Una de les qüestions més importants que ha de prendre un emprenedor és quin règim jurídic vol que tingui la seva societat.  Estareu d’acord amb mi que normalment, per defecte, se sol aconsellar la utilització d’una societat mercantil, i especialment d’una societat de responsabilitat limitada.

Aquest tipus de societat permet la separació dels patrimonis dels propietaris amb el patrimoni de la societat, de forma que els creditors només es poden dirigir contra els béns de la societat. Aquesta diferenciació patrimonial va ser la gènesis de les primeres societats mercantils, especialment utilitzades en el comerç marítim per tal de trencar la responsabilitat de l’empresari. No obstant això, hi ha supòsits en què els administradors poden ser responsables dels danys o dels deutes amb el seu patrimoni privatiu.

A diferència de la societat civil, la mercantil té varis avantatges, entre elles el fet que té una jurisdicció pròpia, que té un registre propi, i que està regida per una normativa molt completa, com és l’actual Llei de Societats de Capital, que ha estat modificada parcialment per la Llei 25/2011, de 1 d’agost de 2011, i que entrarà en vigor el proper 2 d’octubre. Ara bé, també te varis inconvenients, especialment el fet que els socis han d’aportar un capital mínim, o bé béns per aquest import, i per altre que ha de complir amb una sèrie d’obligacions mercantils i tributàries que són bastant costoses.

Per això, hom aconsella que si en la societat no s’inverteix molts diners i no concorren molts riscos, s’adopti un tipus de societat anomenada civil, ja sigui una societat civil particular o una comunitat de béns, les quals tenen també un número d’identificació fiscal i poden operar igualment, sense necessitat d’estar sotmeses a la rígida normativa aplicable a les societats.