Cap dirigent de Convergència i Unió ha agraït a Elena Salgado la seva decisió, al limiti del temps parlamentari, de deixar que la Generalitat gestioni el seu desfasament pressupostari. Després de considerar que el Conseller Mas-Colell tenia raó, aquí es va quedar l'elegància dels actuals inquilins de la Plaça Sant Jaume. La prepotència, de vegades, ens defineix com a poble i amb aquest aire de superioritat recorrem l'Estat on, amb aquestes ínfules, causem, primer, estupor, i després, odis innecessaris. És clar que els que no som nacionalistes catalans ni nacionalistes espanyols estem condemnats a rebre bufetades de les dues parts. Embolicar-se en les banderes respectives i insultar-se a consciència és fer bo aquell vell refrany que diu: digues-me del que presumeixes i et diré del que manques. Així les coses, per fi, el govern d'Artur Mas podrà retallar al seu gust i ajustar al seu ritme, tal com exigia esquinçant-se les vestidures. Curiosament, ha estat una dirigent socialista la que els ha donat l'oportunitat de fer-ho. Si quan arribi Rajoy, el gallec fa els ulls grossos amb l'assumpte de la independència fiscal, "els millors" ja no tindran disculpa per retornar-nos als números negres pressupostaris i ser de nou la locomotora de l'Estat. Llavors, sabrem si el següent pas és la independència i quants catalans la desitgem sincerament. Mentrestant, a currar Honorables Consellers, a currar i a deixar de queixar-se.
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
