Ajuntament d'Argentona

Durant molt de temps la font Picant va ser un punt de trobada i esbarjo molt important a la vila i la rodalia. Fou a mitjan segle XIX, a causa de les propietats curatives de l'aigua de la font, que hi fou construït un balneari amb 60 habitacions on acudien a fer cures importants personatges de la burgesia.

El 1898, però, el balneari tancà les portes i durant un temps el nou propietari intentà, sense èxit, l'explotació de les aigües "Argentona". El 1900, l'entorn fou urbanitzat amb una nova avinguda i la construcció de xalets de lloguer.

Al llarg del s. XX, acudia a l'indret molta gent, entre ells molts mataronins, que hi pujaven amb el tramvia per passar-hi el diumenge i prendre aigua amb anissos. Fins el 1976 encara s'utilitzà el mostrador on se servia l'aigua picant.

Posteriorment, l'indret caigué en un abandonament del qual encara no s'ha recuperat i en l'actualitat les seves restes són només un trist record de l'activitat que hi tingué lloc anys enrrere. Sortosament, l'any 2002 l'Ajuntament d'Argentona n'adquirí la propietat amb la voluntat de recuperar-la.

Durant l’any 2008 els alumnes/treballadors dels mòduls de Jardineria-Forestal, Paleteria i Pintura dels tallers d’Ocupació, organitzats pel SEMPRE, van dur a terme diverses tasques de recuperació de la font Picant i l’entorn que van reconvertir l’espai en una zona agradable on passejar, prendre la fresca o, simplement, estar-s’hi. Més recentment, el mes de març passat, el Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL) va permetre adjudicar el projecte dels treballs de desamiantat i restauració de l’antiga planta embotelladora i entorn natural de la font Picant. Ja finalitzats, aquests treballs han servit per adequar i millorar l’entorn de la part alta de la font, on antigament hi havia els xalets que, malmesos pel pas dels anys, s’havien anat enderrocant. Un cop retirada la runa, s’ha desbrossat i condicionat la zona, s’ha rehabilitat i pintat l’estructura metàl•lica de la planta embotelladora i se n’han retirat les planxes d’uralita del sostre, que s’han substituït per una coberta nova .

Acabades les tasques de rehabilitació de la planta embotelladora de la font Picant, en el marc dels treballs de condicionament de l’espai duts a terme els últims anys, s’han realitzat diverses prospeccions que han permès recuperar el pou, la mina i la veta d’aigua de la font Picant.

Tal com posen de manifest les mostres d’aigua extretes, l’aigua que raja de la veta no ha perdut les qualitats de picant que l’han caracteritzada tradicionalment i que li han conferit renom i prestigi, tant a la font com a la Vila.

No oblidem que les aigües medicinals de la font Picant havien dut personalitats destacades de principi i mitjan segle XIX al balneari de la font. A més a més, el tramvia que unia Mataró i Argentona arribava fins a la mateixa font Picant, fet que permetia que s’hi apleguessin molts ciutadans de la capital del Maresme, de l’actual àrea metropolitana de Barcelona i d’altres indrets. Per als argentonins i argentonines, la font Picant no ha deixat mai de ser un espai de referència singular.

Després que es fes públic que s’havia recuperat el pou, la mina i la veta d’aigua de la font Picant i atès que els primers estudis del camp magnètic suggerien que hi havia presència important d’algun mineral o metall, les anàlisis posteriors de la potabilitat de l’aigua han resolt que el líquid amb gust ferruginós gasificat naturalment que raja a la font Picant és 100% potable. Aquesta troballa que “ha aixecat gran expectació per la repercussió social i la transcendència que té poder recuperar la mina de la font, després de 40 anys d’estar tancada, havent estat un punt de trobada popular i un focus d’activitat durant molts anys”.

Les activitats culturals i festives dedicades a la redescoberta de la font Picant varen començar el dissabte, 2 d’octubre de 2010, al vespre, al saló de Pedra, amb la inauguració de l’exposició de magnífiques peces de col•leccionista relatives a l’època daurada de la font Picant, del Balneari Prats i de la planta embotelladora d’aigua.

El diumenge, 3 d’octubre, el matí va començar a la sala de cinema del Centre Parroquial, amb el film documental Festes en honor a Clavé, de Ricard Baños, que data de 1928. A aquesta projecció, l’han seguit altres films i documents audiovisuals del segle passat, tots d’un gran valor històric, sobre la font Picant i les festes populars que s’hi celebraven, la planta embotelladora, el tramvia Mataró-Argentona que duia els estiuejants al balneari i els boscos i vinyes que s’escampaven a l’entorn de la font.

En sortir, es va posar en marxa la cercavila de gegants i grallers, amb la Colla de Geganters i Grallers d’Argentona i amb la colla Lucius Marcius, de Mataró, acompanyats per les autoritats del Consistori, per la Pubilla, la Pubilleta i l’Hereuet d’Argentona, i per molt de públic familiar de totes les edats.

La riuada de gent, unes 1.500 persones varen omplir la Font Picant, va arribar a la zona de la planta embotelladora on els esperava l’actuació de les corals argentonines Càntir d’Or, dirigida per Glòria Suari, i Llaç d’Amistat, dirigida per Narcís Perich, que can oferir un recital de cant coral. Varen acabar l’acte cantant conjuntament la peça El cant del poble, d’Anselm Clavé.

La font continuarà oberta

Les portes del recinte de la font s’obriran cada dia, de 9 h a 18 h, i de les aixetes laterals de la font rajarà aigua picant, directa de la mina. De l’aixeta central rajarà aigua de la xarxa.