Oriol Pujol es desfà en elogis cap al nou líder d'ERC, que participava a les Escoles d'Estiu convergents
CDC està de lluna de mel amb el nou líder d'ERC,
Oriol Junqueras. No hi ha dirigent de Convergència que no faci elogis del president republicà, i de la seva incipient sintonia amb CiU. Els convergents recorden que Junqueras, com a historiador, va participar en diverses Escoles d'Estiu de CDC, i que mantenen amb ell una relació que ve de temps enrere.
El número dos de CDC,
Oriol Pujol, que va representar el seu partit al congrés d'ERC de dissabte a Girona, també s'ha desfet aquest matí en elogis cap a Junqueras. Oriol Pujol ha lloat la proposta de la nova direcció de tornar al logotip històric d'aquest partit perquè mostra una voluntat de "transició política".
Però ha insistit que no només veuen en Junqueras gestos o missatges, sinó també plantejaments amb contingut: "Vam pactar la resolució del pacte fiscal en la línia del concert econòmic, i vam tenir una absoluta sintonia en el debat sobre la reforma de la Constitució. Sense tocar ni una coma, la nostra proposta de resolució va rebre en aquest punt el suport d'ERC, i també el d'ICV", ha afegit.
Sense xiulets
Al congrés d'ERC també es van produir fets significatius. A més de la dada que CDC hi va enviar el seu número dos, a banda de l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, els dos van acabar vibrant amb els discursos i no es van estar de secundar els crits d'independència. I a més, quan va acabar la seva intervenció, un dels primers polítics que Junqueras va anar a saludar va ser Oriol Pujol. A diferència d'altres congressos, els representants de CiU no van ser xiulats pels delegats.
Mentre amb ERC tot han estat elogis, Oriol Pujol no ha dubtat a replicar la presidenta del PP, Alícia Sánchez Camacho. "El desig de Sánchez Camacho és "tant de bo tingués CiU agafada del ganyot". Llavors sí que hauríem de patir en el projecte de páis", ha dit.
El gran interrogant és si aquests moviments de la política catalana tindran traducció en la negociació dels pressupostos, que en principi s'haurien de començar a negociar abans de la campanya de les eleccions generals, tal com va forçar l'oposició en el debat de política general.