Rubalcaba ha mostrat la seva inconsistència i la seva manca de coratge per prendre decisions valentes davant la crisi econòmica que vivim en proposar primer i fer aprovar desprès pel govern socialista la recuperació de l’impost de patrimoni, que penalitza de nou la classe mitjana, que ha de pagar dues vegades per l’esforç del seu treball. La mesura, populista i clarament electoralista, és un crida desesperada al seu electorat davant les eleccions del 20-N. No es així com es fa avançar el país.
Defineix també el personatge. Rubalcaba que s’atreveix amb la classe mitjana però no té ni el valor ni el coratge de reclamar a les grans fortunes que també facin sacrificis en aquests moments de gran dificultat. A CiU no ens falta ni valor ni coratge i per això ens comprometem a tirar endavant un impost sobre les grans fortunes, perquè creiem que tothom ha de ajudar i de ser solidari per contribuir a la recuperació econòmica. Aquesta mesura no és producte del calendari electoral sinó de la necessitat. No endebades, politics tant distants ideològicament i tant importants en el panorama internacional com el president dels Estats Units, Barack Obama, i de França, Nicolas Sarkozy, també reclamen aquests impost a les grans fortunes.
No es tracta de voler ressuscitar la vella batalla demagògica d’enfrontar rics i pobres que planteja Rubalcaba, sinó de buscar solucions i mesures que siguin eficaces i que serveixin per nodrir mínimament l’erari públic. Però tampoc no es tracta que les grans fortunes, ni ningú, paguin perquè sí. Aquest esforç fiscal, com qualsevol altre, té sentit si es té un full de ruta clar, si es té clar quin es el camí a seguir. No podem seguir malbaratant més temps amb els continus i contradictoris cops de timó que han fet Zapatero i Rubalcaba, i tampoc podem seguir amb la indefinició i el silenci que ha mantingut Rajoy els darrers quatre anys. Fer política a la contra, alimentant el “com pitjor millor” pot ser rendible electoralment però és manifestament irresponsable i ara no ens podem permetre frivolitats.
Amb aquests antecedents ni Rubalcaba ni Rajoy conviden precisament a l’esperança. L’única esperança que s’abordin les mesures econòmiques que calen passa per CiU, l’única força que amb responsabilitat sempre ha demostrat voluntat i capacitat per defensar els interessos de Catalunya. Només CiU ha mantingut sempre el desig i la voluntat de ser decisiva a Madrid per fer servir la seva força en defensa dels interessos de Catalunya. Això és el que ens juguem el 20-N.
Marta Llorens, vicepresidenta portaveu d’Unió i directora de campanya de CiU a les generals
