Dimarts passat sortia publicat al BOE el decret de dissolució de les Corts i la convocatòria de noves eleccions, el que vol dir que en aquest moment ja no estic de Diputat al Congrés.

En aquests dies s'estan elaborant les candidatures que les diferents formacions presentaran als electors perquè aquests decideixin aquí atorguen la seva confiança. En el cas del PSC el procés és llarg i complexa, però per resumir, les Agrupacions Locals proposen candidats, els diferents Consells de Federació Territorials els ratifiquen i el Consell Nacional del Partit decideix.

Aquest estiu, en aquest mateix diari, vaig anunciar que volia repetir, però, en aquest cas la meva opinió era irrellevant. L'important, en un primer moment, era l'opinió dels meus companys i més endavant l'opinió dels ciutadans.

El perquè voldria repetir ho puc resumir en tres paraules m'he sentit útil. Parlamentàriament he fet la feina que sem ha encarregat amb resultats més que notables, ja sé que no queda bé que ho digui jo, però és el que opinen els companys. (no sé com tu fas però sempre et surts amb la teva, quin dia perdràs una votació?). Territorialment tot i que hem assolit uns quants èxits que han permès tirar endavant projectes de una certa envergadura i hem resolt multitud de qüestions, algunes d'elles rellevants, he de dir que personalment tinc una frustració que no em permet sentir-me satisfet. Va ser el tancament de Pirelli, s'hem fa difícil de saber què més podíem fer per que el tancament no es produís. Però el cert és que a dia d'avui la fàbrica és tancada amb la quantitat immensa de drames humans que això suposa. Ja sé que la responsabilitat no és meva, ni de les diferents administracions, però la sensació d'impotència, de no ser capaç de fer veure als “senyors” italians que tenien un deure moral amb els seus treballadors, pel molt que, al llarg de més de 75 anys, les dones i els homes d'aquesta terra amb el seu esforç, els hi havien donat, em fa mal.

A dia d'avui no sé si els meus companys voldran que repeteixi a la Candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya, si ho faig, tampoc sé si els ciutadans ens donaran suficient confiança per assolir un escó. El que si sé, perquè ho he aprés al llarg dels anys que faig política, és que sempre has d'estar apunt per marxar i, aquest cop més que mai, donat que a nivell personal ha estat una experiència molt enriquidora. La gran quantitat de coneixement adquirit, les vivències viscudes, el saber treballar contracorrent, l'apreciar la tolerància, l'aprendre ha analitzar la diferència per trobar la síntesis, fa que després d'aquests tres anys i mig,m'emporti un pòsit molt valuós que restarà amb mi mentre visqui.