Actualitzat el 04/10/2011 a les 00:01h

Els Pío Moa catalans

De ben segur que hauran tingut notícia de Pío Moa. Aquest personatge és un dels suposats intel·lectuals que qüestionen la visió de la Guerra Civil consensuada per la historiografia solvent. El seu discurs es basa en defensar que la Guerra no va començar el 18 de juliol de 1936 arran del cop d'estat contra la República, sinó l'octubre de l'any 1934, amb la proclamació fallida de l'estat català i la vaga revolucionària d'Astúries. L'alzamiento posterior només hauria estat la reacció definitiva de la gent de seny davant d'una República que, segons Moa, caminava cap a un procés de tall soviètic. D'aquest batibull de mentides, en alguns països avançats se'n diu revisionisme i se soluciona per la via penal. A Espanya, però, la cosa té prou predicament i als Pío Moa de torn encara els riuen les gràcies.

Catalunya semblava immune a aquesta mena de pantomimes. Però d'un temps ençà han aparegut veus que, de forma discreta i hàbil, malden per consolidar una doctrina revisionista en clau nostrada. El discurs d'aquests Pio Moa catalans, si convé tenyit de certa pàtina pseudosobiranista, afirma que, en realitat, aquest país va ser escenari durant la Guerra Civil del xoc entre dues ideologies totalitàries de matriu espanyola: d'una banda, el feixisme.; de l'altra, l'anarquisme i, en el fons, tot allò que remeti al Front Popular. L'única víctima: Catalunya, on tothom era feliç, regnava la pau social i no hi havia ni dretes ni esquerres. Amb aquest argument falsari, la nova fornada de revisionistes acaba fent malabars per justificar el franquisme de Carlos Sentís, un catalanista que, és clar, va ser perseguit pels anarquistes i va haver de triar un bàndol (el que va guanyar i va intentar exterminar Catalunya, per cert). També eleva a la categoria de màrtirs personatges qüestionables com els germans Badia, que des del separatisme més identitari van flirtejar amb el feixisme. I, embolica que fa fort, invoca l'espantall de la FAI per acusar de totalitaris i espanyolistes moviments socials com els indignats.

De mica en mica, el discurs dels Pio Moa catalans va quallant. Bufen vents favorables per a les seves tesis: la pròpia vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, assimilava fa pocs dies les víctimes del feixisme a les de la repressió política al bàndol republicà. Diuen els nostres revisionistes que, de víctimes, n'hi va haver a tot arreu, i que és injust diferenciar-les entre "bones" i "dolentes". Obliden que la violència de tall revolucionari a Catalunya durant el període que va de 1936 a 1939, en molts casos espontània i sovint perseguida per les pròpies institucions republicanes, no pot equiparar-se a la massacre institucionalitzada i programada del règim criminal que va governar l'Estat espanyol durant quaranta anys i va intentar, sense èxit, un genocidi cultural contra els Països Catalans.

Tota interpretació històrica té una finalitat política. Els revisionistes espanyols, amb els seus arguments, volen dotar de nova musculatura ideològica el PP i desacreditar l'esquerra a tota costa. I els revisionistes catalans, a través d'un argumentari farcit de mitges veritats i tergiversacions tramposes, acaben, curiosament, coincidint en un punt: per evitar prendre mal, els catalans hem de recelar davant de qualsevol ideologia que uneixi la nació amb la idea de la transformació social. Així, mentre s'esgargamellen tot reciclant el vell eslògan d'en Cambó –“Monarquia? República? Catalunya!”- el que de debó temen –com el dimoni- és la idea d'un nou front popular. I, per si no hi havien caigut, avui en dia en aquest país no hi ha res que s'assembli tant al vell Front Popular com, anatema, un Govern tripartit. Com a mínim, mentre la CUP no decideixi presentar-se al Parlament.

