Oriol Chumillas, Raül Presseguer, Sam Balasch, Quim Garcia, Gerard Camprubí, Xevi Rius... són els noms dels caps de colla dels Sagals d’Osona des de la seva fundació fins el moment present. Ara bé, tots ells tenen un precedent en la persona d’en Lluís Perona, formalment el primer que va exercir aquestes funcions des de bon principi. La seva experiència directa en altres colles, més el mestratge de gent de Vilafranca i l’entusiasme desbordant dels primers Sagals van permetre fer els primer passos de la colla osonenca fins al seu bateig oficial a la plaça de Vic.

Dissenyant posicions, cantant castells, fent de segon o bé assumint també aspectes musicals de la colla, en Lluís va guiar amb mà ferma i convincent els primers assajos i proves que més endavant haurien de fer possible allò imaginat i desitjat des del principi: que els Sagals esdevinguessin colla de 8. Home d’un esperit de servei remarcable, tant en el vessant professional com en el cívic i familiar, sempre disposat a oferir materials, consells, opinions i hores i hores de col•laboració a qui volgués conèixer aspectes de la cultura d’arrel tradicional i popular i qualsevol cosa sobre temes de país.

El seu compromís i treball es va fer palès en l’acte de comiat que diumenge passat al matí es va fer a Taradell, acompanyat de tot un estol de representants d’entitats, grups i companys de treball, amb els quals ell havia compartit il•lusions,anhels i creacions.

Autodefininit com a “sonador”, per ell les gralles, els sacs de gemecs i altres instruments familiars no tenien secrets. Tot i la seva gran afició musical, simbolitzava molt be l’esperit casteller,és a dir, el gust per les obres col•lectives, els valor de la colla, enfront dels personalismes i la capacitat d’entrega i dedicació sempre que fes falta.

La seva pèrdua ha de ser un estímul perquè els valors que ell transmetia no quedin en l’oblit. Al contrari, Lluís, et teu mestratge, el teu testimoni i els teus sons ens acompanyaran per sempre més.