Quico Sallés | Actualitzat el 01/10/2011 a les 00:25h

Gardel a Catalunya

El ple d'aquesta setmana, una barreja histriònica entre la cabina dels Germans Marx i un Cafarnaüm de filibusters, ha posat els punts sobre les is. Mentre l'Espanya radial acabava d'escorxar la poca dignitat que restava a les caixes catalanes, el Parlament votava alegrement una extravagant resolució que suposadament defensa el sistema català de les caixes.

Absents, vetllen un mort al que han pogut observar com durant dos anys el mataven a pessigades falangistes mentre pronunciaven discursos sobre l'exemple evangèlic de les caixes catalanes. Nosaltres entretinguts amb no sé què de l'Estat palestí i els espanyols furgant, no ja al jardí de casa, sinó sota la rajola on el poble treballador català, babau i badoc, ha confiat la seva magresa.

Mentre el Parlament s'entretenia discutint un concert que ningú no es creu, el ministre de Foment espanyol firmava un compromís amb els veïns del nord per fer passar un tren absurd per Aragó cap a França. Un despit cap a l'insistent corredor mediterrani del que sento parlar fa vint anys.

Aquests dos exemples mostren l'encís dels dirigents d'un poble sense poder que es distreu bufant núvols, i a més ho fa amb dramatisme, amb tragèdia desbocada i tristor noucentista. Com diria l'incombustible Joan Ferran, la política catalana és com un tango. Té raó.

Pentinem el gat igual que els argentins canten: tot són traïcions, trencaments, enganys, desenganys, laments i clams mentre llisquem la pinta. La Punyalada d'en Vayreda en versió dialèctica. Tertúlies d'obvietats continues per no bellugar-nos de lloc. Tango a la catalana: morir d'amor per no viure per l'amor. Mala cosa fer com els argentins: van inventar el "corralito" i els millors jugadors del futbol que es passen pel forro la immersió.  #tincpressa

Navega per les etiquetes

parlament

COMENTARIS

+2
-0
.
Anònim, 01/10/2011 a les 20:45
Em comprometo a fer córrer i escampar els mots d’en Salvador Iborra per la terra.
«Aquesta albada pleníssima de suburbis em corprèn,
aquesta inquieta tristesa d'estimar a soles,
el cristall i la boira dibuixada en la finestra,
l'herba que creix neutra en aquesta solitud arruïnada,
el consol de saber que podíem haver estat feliços.»

Salvador Iborra (Els cossos oblidats)
+3
-14
Dos gardelas
Anònim, 01/10/2011 a les 17:08
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
+7
-2
comença el camí
Anònim, 01/10/2011 a les 15:58
Com amb les consultes, quelcom s'ha començat a moure, com sempre al marge dels polítics.

http://www.diemprou.cat/diemprou/escrit.php
+15
-3
Cal afegir-hi
Anònim, 01/10/2011 a les 11:36
El tercer exemple, la discusió sobre la reforma de la Constitución Española.

Sort que hi ha un subgrup al nord de l'hemicicle que resisteix i no es deixa entabanar pels romans, mantenint el poc que ens queda de dignitat.
+6
-2
Pa moreno
Anònim, 01/10/2011 a les 09:45
Sempre ens quedarà Messi.
+3
-8
ostres...
Anònim, 01/10/2011 a les 09:18
sr. Salles, ha tornat a veure el negre de Vic amb la gorra d'Espanya?
+1
-4
Bages
Neptú, 01/10/2011 a les 08:41
Mentida, mentida i mentida: Quico Sallés no és bagenc!

Tampoc no és de Vic!
Però cal saber que la il.luminació, la transfiguració, la va experimentar a Vic. Com ha de ser.
+15
-2
Som pell
Anònim, 01/10/2011 a les 08:38
I sort que tenim en Duran i Lleida, el gran negociador de la seva butxaca, mestre dels interessos catalans botiflers.
+12
-4
Notable
Anònim, 01/10/2011 a les 08:08
L'article és notable, per a ser excel.lent hi mancarien les alternatives.
+5
-24
No toca
Anònim, 01/10/2011 a les 07:58
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
+18
-4
Els brams que al cel no deixem arribar
Reagrupat, 01/10/2011 a les 07:29
No hi ha pitjor sord que el que no vol sentir...Els catlanas hauríem de fer-nos mirar l'oida per si cal posar un audífon d'aquells de sentir de lluny, alt i sense embuts. Perquè no ens enganyin amb miratges.
+9
-7
Fenòmens
Pere el Gran, 01/10/2011 a les 03:34
En desconec els motius, però sigui pel que sigui, les ments més despertes i privilegiades que ha donat aquest país són o bé nascudes al Bages o o bé nascudes a l'Empordà. Quico Sallés és bagenc.
+19
-5
Sí,
Anònim, 01/10/2011 a les 02:12
Bon article, sí senyor!.

FEU EL VOSTRE COMENTARI



Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.



- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: