Una vegada més, Convergència i Unió ha acudit parlamentàriament a les portes del PP català, per sol·licitar aigua de la font de l'abstenció que la formació d'Alicia Sánchez Camacho li ha tornat a concedir gustosament a canvi de Déu sap què. L'assumpte del control dels mitjans públics estava pel mig i no era cosa de ésser un llepafils perquè, en un futur proper, cal mitigar la dissidència, amb les lleis que hi ha a la mà, però amb els organismes públics sota control polític dels fidels de sempre. Ahir, els explicava el que pressuposo va a passar amb la nostra professió, que tampoc va diferir molt de la posició pública que mantenia en comunicat oficial el meu Col·legi, el dels Periodistes, que a falta de recursos econòmics de primera mà podria ser pres per "les forces del bé" aviat, per rematar la feina feta i evitar que l'opinió pública llegeixi declaracions tan clares i valentes com les quals hem vist en les últimes hores. Però la pregunta no és aquesta en aquests moments, sinó una altra molt diferent, que es refereix a quina va a ser la reacció de l'electorat català davant els embolics en els quals s'ha ficat el Govern, que tant li afecten, i també, de què va l'assumpte dels vots. Com sempre, els analistes són els experts en el tema i els que opinem ens movem en claus completament diferents, que tenen molt de subjectiu i d'experiències viscudes amb anterioritat. Com vulgui que vivim uns temps en els quals cal mullar-se, ho vaig a fer disposat a equivocar-me greument.
Com tots sabem, fins i tot els seus dirigents, el PSC ha estat el partit més castigat electoralment en les dues últimes convocatòries celebrades a Catalunya. Els seus votants, fins i tot els del Cinturó Vermell, s'han anat a una altra part o s'han quedat a casa perquè no han volgut votar a ningú. A Convergència li podria passar el mateix. Abraçar la coalició amb el PP cada vegada que el rival li és a punt de deixar KO, obre la porta al fet que la gent tiri pel segur i voti directament a Rajoy, qui, sense dir gens i prometre menys, va a aconseguir una majoria absoluta escandalosa. I això serà així, perquè el vell somni dels populars pot arribar a materialitzar-se aquí, a casa Nostra. I encara que sembli un impossible, el PP es va a nodrir de nou de vots socialistes que se senten també espanyols, als quals no solament no se'ls ha ofert cap cobertura amb missatges clarament nacionalistes, sinó que se'ls ignora prioritzant el surt tu que em poso jo, en el debat ideològic. I si això passa al carrer Nicaragua, al del seu veí tampoc deixen d'ocórrer coses impossibles. Així, la part més pragmàtica de l'electorat de Mas, que són aquells fidels que volen seguretat per als seus petits negocis i no incerteses, com les quals li arriben en el dia a dia amb les decisions econòmiques que s'estan prenent, s'aniran aquesta vegada amb el vot a un lloc més segur i estable. D'altra banda, les abraçades a Esquerra Republicana de les últimes setmanes, que, com tothom sap, és "la bicha" dels grans empresaris del país i l'integrant del Tripartit que va separar Montilla d'aquest important segment social, ni entén ni comparteix el que està passant, i com sempre ha estat, prevalen els seus negocis que tenen una vinculació molt estreta amb el BOE i qui ho controla cada dia… Si Mas continua acudint a Alicia cada vegada que té problemes, la conclusió és molt simple. ¿Per què anem a recolzar a un Senyor que depèn d'una formació que està en les seves antípodes ideològiques i que només ens demana diners? Recolzem directament al PP, a veure si Mariano ens treu de la dificultat en la qual ens trobem i, de pas, fem caixa.
Així que, preparem-nos per a un futur en el qual les noves majories governants ja no es moguin per qüestions ideològiques, ni tan sols patriòtiques, sinó per la pura pragmàtica d'uns ciutadans i ciutadanes que a més de voler menjar tots els dies, ¡maleïda mania!, volen tenir treball, que no els tirin dels habitatges en els quals van invertir els estalvis de tota una vida i, si es posen malalts, seguir disposant d'Hospitals de referència als quals acudir. Els patrons, per la seva banda, tenen també una aspiració molt senzilla, que és la de seguir gaudint de les bondats del sol… que més escalfa, que com tothom sap, millora l'ànim. L'encantador de serps que els enllepoli a tots, els tindrà aviat en el sac.
Manuel Fernando González
Editor i Director
www.catalunyapress.cat
www.pressdigital.es
