El debat de política general que es va celebrar la passada setmana al Parlament demostra un cop més com n'és de lamentable que una cita d'aquesta transcendència tingui la mala fortuna de caure en plena precampanya electoral. Especialment en un moment com el present en què tantes incerteses sobre la situació econòmica preocupen els catalans. Aquells que s'hagin molestat a seguir el ple hauran constatat astorats com l'hemicicle desaprofitava la possibilitat de refer la connexió amb les preocupacions del carrer i es deixava seduir de nou per la versió més superficial de l'esgrima parlamentària.

Com a balanç del debat destaquen els equilibris en la geometria variable de CiU que intenta donar aire a un Govern atrapat per les retallades; la desorientació del PSC atabalat pel seu futur ara mateix carregat d’incerteses; l'inefable coqueteig tàctic del PP pendent de conèixer el mapa que dibuixen les eleccions a Madrid; i la reorientació d’ERC que confirma una nova estratègia a la recerca d’un paper protagonista en la centralitat de l’escenari polític. Cap sorpresa. No obstant, el mateix soroll de precampanya que ha tallat les ales al debat parlamentari ha obligat totes les peces a prendre posició en el taulell.

Entre les imatges per oblidar del ple ocupa un lloc destacat el lamentable episodi de la votació de les mocions i la incapacitat de la presidenta del Parlament per controlar la dignitat del debat més important del curs polític. La presidenta haurà d’intentar tonificar la seva capacitat de reacció si vol evitar que en els pròxims mesos diputats delerosos de protagonisme tornin a deixar en evidència la seva escassa agilitat parlamentaria. Episodis com el que es va viure divendres no contribueix precisament a refer la imatge del Parlament davant dels ciutadans. Ni tampoc la dels partits que hi ocupen els escons.