L'agència de notícies de gènere
Ameco Press deia en les seves notícies sobre la concessió del Premi Nobel de la Pau que solament 43 dones han rebut aquest premi des de 1911 a 2011. En concret, ens diuen, solament a una dona, Marie Curie li va ser concedit en 2 ocasions -Premi Nobel de Física (1903) i Premi Nobel de Química (1911)– i el Premi Nobel de la Pau, per la qual tant han lluitat els moviments de dones feministes a tot el món, solament els ha estat concedit a 9 dones abans d'aquest any: Wangari Maathai; Shirin Ebadi; Jody Williams; Rigoberta Menchú Tum; Aung San Suu Kyi; Alva Myrdal; Mare Teresa de Calcuta; Betty Williams; Mairead Corrigan; Emily Greene Balch; Jane Addams i Bertha von Suttner. Una flagrant discriminació i, fins i tot una humiliació si repassem als falcons de la guerra, com
Kissinger als quals els ha estat donat aquest premi. Suposo que per recompensar-los per allò de
Si vis pacem, para bellum i perquè no oblidem que al cap i a la fi,
Alfred Nobel va fer la seva fortuna inventant explosius com la dinamita, perfeccionant uns altres i repartint fàbriques d'explosius cada vegada més letals dels quals encara avui la indústria de la guerra s'alimenta. Per no esmentar el premi al senyor benintencionat
Barack Obama el discurs analitzat del qual no resisteix més de 5 minuts de mirada benintencionada per treure a la llum quant lobby de la indústria de la guerra pressiona pels voltants de la Casa Blanca.
En 2005 les dones feministes van decidir realitzar un moviment a nivell mundial per subvertir aquesta quota masculina del 100% quan es tracta de repartir prebendes, reconeixements socials i poder.
1000 dones pel Nobel de la Pau va ser la manera de posar en evidència que si algú mereixia el Nobel de la Pau és la quantitat de dones que han alçat la veu contra les injustícies socials, contra les dictadures, contra l'ús de les violacions com a arma de guerra, contra el robatori de criatures, contra el tràfic de dones i nenes, contra l'ús de criatures en les guerres, contra les energies brutes, contra la carrera armamentística, contra l'explotació dels països subdesenvolupats, contra la clitoridectomia, … I un llarg etc. que es resumeix en: iniciar lluites contra tot allò que fa de les nostres societats un lloc injust i indigne perquè els valors de l'equitat, la igualtat i la paritat estan o bé absents de les accions dels governs o són escasses. I perquè encara hi ha moltes persones que creuen que la caritat és una virtut en lloc d'una injustícia el que fa que considerin normal que la nostra societat manqui o tingui molt poc d'aquests valors.
Així que no és d'estranyar que aquest 2011 les dones hagin rebut un Premi Nobel de la Pau amb un jurat que ha practicat el 3 per 1, suposo que seguint les ofertes del màrqueting de la crisi. Però això són engrunes que no dissimulen la injustícia que s'ha vingut cometent robant-los a tantes dones aquest premi per la senzilla raó que la #cuotamasculina100 funciona cada dia en tots els llocs del món quan es tracta d'acumular poder o reconeixement social, mai quan es tracta de repartir les tasques i les responsabilitats familiars.
Així que els va deixar amb la gata membre, Lulú, que reivindica a una d'aquestes dones oblidades,
Irena Sendler.
