En la proximitat del 20 de novembre i amb els darrers esdeveniments politics en què s’ha deixat de banda novament Catalunya, amb atacs al model d’immersió lingüística o la reforma constitucional exprés, es fa cada vegada més patent que el nostre país es troba en una etapa d’especial transcendència de present i sobre tot de futur. Què volem ser i cap on volem o hem d’anar ?

Sobre la taula hi ha temes cabdals que marquen el nostre destí i camí i que cal donar-hi resposta . El pacte fiscal, les retallades a l’Estatut, l’avançar en el reconeixement de Catalunya com a nació, transferències pendents, ser motor d’iniciatives i impulsar accions que contribueixin a recuperar l’activitat laboral i l’economia, el manteniment de l’estat del benestar i la seva sostenibilitat, i defensar per davant de tot Catalunya i els seus ciutadans i ciutadanes, són alguns dels objectius més importants que han d’aconseguir  a Madrid els representants catalans.

El grup parlamentari de CiU continuarà fent sentir la seva veu, amb condicions, aportacions i propostes en positiu i es plantarà sempre que calgui. Però com més ampli sigui el nombre de representats més ens hauran d’escoltar i necessitar . Si les formacions politiques que representen Catalunya estan massa atomitzades ens fa més dèbils i prescindibles.

Les tendències indiquen que pot haver-hi una forta pujada del PP i una davallada del PSOE. El que no seria, ni ha set mai, bo per Catalunya eé un resultat que donés una amplia majoria a alguna de les dues formacions politiques majoritàries. És molt important que els vots catalans siguin necessaris per aprovar o refusar el gran nombre de propostes, reformes i iniciatives legislatives que el dia a dia de la vida parlamentària genera.

És una realitat que el principal partit polític català amb més propostes i influència en l’actual i anteriors legislatures ha estat CiU, amb polítiques per a la sostenibilitat i reformes necessàries davant la situació de crisi social i econòmica, amb exercici de responsabilitat i coherència, posant per davant dels interessos de partit els de les persones, la societat i Catalunya. I quan ha set necessari ha contribuït a l’estabilitat, sense ser la crossa de ningú.

CiU ha portat i defensat a Madrid els interessos de Catalunya i ha estat sempre coherent , proposant el mateix a Catalunya que a Madrid, en contrast amb d'altres partits, entenem PSC, dient i votant diferent a Catalunya i a Madrid. Per tant, els vots dels 25 diputats socialistes no tenen per a Catalunya el rendiment i resultat que seria d’esperar, anant molt sovint a reforçar decisions i votacions amb òptica i perspectiva espanyola i no catalana. El mateix argument explica l’actuació dels diputats catalans de PP.

És de fet una situació lògica, ja que no tenen grups parlamentaris propis i son dependents dels seus respectius partits amb un marc estatal i sense autonomia o independència de vot. Conseqüentment, sovint son vots perduts pels interessos i necessitats de Catalunya.