Estan bé les assemblees i manifestos, però son un "déjà vu" sense solució de continuitat. Tot depen de 6 persones, dels caps d'ERC, SI i RCAT. Cal tancar-los tots al castell de Figueres i no deixar-los sortir fins que signin la unitat. Aparells o Nació?. Egos o Pàtria. Sous o llibertat?.Bosch ha de triar entre ser un polític covard o un home valent. Junqueras entre ser un polític gros o un gran polític. L'Uriel va bé. Tena és brillantíssim però un 10% d'ell hauria de saber frenar a temps, que mai es té tota la veritat (excepte en el meu cas). Carretero honradesa i patriotisme amb un 10% de personalisme misantròpic que hauria de modular. Tots són bona gent, però cal que, a més a més, siguin intel.ligents, imaginatius i generosos .

no esta per cap independencia, es simplement esquerranisme passat de moda , obsolet i sectari... per dir-ho suaument. Es a dir, esta tan poc per la independencia com en Josep Antoni Duran Lleida...

Ara per ara ni CiU ni PSC estan per la independencia de Catalunya. Aquest és el principal escull!!!!

L'ex-president Montilla(PSC-PSOE) a LA VANGUARDIA del 23/9, 20:19h ja veu factible, però no desitjable, la INDEPENDENCIA de CATALUNYA. Llàstima que la candidata Chacon del mateix partit iguali PP amb INDEPENDENTISME. Caldrà parlar amb els socialistes de base del PSC-PSOE. Independentistes i socialistes en som molts.

Estic totalment d'acord que el que fa falta és una unitat d'acció, si aquest pacte s'hagués fet a les anteriors eleccions al parlament de Catalunya, ara ciu+erc+si serien ja la majoria suficient per declarar la independència i compereixer al plenaria de la ONU com a estat membre de ple dret.

Resposta a 24/9, 11:8 NO hem de vendre la independècia com la solució als partits politics actuals,ni al buit participatiu, ni a la intransparencia, ni a la desigualtat creixent. Però alguna cosa d'això s'uria de proposar en el programa. UN PROGRAMA PER A L'UNITAT D'INDEPENDENTISTES CATALANS

Entre els milers i milers de votants independentistes que ho fan per CiU, i els que diuen que també hi ha al PSC...i els de sempre o mes a partir d'ara d'ERC i els de Rcat i Si....això avui ja seria bufar i fer bombolles. Per tant només la UNITAT D'ACCIÓ te sentit. Sense el votant de CiU o del PSC no hi independència. Es ells els qui tenen que tirar dels seus líders de partit per fer.los avançar en aquest sentit. Si ells els votants de (CiU i Psc) no ho fan, MAS,DURAN,PUJOL,IZETA,ZARAGOZA,CHACON,MONTILLA o ROS, ja ho tenen be. De res servirà la unió si abans no hi ha acord per la unitat de acció. Ara i aquí i a la seca, la Meca i a les Valls d'Andorra....

UNITAT POLÍTICA CATALANA

Opinem que el periodista Quico Sallés i el regidor de la CUP de Manresa, Adam Majó, haurien de tenir present que certes comparacions són odioses: el 1930 l’horitzó era republicà perquè aquella monarquia era sinònim de la dictadura de Primo de Rivera. Res a veure amb el que passa avui. Més aviat tot el contrari: hem accedit al sistema democràtic amb la monarquia actual

Tant ells dos com Alfred Bosch ens parlen d’unitat i partits, i no d’unitat política. Tots tres obvien dos factors:

Que la dispersió independentista parlamentària és un fenomen tan recent que fins al desembre passat, a l’anterior cambra (i també al Congrés que s’acaba de clausurar), l’independentisme s’aplegava en una sola candidatura, la d’ERC (nosaltres personalment no aconseguim entendre què aporten a l’independentisme les formacions de nova creació, a part d’uns nefastos resultats electorals tant al Parlament com a les municipals)

