No tot el que diu o fa Guardiola és dogma de fe, ni molt menys exemple a seguir al peu de la lletra. Com el de Santpedor acostuma a afirmar, amb una modèstia que li honra, només és un entrenador que dirigeix el millor equip de la història del Barça, al que caldria afegir el que no vol reconèixer en públic i que diem els seus aficionats amb passió: Josep Guardiola és el millor tècnic que ha vist el Nou Camp en tota la seva història, inclosos Helenio Herrera i Johan Cruyff. Malgrat la qual cosa també s'equivoca, i en l'ocasió a la qual ens referim, de moment triat, però, sobretot, pel que ha dit. A la gent blaugrana segurament li sembla molt bé que sigui amic de Laporta i que aquesta amistat estigui per sobre del lloc que tots dos ocupin en les seves respectives vides professionals. Fins i tot, es pot acceptar que li concedeixi al polític independentista el benefici del dubte pel seu procedir com a gestor al capdavant del Barça, mentre que al seu oponent Rosell no tant. Però, el que no és molt honrat per la seva banda, és escollir les instal·lacions del club que li paga per explicar-nos les seves fílies i les seves fòbies institucionals en una roda de premsa post partit després d'una Assemblea de Compromisaris. A més de la falta de respecte que suposa pels qui han estat triats democràticament per regir al club en l'actualitat, és una falta greu a l'honorabilitat del soci que va presentar la querella judicial contra la Directiva que no va avalar els comptes de la societat, i que va aconseguir amb el seu carnet fer-nos saber a tots que el Barça és dels seus socis i no només dels quals ho dirigeixen. El que diguin o facin els Tribunals forma part de la independència a la qual tenen dret. I ni Guardiola, ni ningú, han d'interferir amb les seves opinions en el procediment que està admès a tràmit i segueix els passos que marca la llei. El que Laporta sofreixi no crec que li agradi a ningú, excepte als aficionats dels equips rivals. De totes les maneres, les fotos d'aquest estiu que acaba, en les quals es veu l'ex President amb un saborós havà i l'ampolla de Moet a les seves mans, semblen dir-nos que les coses li van de "cojonut" cap a dalt, mentre als altres de crisis cap a baix, tret que vulgui enganyar-nos a tots i aquesta no sigui más que una posa seva, patrocinada per la marca francesa i els germans Castro. Dos productes que no estan a l'abast de la majoria i que, com tothom sap, són "genuïnament" catalans. En fi, que aquesta vegada, com a excepció, el nostre admirat Mister ha comès una solemne equivocació, impensable en ell, que bé faria a aclarir en públic quan li sigui possible. Encara que em temo que no ho farà.
Reflexió final: No hi ha pitjor supèrbia de ser tingut per humil (G. Fernandez).
Aquest article està dedicat per aquest astut gat a Pilar Rahola, que, l'altre dia, no va poder publicar a La Vanguardia la seva peça titulada també "Guardiola no", en la qual criticava obertament el patrocini de Qatar Foundition.
Miauuuuuu….!