Navega per les etiquetes

Guerra Civilmemòria històrica

COMENTARIS

+3
-2
Marededéusenyor.
Josep, 04/10/2011 a les 17:29
"Amb la dissolució del Comité Central de Milícies, la situació millorà de pressa, però el canvi veritable no es produí fins després dels Fets de Maig. Així i tot, les persecucions injustificades, fins aleshores obra sobretot de la FAI i del POUM, va ser represes més tard pels comunistes. El 1938 fou el SIM (Servicio de Investigación Militar) el que prengué el relleu dels crims, encara que canviessin les víctimes. A parer de Pons (Joan Pons Garlandí) el SIM 'va fer tants o més estralls que la FAI i el POUM junts'".
Heribert Barrera. Pròleg del llibre de Joan Pons "Un republicà enmig de faístes"
Barrera i Pons, obviament dos revisionistes.
De vegades el revisionisme triomfa per la ignorància abismal dels seus crítics.
+3
-2
L'ignoràcia és el càncer del país
Josep, 04/10/2011 a les 17:21
"La Memòria Històrica Democràtica...Però entre les moltes memòries existents sobre un fet, ¿quina és la democràtica? Per exemple, ¿quina és en el cas dels Fets de Maig de 1937, o de la tragèdia de Paracuellos del Jarama, o dels sinistres camps del SIM a Catalunya, o del cop d'Estat del coronel Casado que facilità l'entrada de les tropes franquistes a Madrid?¿I qui té el poder de decidir quina és de totes les memòries existents la 'democràtica'?"
Pròleg del primer tomus de les memòries de Josep Benet, segurament un revisionista.
(Refotuts pedants...)
+3
-2
Dreta o esquerra? Primer Catalunya.
Charly Brown, 04/10/2011 a les 16:31
Dreta o esquerra? Primer Catalunya.
Això no és una proclama ultranacionalista. És el que proclamen totes les nacions que creuen en si mateixes i s'uneixen per defensar-se. Totes les que aconsegueixen o mantenen la independencia aparquen les seves diferents ideologies per restar tots units en la defensa de la llibertat, per no estar sota el domini de nacions que les volen sometre.

Fins i tot les que en volen dominar d'altres també ho fan sino veieu com PSOE i PP es posen d'acord sense cap vergonya en defensar el principi franquista de negació del dret d'autodeterminació per catalans i bascos.

El mon del futur será una barreja de liberalisme econòmic i socialdemocracia, no cal enfrontar-se per aquesta qüestió. La prova China, Cuba, Estats Units, etc. Quan els catalans siguem independents ja triarem si un govern determinat ha de ser més liberal o més intervencionista, però ara de moment lo primer és la llibertat de la nostra nació i totes les proclames revolucionaries del XIX que encara enganyen alguns despistats no son més que el caos que també es manifesta en forma de nacionalismes étnics, culturals o religiosos violents.
+2
-3
Tots foren dolents
Anònim, 04/10/2011 a les 16:07
El cert i segur (hi ha documentació a dojo i testimonis, encara vius), és que a la zona mal anomenada republicana es varen cometre tot tipus d'assessinats i que les institucions republicanes, a les 24 hores de l'"Alzamiento", ja no existien com a tals. Per tant, a partir del 19 de Juliol de 1936, va deixar d'existir la dèbil democràcia republicana. La guerra va esser entre dues formes de totalitarisme i, casualment, va guanyar un d'ells, el feixisme.
+3
-4
Etiquetes
Berta, 04/10/2011 a les 15:52
L'únic que esta clar es que tu has decidit que tens la raó al 100%, que no hi ha versió digna mes enllà de la teva i qui pensi diferent que tu, és en Pio Moa... i dit això mires als discrepants i dius... revisionistes!
Un pel sectari no?
+10
-8
diagnostic
Anònim, 04/10/2011 a les 14:13
Et recomano llegir una mica d'historia, si pot ser de fons nostrades com en Josep Benet o en Sales. La intoxicacio marxista pseudo-esquerranosa que portes al damunt es molt greu.
+0
-2
Tripartit
Anònim, 04/10/2011 a les 13:30
Roger, quan dius Govern tripartit? aquins partits et refereixes?
+6
-5
Molt bé, Roger, però té arrels molt antigues
Humbert Roma de Asso, 04/10/2011 a les 12:52
Molt bé l'article Roger. Però crec que no és tan nou el que denuncies. I té arrels profundes i antigues. ¿No t'has preguntat mai per què el primer monument que es va erigir a Barcelona en memòria d'un polític català del primer terç del segle XX, després de la mort del generalot al llit, està dedicat a Francesc Cambó, al bell mig de la Via Laietana, pas obligat dels turistes cap al Palau de la Música? I per què vam haver d'esperar anys i panys a tenir-ne un altre, a la plaça de Catalunya, dedicat al primer president de la Generalitat republicana, Francesc Macià? ¿I per què a Barcelona no hi ha encara un monument digne i cèntric al president català Lluís Companys, afusellat pel generalot, l'únic president d'un país europeu executat pel nazifeixisme després d'un consell de guerra ignominiós i encara no anul·lat? I per què vam haver d'esperar fins l'any passat, i encara a l'empara d'una llei espanyola contra la pervivència de monuments franquistes, perquè fos retirada l'estàtua a la victòria franquista d'un lloc tan cèntric de la Barcelona turística com el Cinc d'oros? I per què no hi ha estat retornada l'estàtua original en homenatge a la República i a Pi i Margall, que segueix relegada a una plaça de Nou Barris? El que més em rebenta de tot aquest revisionisme que denuncies és l'atac sistemàtic dels Pio Moa catalans contra el president Lluís Companys. A qui, en l'estela de Gaziel –cal no oblidar-ho: Gaziel va ser després un dels firmants del manifest de suport als generalots arran del cop d'Estat i la guerra que van començar, impulsat precisament per Francesc Cambó– i les seves cròniques sobre el 6 d'octubre a La Vanguardia que dirigia, semblen fer-lo responsable del mateix cop d'Estat i la derrota de Catalunya i la República espanyola i el triomf del nazifeixisme internacional a la pell de brau. Ho ha denunciat reiterades vegades una persona tan poc sospitosa d'anticlericalisme –i tan odiada pels Pio Moa espanyols i no sé si també pels catalans– com el monjo de Montserrat i historiador meticulós i mestre en la recerca documental Hilari Ragué. Com va fer precisament el mateix Ragué en el primer funeral civil en honor de Lluís Companys, organitzat l'any passat –l'any passat! i per la societat, no per les institucions catalanes!–, en un documentadíssim i llarguíssiom text que ens va intentar llegir i no vam poder escoltar sencer i que em temo que encara no ha estat publicat.
+5
-8
prioritats
Anònim, 04/10/2011 a les 12:08
Si una mica de revisionisme històric contribueix a evitar nous tripartits, noves ruines, nous accessos i excessos de la secta ecosocialista al poder,... benvingut revisionisme.
+4
-9
Endavant!
Ferran, 04/10/2011 a les 11:54
Palà, ets un paio que no té pèls a la llengua i no s'arronsa. Articles valents i diferents, allunyats del tòpic i del políticament correcte. Llegir-te, ho dic en serio, em posa palote!
+5
-5
revisionistes
bacus, 04/10/2011 a les 11:46
Té raó en Roger la majoria que ha opinat aquí recolzen les tesis revisionistes, en la guerra civil la majoria de la gent defensava la república no la 'independència' i veient el que diuen s'haguessin aliat amb el bàndol nacional-socialista o nacional-catolicista.