I que el que li cal avui a Catalunya no és una simple unió electoral de partits independentistes (el de sempre, ERC, i tots els altres que han començat a operar aquest any, amb el nou Parlament), sinó unitat política de tothom per dotar el país d’un marc estatutari que sigui el de la majoria de l’electorat (des de la independència fins a gens d’autonomia, segons quina sigui la voluntat ciutadana majoritària), com hem tingut del 1979 al 2010, perquè ens serveixi de terreny de joc on la diversitat de partits puguin mesurar les seves forces en les diferents conteses electorals

El problema particular de la sensibilitat independentista (el naufragi en els mals resultats electorals de la disgregació) es veu eclipsat per un altre de més elemental: aquest “sistema democràtic i participatiu” que Bosch dóna per fet va deixar d’existir a Catalunya amb la modificació estatutària que ens va arribar a través del BOE i no del plebiscit electoral. L’Estatut que regeix avui al Principat, no sabem a quina voluntat popular respon

L’elector està per sobre de l’electe. En la definició de l’estatus polític de Catalunya, la democràcia directa (l’electorat) legitima o deslegitima en referèndum el que hagi acordat la democràcia participativa (els representants)

Cap força política democràtica pot ignorar aquest menysteniment del dret fonamental del poble de Catalunya que garanteix l’article 23.1 CE i desenvolupa i/o especifica el 152.2. Molt especialment l’independentisme, on conflueixen l’interès democràtic (que l’estatus polític del país obeeixi a la voluntat majoritària) i l’independentista (que l’electorat es pugui pronunciar sobre la independència)

En aquest context actual de falta d’Estatut validat pels electors, no hi ha cap partit que pugui justificar la negativa a escoltar la veu dels ciutadans (pensem particularment en les “CiU i ICV” que cita Bosch). I mentre 8 o 10 diputats d’una eventual coalició independentista ja s’ha vist que al Congrés li fan pessigolles, una trentena d’escons d’una hipotètica candidatura per un referèndum que figura com a obligatori i vinculant a la Constitució farien història, sens dubte, amb la reconducció d’aquest deteriorament polític, econòmic i social on estem abocats

O és que la Catalunya democràtica que es regia per un estatus polític plebiscitat per majoria electoral va ser el somni de trenta anys d’istiu?

Jaumetria

Amb el que passa al món? donçs premia als Partits Polítics votant-los,....que NO t´agrada gens ni mica, agafa el PODER i VOTA, INDEPENDENCIA...un món diferent és possible, tú tens, deus de tenir la paraula, si no saps el que tens que fer, ja apendràs, per això la teva papereta de vot a de ser INDEPENDENTISTA, i....NO tinguis POR de cap classe, sols de TÚ, de no estar a l´altura de les circunstàncies...i encara que no ho cregues, hi ha MOLTA gent capacitada per a PORTAR el BON RUMB....a lo millor TÚ.---NI DRETES NI ESQUERRES, PER UN MON DIFERENT I MES JUST!!!!! --I N D E P E N D E N C I A-- tot no ho tinc que fer jo,apuntat tú a fer alguna cosa de profit NOOO??

En Miquel Saborit és una bona persona.

ELS CATALANS NO SOM CASTELLANS.

FERMESA CONTRA EL MAL.

CONFLICTE A FONS.

RESPECTE!

Em quedo amb el Pacte o acord de Sant Sebastià del 17 de maig de 1705. Molt més decidit. Encara que en comptes dels espanyols el traidors varen ser els anglesos.

Comprovo amb satisfacció al ND que l'Alfred Bosch va més enllà de la unitat d'acció. Felicitats per fer creïble la renovació d'ERC! Vegeu sobre el debat:
http://perabonspatricis.blogspot.com/2011/09/1-0-tallunya-de-8.html

Amb un arròs a la finca dels Quicos al Port, i una entitat independent (Òmnium?) que coordinés l'acció això s'arreglaria ràpidament. Com diuen els mateixos Quicos, "vinguen quan vuiguen". I convideu-hi l'Adam!