Estem assistint a un moment històric. A un "zapatillazo global", una anàlisi demogràfica que comprovarà si, després d'anys de publicitat institucional, consumisme i alienació cap a la política, els habitants del planeta estan vius o no. Tal moment històric se celebrarà el proper 15 d'Octubre. No posseeix una localització concreta perquè la mobilització s'ha convocat a tot el món, que es diu aviat. Recordem breument alguns dels antecedents que ens han portat a aquesta situació.
Les elits polítiques del món intenten pagar el seu deute amb aquells que els van donar molts diners a canvi d'influència i creixement sense límits. Després dels excessos del sistema financer que han portat al cataclisme l'economia dels països occidentals (la resta ja feia temps que sofreixen espoli i radicalització de la pobresa), els que diuen ser els nostres representants estan realitzant una magnífica però desesperada actuació. No només intenten mantenir la imatge de patrons d'un gran vaixell, la democràcia dels seus respectius països de cara a les properes eleccions, sinó que estan robant-nos per salvar als seus amics, bancs i empreses nacionals, perquè puguin pagar als seus veritables amics, bancs alemanys i francesos, perquè aquests puguin seguir jugant al casino del creixement mundial. Sí, un casino, un lloc on les regles del joc les marca la banca, i la banca sempre guanya.
Recordem les paraules del broker Alessio Rastani, que va ser entrevistat la setmana passada per la BBC, i que s'ha fet famós per desemmascarar al sistema polític que protegeix al sistema financer: "Sóc un operador financer, a mi no em preocupa la crisi. Si veig una oportunitat per guanyar diners, vaig a per ella. Nosaltres, els brokers, no ens preocupem de com arreglar l'economia o de com arreglar aquesta situació. El nostre treball és guanyar diners amb això. Personalment, he estat somiant amb aquest moment des de fa tres anys. Haig de confessar-ho, jo em vaig al llit cada nit somiant amb una recessió, somiant amb un moment com aquest. Hi ha molta gent que no ho recorda, però la depressió dels anys 30 no va anar solament el crash dels mercats. Hi havia gent preparada per fer diners amb aquesta ensulsiada. (…) Si saps el que cal fer, pots guanyar un munt de diners. (…) Aquest no és el moment de confiar que els governs van a arreglar les coses. Ells no governen el món. Goldman Sachs governa el món".
A Espanya estem vivint una bogeria de dimensions inèdites, que bé segur inspiraria a Valle Inclán per al seu espantall castís: Una reforma electoral (aprovada el gener passat) que afavoreix encara més el bipartidisme del PPSOE malgrat les demandes dels ciutadans i experts per millorar el sistema democràtic; una reforma constitucional (¡!) que impedirà a un govern tenir una política econòmica pròpia, i que no ha estat confirmada perquè fins i tot els qui la van instigar estan en contra d'ella; un afavoriment de les empreses privades en detriment de l'amputació més brutal del sistema públic de benestar i d'educació; l'eterna benevolència cap als corruptes adinerats (ja se sap, si robes poc ets un lladre, però si robes molt ets un multimilionari); un flagrant intent d'intervenció política en la televisió pública després de l'evident submissió dels mitjans al poder polític i econòmic; un impassible comiat, des de l'andana, a la generació millor formada que parteix cap a l'exili (mentre es diu allò que la innovació i la nova economia són el que ens traurà de la crisi), i el millor, un regal de 30.000 milions d'euros públics a la banca.
Mentrestant, dels espanyols s'espera no sé què dels cinturons, i que, davant els desnonaments que converteixen a milers de famílies en zombies per a tota l'eternitat, ens aixequem aviat tots els dies amb il·lusió i que fins i tot votem, felices i contents. Els polítics comencen aquesta campanya dient que generaran llocs de treball, i vagi, ens fan falta moltíssims metges i professors. També se'ns demana que admirem com turistes les desenes de milers de pisos buits mentre ens arraulim entre cartrons.
"Ells" estan provant el que estem disposats a aguantar per salvar el seu casino, tal com va expressar l'economista britànic Eric McCormack: "Estem vivint un estira-i-arronsa per veure amb quant és capaç de conformar-se la gent, fins a quin punt accepta una reducció del seu nivell de vida perquè les elits puguin mantenir el seu". És el sentit comú el que ens mou, i el que està mobilitzant a persones de totes les edats al voltant del 15M (de fet, octogenaris com Stéphane Hessel o José Luis Sampedro ens han marcat la senda), i són molts els experts (fins i tot premis Nobel d'economia, com Joseph Stigliz o Paul Krugman), que recolzen les tesis de la ciutadania formada i hiperconectada, que demostra l'engany global al que estem sotmesos en afirmar que vivim en països lliures, en democràcies on prevalen els drets humans.
Podríem preguntar-nos: No som nosaltres el mercat? Per què els interessa enfonsar l'economia domèstica de la gent? La resposta està que el mercat financer és un mercat especulatiu, invisible, que no produeix gens ni repercuteix en el benestar de les persones, però que, no obstant això, juga amb el deute públic d'un país a un sol clic, i que especula en béns bàsics per a la supervivència de milions de persones com si es tractés de qualsevol altra mercaderia, com el gra. El mercat financer és un club privat que genera una riquesa inimaginable per a uns pocs, i en molt poc temps. Per això hauria de ser un casino privat, on els qui ho desitgin apostin les seves fortunes en jocs d'atzar. Tan sols amb un impost just a aquestes transaccions electròniques, la trucada Taxa Tobin, podríem acabar amb la gana del món diverses vegades Per què no es duu a terme? Per què no es persegueix, es limita i es jutja l'especulació tòxica? Perquè la democràcia està desnonada.
Hem arribat al cor financer del món, Wall Street. La indignació, la reacció s'estén al país, se suposa, més ferventment liberal del món. Unes protestes que la prestigiosa revista Forbes qualifica de reeixides alhora que critica la seva escassa aparició en els mitjans de comunicació. Si tot ens sembla el món a l'inrevés, és que alguna cosa està succeint.
El proper 15 d'Octubre milions de ciutadans i ciutadanes van a sortir al carrer, convocats autònomament, sota aquest lema: "Els poders establerts actuen en benefici d'uns pocs, desoint la voluntat de la gran majoria, sense importar-los els costos humans o ecològics que hàgim de pagar. Cal posar fi a aquesta intolerable situació. Units en una sola veu, farem saber als polítics, i a les elits financeres a les quals serveixen, que ara som nosaltres, la gent, els qui decidirem el nostre futur. No som mercaderia en mans de polítics i banquers que no ens representen". El que facin els polítics ens ha de ser igual, i qualsevol de nosaltres és lliure de votar a qui vulgui, i decidir si vol votar o no.
Però tots i totes sabem el que volem, que les persones vagin abans que els diners, que l'economia estigui al nostre servei, i no a l'inrevés. Portarem aquesta demanda davant qualsevol govern.
No són ells, els polítics, els qui han de recuperar la confiança i el lideratge. Som nosaltres: hem de sortir de les nostres cases i demostrar que estem vius, i que som el veritable motor del món. Aquesta és la millor oportunitat que hem tingut mai. Una oportunitat tan gran com la faç de la terra.