No sé si saben que el vaticà va declarar una croada contra 1 dels 2 bàndols, doncs als seus 'soldats' són considerats com enemics.

Per altra banda els fets d'octubre són conseqüència de la revolota llibertaria asturiana no que en companys volgués crear un estat capitalista-nacionalista.


""La militància confederal votà massivament i donà suport a
l'Estatut d'Autonomia, considerat com una eina de treball per
avançar vers la transformació revolucionària de la societat.
Però, amb les contradiccions i lluites
socials en ascens i amb l'antiestatisme irreductible del movi-
ment llibertari català — obstacle insuperable perquè donés su-
port al moviment nacionalista — , es produïren enfrontaments
i lluites amb el novell Govern català, que exercí una forta re-
pressió contra el moviment obrer (germans Badia, escamots
d'en Dencàs...), que dificultà encara més l'acceptació del na-
cionalisme català per part del moviment obrer insurgent.""

si voten CiU un partit regionalista com la lliga, quina credibilitat tenen.
+10
-3
Anem a pams
Anònim, 04/10/2011 a les 11:37
El Sentís va ser un feixista acabat, com el Josep Pla, i bona part de la dreta catalana va ser obertament franquista. Això no treu que el moviment anarcosindicalista va ser criminal, i que el Companys no va donar la talla i va fer molt poc per frenar-los.
+10
-3
On cony has estudiat?
Anònim, 04/10/2011 a les 11:09
"[...]la violència de tall revolucionari a Catalunya durant el període que va de 1936 a 1939, en molts casos espontània [...]"

Em diras ara que l'Escorza era "espontani".

