acaba d’arribar; d’una revolució que, sàpiga, senyor Pelegrí, que mai no serà dintre la “legalitat” de què parla vostè, perquè les revolucions que porten a la llibertat no són legals per naturalesa, i és impossible que declarem legalment la independència. Així que serà millor, senyor Pelegrí, que es comenci a plantejar la qüestió des d'un altre punt de vista perquè em sembla que no ha entès de què va la pel•lícula. Això ja no és “Pa negre”.
Tot torna, i també l’essència del que van representar per a Catalunya la Plana i la ciutat. Es flaira a l’aire que tot això es farà gros. Així que, si us plau, senyor alcalde, no s’arronsi.