A aquestes alçades ningú discuteix la importància per l’economia espanyola i per l’economia catalana de potenciar el corredor ferroviari mediterrani. El proper dia 19, Europa prendrà una decisió sobre els eixos ferroviaris a potenciar a l’interior de la Unió i tot apunta a que l’eix mediterrani estigui entre aquestes vies.
Un cop passi el furor patriòtic que sembla estar despertant a Catalunya un tema de tal transcendència econòmica, laboral i social haurem de començar a desplegar les estratègies ordenades i pactades amb el Govern de l’Estat i la resta de les comunitats autònomes afectades per tal d’impulsar noves fases en la construcció de l’Eix.
El primer element que hem de tenir en compte són les obres acabades i les que tenim en marxa ara en aquest corredor. Les inversions per part del Govern d’Espanya sumen ja els 8.400 M€, tenint en compte que quan parlem del corredor ferroviari per passatgers i per mercaderies un percentatge gens menyspreable ja està en funcionament o en procés de construcció. Passo a detallar-ne algunes : la connexió de l’AVE Madrid-Barcelona amb la frontera francesa a punt per l’any que ve, el desdoblament Hospitalet de l’Infant – Tarragona i la interconnexió ferroviària al Camp amb l’alta velocitat a punt per l’any 2013, el desdoblament Mollet-Papiol ja en funcionament, la connexió en ample internacional (ample UIC ) entre Can Tunis ( Barcelona) i la frontera francesa ( en funcionament des de fa 10 mesos), la connexió per alta velocitat entre Valencia i Alacant ( en construcció) la nova línia de mercaderies Castelló-Tarragona-Barcelona ( en fase de redacció de l’estudi informatiu amb una acceleració del tràmit en el traçat Martorell-Castellbisbal) a fi de connectar les xarxes convencionals actuals i la convocatòria de licitació pública per l’estudi del traçat d’alta velocitat entre el País Valencià i Catalunya.
Només cito aquests exemples, però es podria continuar. Una de les obres que ens interessa accelerar especialment són la connexió ferroviària dels ports de Barcelona i de Tarragona. En el primer cas, l’obra pendent compta avui amb un ramal provisional al Moll Catalunya (a l’interior de la nova terminal del port) que espera una solució definitiva.
Però ens falta encara un pas propi del Govern de la Generalitat: la redacció d’una addenda catalana de compromisos pel que fa al conjunt d’obres de la seva titularitat. Ens cal posar a l’agenda el conjunt de plataformes logístiques a desenvolupar i completar per CIMALSA (Penedès, Vallès, Empordà, etc.), els projectes ferroviaris orbital i transversal, la connexió dels aeroports d’Alguaire i d’Igualada-Òdena, la integració urbanística de ports i ferrocarrils a les nostres capitals portuàries, entre d’altres.
És per això, que ens cal saludar l’aprovació d’una moció al Parlament que inclou una esmena socialista en la mateixa direcció del paràgraf anterior. Els catalans també tenim obligacions en relació al corredor ferroviari del mediterrani. Si ens creiem de debò la seva importància estratègica, si no estem practicant només gimnàstica patriotera de curta volada, tenim molts deures a fer a Catalunya en relació al corredor i el Govern d’Artur Mas n’ha de ser conscient.
Roberto Labandera
Diputat al Parlament