En Benet ja ho va predir que això de la memòria seria una farsa...
+14
-2
antirevisionisme
Miquel, 04/10/2011 a les 10:44
No ens oblidem tampoc de cert revisionisme que oblida/amaga que entre els anarquistes hi havia delinqüència comuna i sicaris per encàrrec. És contra això que treballava Miquel Badia.
+7
-10
Memòria històrica per tots
Anònim, 04/10/2011 a les 10:08
Em penso que el més revisionista ets tu.
La violència dels dos bàndols és igual de condemnable i de milers d'innocents que van rebre n'hi ha pels dos costats. I les institucions republicanes no van fer prou per controlar la situació. Només cal recordar que mentre els anarquistes sembraven el terror, en Companys es posava als seus peus i els hi donava càrrecs a la Generalitat, en lloc de sortir públicament en defensa dels ciutadans perseguits per motius polítics, religiosos o simplement per venjances personals.
Si hem de tenir memòria històrica, n'hem de tenir per condemnar tots els crims.
+20
-3
Això no és revisionisme
Anònim, 04/10/2011 a les 08:31
L'avi d'un amic meu, que era alcalde d'ERC d'un poble pròxim a Lleida, va haver de fugir a França perquè els de la FAI el volien pelar, només per haver defensat uns pagesos, que també haguessin estat morts si no arriba a ser per ell. I a quants llocs més va passar això?





+19
-4
Ni rioja ni oli andalus
Anònim, 04/10/2011 a les 02:25
Si, un Front Popular que permet que 22.000 milions que s'haurien d'emplear en serveis socials per a les classes mes desafavorides i indefenses a Catalunya se'n vagin a procurar que els senyoritos andalusos i els satrapes de Madrid s'estalviin de pagar fins i tot les autopistes. Au maco, ves a posar-li un ciri a l'Alejandro Lerroux que tambe era molt republica i revolucionari pero tots sabem on va acabar, oi?.
+15
-12
tripartit als tribunals
CATALA, 04/10/2011 a les 01:45
Ja han demostrat de que son capaços els trinxeraires del tripartit, d'expoliar i malversar el pais per les seves deries partidistes, amb 7 anys n'em tingut prou de pijoprogres i tu encara els fots la gara gara botifler
+24
-4
No te res a veure amb el revisionisme
Charly Brown, 04/10/2011 a les 01:00
Dir que en el bandol republicà és van cometre crims imperdonables no és revisionisme dons està prou documentat.

Si son igual de greus o menys que els que es van cometre en el bandol nazionalista espanyol és discutible i valorable però no es poden negar. No és només l'assessinat de Josep M. Planes i de molts altres catalans que com ell van ser assessinats a les carreteres, també tenim el testimoni de persones que han demostrat la seva fidelitat al país com Josep Benet (De l'esperança a la desfeta 1920-1939) o de Joan Sales (Incerta gloria) o fins i tot les memories d'un anarquista transcrites per Miquel Mir (Diario de un pistolero anarquista).

Recordar aixó no és revisionisme com fa el Pio Moa per mitificar "el alzamiento nacional" sino tot lo contrari reconeixe que en tots dos bandols es van cometre crims execrables i sempre contra els catalans molts dels quals sense ser franquistes van haver de fugir quan van guanyar els carrers els anarquistes de la mateixa manera que altres catalans van haver de fugir quan van guanyar la guerra els feixistes sense haver comés cap altre crim que defensar el dret i la llibertat tan en un cas com l'altre.
+17
-2
Llegendes negres?
JPere, 04/10/2011 a les 00:56


Roger, t'equivoques si prens el camí aquest dels "identitaris" i de titllar Badia de feixista.

Em sembla molt bon article. Però els Pio Moa són uns altres, els que lloen Sentís, Samaranch, etc.

Hi ha molt bona i seriosa bibliografia que desmunta alguns tòpics dels atacs contra gent com en Badia o en Dencàs. Gent que va tenir errors, però que no té res a veure amb el feixisme.

En M.Delgado també rellisca una mica sobre això (malgrat que és estupendo en la resta de les seves coses). Però potser en el seu cas es deu a un fet innegable: intentar purgar els pecats propis de militàncies incoherents passades atribuint a uns personatges històrics els pecats impensables.
+23
-7
no tens els conceptes clars
Anònim, 04/10/2011 a les 00:48
Front popular?? amb lerrouxistes sociates i antisistema eculuxistes?? Tu no hi toques.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Roger Palà
Barcelona, 1978. Periodista. Cap de redacció de la revista Enderrock des de 2005. Va començar a aprendre l'ofici a la televisió local del seu barri, Gràcia, on encara fa vida, i va treballar durant cinc anys a la revista El Triangle. En l'actualitat combina el periodisme musical amb altres dèries, entre les quals destaca l'actualtizació constant del bloc Al darrera la nevera. També col·labora (menys del que li agradaria) amb el setmanari alternatiu Directa, del qual n'és un dels membres fundadors, i amb la revista El Temps. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i participa de l'observatori crític dels mitjans Mèdia.cat.


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: