Ángela Merkel va instar a inicis de 2011 al fet que es moderessin els salaris, que això de cobrar tant era un festival que fastiguejava la recuperació econòmica. Estic d'acord amb que vulguem o no, la reducció de la desocupació a Espanya (i a Alemanya, ja que estem) passa per reduir els costos laborals reals a curt termini. Hi ha una forma no traumàtica per a la major part de treballadors que es fa via inflació (perquè compensa parcialment la pèrdua de poder adquisitiu amb la caiguda del valor dels deutes) i una altra molt més traumàtica que és sofrint-ho en el nominal.
Vegem si aquesta trucada a la moderació salarial l'han complert els principals impulsors i els països "disbauxats" de la UE (o sigui, per aquest ordre, Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya i Itàlia). Segons les dades d'Eurostat de costos laborals per hora, podem veure com ha evolucionat durant l'últim trimestre:
Font:
http://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ity_PUBLIC/3-16092011-BP/EN/3-16092011-BP-EN.PDF
Si comparem les dades de cost laboral per hora
amb l'increment de l'IPC interanual al juny del 2011 (mateix mes en el qual es tanca el càlcul d'evolució de costos laborals), veurem que els països "disbauxats" han mantingut la moderació salarial. Per hora treballada els espanyols li costem als empresaris de mitjana 4 dècimes menys pel que fa al cost de la vida que fa un any, els grecs 6 punts sencers menys, els irlandesos i portuguesos més de 4 punts menys, i els italians cobren més o menys el mateix. En canvi els capdavanters de les mesures de moderació salarial no compleixen amb les seves propostes. A França, els costos laborals guanyen més d'1 punt pel que fa als costos de la vida que fa un any i a Alemanya més de dos punts, de mitjana a la zona euro els costos laborals han augmentat gairebé un punt respecte al creixement del cost de la vida.
En el conjunt de països hi ha 3 estratègies: els països desnonats que estan aplicant mesures de moderació salarial traumàtiques, amb gent guanyant cada vegada menys en proporció al cost de la vida i sobretot i més important, respecte als deutes que té, els països que apliquen moderació salarial no traumàtica (Espanya i Itàlia) i els que teòricament defensen la moderació salarial per a tota la zona euro però que no l'apliquen al seu país (Alemanya i França).
