La dreta espanyola sempre va tenir hostilitat a la poesia. Va voler muntar rimadors de la perpètua Espanya irrompible per separatismes, vermells i maçons i li va posar a José María Pemán el Knut Hamsun de la iberia franquista, micròfons en el NODE i una butaca en les corts de FET de les JONS.
A Sevilla, capital del Guadalquivir es venia prestant orella per al festival internacional de Perfopoesía i la trobada de rima "Alemedeando" espais de distribució popular del vers i la lirica.
Aquest any, l'ajuntament dirigit pel Cedista, Juan Ignacio Zoido, a la festa de la poesia l'ha volgut posar mordassa i soga. Llevant-li l'ajuda pública que es prestava anualment per al seu desenvolupament.
El PP, no només escanya l'educació de Francisco Giner dels Rius i penja tallant el finançament al poema de carrer i per al poble.
El Partit Popular manca d'un mínim de poetes per ordenar la literatura com un convent o una caserna de José Millán-Astray i per això vol esgotar als poetes que per la seva condició posseeixen sensibilitat en el cor. Raó primeria de ser d'esquerres la tendresa amb l'entorn i l'ésser humà. I és que la dreta neix de l'estomag i no de l'òrgan que bomba la sang. La dreta només devora i l'esquerra dóna vida, la dreta busca acumular el guany, l'esquerra compartir-la.
Després del 20-N, no ens espera la tomba de Franco, sinó un país sense poesia i educació per a tot/as. Sevilla i Madrid són l'exemple.
Sense ajudes institucionals, els sevillans han tornat a aixecar el festival de Perfopoesía, aquesta és la primera victòria popular contra l'Alcalde Juan Ignacio Zoido.
